Juan Carlos Moltó Cortés és el degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València des del 7 d’abril. Foto: Miguel Lorenzo
REDACCIÓ. Juan Carlos Moltó Cortés (Alcoi, 1961) és el degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València des del 7 d’abril. En la votació, la seua candidatura va obtindre 29 vots a favor i 4 en blanc. Moltó substitueix en el càrrec Maria Teresa Barber. En aquesta entrevista analitza els principals reptes de la facultat per als pròxims tres anys.
El seu equip el formen María Teresa Varea, professora titular de Química Orgànica, com a vicedegana d’Estudis de Farmàcia; Teresa M. Garrigues, catedràtica de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, com a vicedegana de Programes d’Intercanvi i Tecnologies de la Informació i Comunicació; Hortensia Rico, professora titular de Microbiologia, com a vicedegana d’Estudis de Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments; i José María Centeno, professor contractat doctor de Fisiologia, com a secretari.
Juan Carlos Moltó va realitzar els estudis de llicenciatura a la Universitat de València, on va obtindre el doctorat en Farmàcia l’any 1989. Durant vint-i-sis anys de servei actiu, ha sigut docent en les titulacions de Farmàcia, Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments, a més de donar classe en cursos de doctorat i màsters oficials. Així mateix, participa en diversos cursos de postgrau i dirigeix el Màster de Dietètica i Dietoteràpia.
Moltó ha dirigit set tesis doctorals i ha publicat més de huitanta articles científics en revistes indexades en Journal Citation Reports, la majoria amb un alt índex d’impacte. Ha estat Premi a la Recerca per l’Institut d’Estudis de l’Ou el 2004. Ha participat en vint-i-tres projectes d’investigació, en tres dels quals com a investigador principal. Actualment, la seua recerca es dirigeix a l’estimació del risc que presenten les micotoxines que es troben en els aliments. També compta amb el Certificat d’Acreditació Nacional per al cos de catedràtics d’universitat del Consell d’Universitats.
El nou degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València va realitzar els estudis de llicenciatura a la Universitat de València, on va obtindre el doctorat en Farmàcia l’any 1989. Foto: Miguel Lorenzo
–Com valora el resultat? Què sent en haver sigut elegit degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València?
–El suport rebut per part de la Junta és molt estimulant i suposa un recolzament al treball que s’ha vingut realitzant per part de l’anterior degana, Teresa Barber, i el seu equip, un equip al qual agraïsc que haja volgut participar també en aquest nou període i m’acompanye en aquests temps que prometen ser interessants. Personalment, suposa un repte per l’estima que li tinc al centre i perquè m’agradaria dur endavant les funcions de degà amb imparcialitat i equilibri en les decisions que hàgem de prendre, de manera que comunique tranquil·litat a tots els que formem part del centre.
–El seu nomenament significa una renovació respecte a la trajectòria de la facultat durant els últims anys?
–Els últims anys s’han dut endavant moltes activitats que han resultat molt positives per al centre on l’equip directiu actual ha anat adquirint experiència, una experiència que cal no desaprofitar. No obstant, hi ha alguns aspectes que es poden enfocar des d’una perspectiva distinta.
Juan Carlos Molté té vint-i-sis anys de servei actiu i ha sigut docent en les titulacions de Farmàcia, Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments, a més de donar classe en cursos de doctorat i màsters oficials. Foto: Miguel Lorenzo
–Quines idees té per al seu mandat? Quines són les prioritats de la Facultat de Farmàcia? I de les prioritats, quina és la més important a llarg termini? I a curt?
–L’experiència de gestió dels últims anys em permet reconéixer alguns aspectes que es poden millorar com ara l’intercanvi de professorat dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), continuar progressant en la qualitat i l’oferta de les pràctiques formatives externes, estimular l’activitat de les associacions d’estudiants pròpies del centre (Adinu, Avef, Avecta), mantindre una bona imatge de la facultat, millorar el seu nivell de confort de treball i donar-li visibilitat a nivell social, mantindre-la com a cadena de transmissió de cultura, entre altres. Les prioritats immediates passen per aconseguir l’acreditació de les actuals titulacions (Farmàcia, Nutrició Humana i Dietètica i Ciència i Tecnologia dels Aliments) i implantar la nova titulació de Ciències Gastronòmiques en el proper curs, així com solucionar les mancances docents dels actuals graus i les necessitats per afrontar-ne els nous, que passen per habilitar nous espais docents. A més llarg termini, estem estudiant com implantar la titulació de Veterinària, que també estaria gestionada des del centre.
–Des del punt de vista del campus on es troba Farmàcia, quines són a hores d’ara les principals necessitats i com afecten la facultat?
–El nivell de confort de l’aulari interfacultatiu no és l’òptim, tot i els esforços que s’han dut a terme fins ara. La climatització, desperfectes en la coberta i deteriorament de la façana són alguns del aspectes a esmenar. Eixos punts es manifesten negativament en les enquestes de satisfacció dels graus que estan a punt d’acreditar-se.
–Com està la Facultat de Farmàcia dins dels rànquings?
–Dins de la facultat s’imparteixen tres titulacions i totes queden ben situades. Encara que va fent-se més i més habitual l’ús de rànquings, no sóc gens partidari d’aquestes classificacions, ja que s’elaboren amb unes finalitats però s’utilitzen per a unes altres, a més a més són fàcilment manipulables o mal interpretables. Per exemple, en els rànquings compta prou l’ocupació dels egressats i no es qüestiona si l’egressat procedeix d’una família amb fort poder adquisitiu i bona relació social o amb problemes econòmics que evidentment no té les mateixes oportunitats. En altres ocasions, en l’elaboració de les enquestes es fan preguntes completament subjectives que reflecteixen exclusivament un nivell de publicitat com ara quina facultat forma millor els seus estudiants. No es pot respondre objectivament aquesta qüestió.
–Quines són les principals investigacions que s’estan duent a terme actualment a la Facultat de Farmàcia?
–Les investigacions es coordinen des dels departaments i a la Facultat de Farmàcia tenim la sort de comptar amb grups d’investigació reconeguts internacionalment de molt bona producció científica sobre seguretat alimentària, malalties tropicals, farmacologia, síntesi orgànica o nous aliments, entre altres. Precisament, una de les novetats que propose en el meu programa és donar visibilitat a les activitats investigadores més rellevants en la pàgina web del centre per tal que la societat i el nostre estudiantat coneguen millor aquesta activitat investigadora que és completament desconeguda per a tots aquells que no són pròpiament investigadors.
–Quines són les necessitats des del punt de vista del PDI i del PAS?
–Els dos estaments necessiten un marc satisfactori per a la promoció de la seua carrera. El PAS, particularment, afronta períodes de forta sobrecàrrega de treball, almenys durant la matrícula. Les retallades econòmiques, sumades a l’actuació política, han provocat un desequilibri generacional en la plantilla del professorat que haurà d’afrontar en un futur la Universitat.
–Quines eixides professionals té l’estudiantat de la facultat?
–Els estudis de Farmàcia i de Nutrició Humana i Dietètica capaciten per a exercir professions sanitàries regulades, farmacèutic i dietista nutricionista, respectivament. El farmacèutic treballa a oficines de farmàcia, en indústria farmacèutica, en especialitzacions hospitalàries i no hospitalàries, a laboratoris d’anàlisis, en gestió sanitària, en educació i investigació, així com en activitats de promoció de la salut. El dietista nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i patològiques, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública, per tant els camps professionals són la Nutrició Comunitària, Nutrició Clínica, Nutrició Esportiva, Educació Alimentària, Restauració Col·lectiva o Assessoria Legal, Científica i Tècnica sobre aliments i alimentació. El graduat en Ciència i Tecnologia dels Aliments és l’especialista en aliments ideal per a les indústries alimentàries dedicades a producció, tractament, transport, emmagatzematge, obtenció de nous productes, conservació, higiene i contaminació, control d’indústries i laboratoris, investigació, desenvolupament, innovació, control de qualitat, comercialització, comunicació, estudis de mercat o assessorament legal, científic i tècnic a les empreses, també té coneixements per actuar en alguns camps d’educació alimentària i restauració col·lectiva.
“El nivell de confort de l’aulari interfacultatiu no és l’òptim, tot i els esforços que s’han dut a terme fins ara”
“Les retallades econòmiques, sumades a l’actuació política, han provocat un desequilibri generacional en la plantilla de professorat que haurà d’afrontar en un futur la Universitat”
“S’haurà d’arribar a un equilibri entre el finançament públic i el privat que aprofite el potencial investigador de la nostra universitat”
–Com convenceria un estudiant de batxillerat perquè estudiara en aquesta facultat?
–La facultat té una llarga tradició en els estudis que ofereix, compta amb un professorat amb molta experiència docent i investigadora, programes d’intercanvi d’estudiants en l’EEES, infrastructures envejables per a la docència, associacions d’estudiants molt actives, un nombre d’hores de pràctiques de laboratori que no ofereixen les titulacions d’universitats privades, el doble Grau Farmàcia-Nutrició Humana i Dietètica de sis cursos, la possibilitat de cursar els estudis en valencià i, en el cas de Farmàcia, en un grup d’alt rendiment acadèmic amb docència en anglés. A més, completa la docència del grau amb cinc màsters universitaris oficials, és centre col·laborador de l’OMS en fascioliasi i els seus vectors i centre de referència de la FAO per a parasitologia. Pel que fa a la investigació, la titulació de Farmàcia aporta els coneixements més complets i únics perquè combina matèries de salut, biològiques i químiques. Entre les seues egressades compta amb investigadores rellevants com ara Pura Muñoz-Cánoves, guardonada recentment amb els premis La Vanguardia de la Ciència i Premi Ciutat de Barcelona.
Juan Carlos Moltó.Foto: Miguel Lorenzo
–L’anterior degana, Teresa Barber, era la coordinadora del nou Grau de Ciències Gastronòmiques de la Universitat, que comença l’any que ve i és l’única novetat quant a titulacions oferides per la institució el pròxim curs. Assumeix vosté també aquest repte?
–Com que també he participat en l’elaboració del pla d’estudis del nou Grau de Ciències Gastronòmiques, compartisc la il·lusió amb la nova titulació que presenta una demanda social important.
–Quins objectius té aquesta titulació? Com la duran a terme i amb quin professorat?
–La titulació de Ciències Gastronòmiques formarà professionals amb bases científiques i coneixements tecnològics, socials, culturals, sanitaris i de gestió empresarial. Els nous graduats estaran preparats per a innovar en nous productes, dissenyar i gestionar serveis gastronòmics d’alta cuina, restauració comercial i col·lectiva i indústria alimentària. El que no es pretén és crear una figura de superxef, com es podria pensar si ens fixem en alguns programes televisius recents. La nova titulació s’implantarà previsiblement el curs 2015-16 amb participació majoritària de professorat de la Universitat, aprofitarà les experiències d’altres titulacions relacionades amb els aliments que imparteix el centre, i a més s’han establit convenis amb la UPV, la Conselleria de Turisme, associacions hostaleres, fundacions i altres empreses del nostre entorn per assegurar una formació pràctica de qualitat i obrir portes a la futura ocupació dels nous titulats.
–Considera que pel que fa a la investigació hi ha suficient recolzament públic? Què caldria fer? I des del sector privat?
–La investigació en la nostra universitat ha estat finançada preferentment per fons públics i d’eixa manera s’han aconseguit nivells de qualitat investigadora molt elevats i de rellevància internacional. En els últims temps, les reduccions del finançament han eliminat els petits grups d’investigació i fins i tot alguns professors han hagut de renunciar a la seua investigació per a incorporar-se a grups de major entitat. Tradicionalment, les empreses del nostre entorn han apostat poc per subvencionar la investigació. S’haurà d’arribar a un equilibri entre el finançament públic i el privat que aprofite el potencial investigador de la nostra universitat.
–Quines mesures pot implementar la facultat per a millorar la relació entre el teixit productiu i l’alumnat i els investigadors del centre?
–Facilitar la col·laboració amb empreses del nostre entorn i millorar la visibilitat de les activitats investigadores i docents del centre. Un punt de partida pot ser reforçar els enllaços amb les empreses en les quals els nostres estudiants realitzen les pràctiques externes.
“La titulació de Ciències Gastronòmiques formarà professionals amb bases científiques i coneixements tecnològics, socials, culturals, sanitaris i de gestió empresarial”
“El suport rebut per part de la Junta és molt estimulant i suposa un recolzament al treball que s’ha vingut realitzant per part de l’anterior degana, Teresa Barber, i el seu equip”
“Una de les novetats que propose en el meu programa és donar visibilitat a les activitats investigadores més rellevants en la pàgina web del centre”
