logodreta

El Botànic presenta un llibre sobre les més de cinquanta espècies de cítrics que conté

 Taronger empeltat de taronja amarga i pummello, segurament l’arbre cítric més vell d’Espanya, aproximadament amb un segle d’antiguitat segons els tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).

Taronger empeltat de taronja amarga i pummello, segurament l’arbre cítric més vell d’Espanya, aproximadament amb un segle d’antiguitat segons els tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Foto: Miguel Lorenzo

REDACCIÓ. El Botànic de la Universitat de València presenta Els cítrics, una monografia botànica amb la qual es mostren les més de cinquanta espècies d’aquest cultiu que hi ha al Jardí. El llibre constitueix un homenatge als cítrics, un cultiu de gran tradició al litoral mediterrani i especialment en l’àrea valenciana. La presentació tindrà lloc aquest dimarts 31 de març a l’Estufa Freda del Jardí, a les 18:30 hores.

El llibre recull una descripció general sobre aquest tipus d’arbres fruiters, la seua ecologia, així com l’origen i els seus antecedents històrics a Espanya, una sèrie de fitxes tècniques sobre cadascuna de les espècies amb els seus usos i aprofitaments, i imatges que ajuden el lector a reconéixer fàcilment cadascuna de les plantes. En la introducció de la publicació, a més, la directora del Jardí Botànic, Isabel Mateu, recorda que en aquest espai de la Universitat de València hi ha un exemplar de cítric que destaca per la seua envergadura, amb una edat estimada pels experts d’uns cent anys, cosa que el converteix més que probablement en l’arbre cítric més antic no sols de la Comunitat Valenciana, sinó també d’Espanya i d’Europa.

La publicació Els cítrics ha sigut elaborada pel Jardí Botànic, en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i la revista Mètode, de divulgació científica de la Universitat de València.

La presentació estarà a càrrec d’Isabel Mateu i comptarà amb la presència de la vicerectora d’Investigació de la Universitat, Pilar Campins; els autors de la publicació, Gema Ancillo i Alejandro Medina, investigadors de l’IVIA; i el director d’aquest institut, Enrique Moltó.

La majoria de les espècies de cítrics que hi ha repartides entre el Racó de l’Horta i la plaça Carles Pau del Botànic provenen del Banc de Germoplasma de Cítrics de l’IVIA (BGCI), un projecte que va sorgir en els anys setanta amb motiu de la malaltia originada pel conegut virus de la tristesa dels cítrics amb l’objectiu d’aconseguir un rebost de plantes sanes certificades per a la seua propagació però també de conservar la major variabilitat genètica possible com a base per a la millora del cultiu i la seua investigació. L’objectiu, compartit amb el Botànic, ha propiciat aquesta publicació sobre els cítrics, el principal cultiu de fruiters en tot el món i on la Comunitat Valenciana destaca com la major productora de la península.

La composició fotogràfica d’Els cítrics ha estat realitzada per la revista Mètode en un format de guia de camp, en tres llengües (castellà, valencià i anglés). Es tracta del segon volum de la col·lecció de monografies del Jardí Botànic de la Universitat, després de Les palmeres, la qual es va publicar l’any passat.

L’entrada a la presentació és gratuïta i l’aforament limitat, i durant l’acte es podrà adquirir la monografia, en castellà, valencià i anglés, a un preu especial de cinc euros.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València