logodreta

Jordan Galduf: “Una visió madura és la col·laboració entre companys, i d’això a la Universitat he trobat grans exemples”

 

. Josep Maria Jordan Galduf, autor del llibre Oficio y compromiso cívico. Memorias de un profesor universitario (1973-2015). Foto: Miguel Lorenzo.

Josep Maria Jordan Galduf, autor del llibre Oficio y compromiso cívico. Memorias de un profesor universitario (1973-2015). Foto: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València Josep Maria Jordan Galduf es jubila enguany. Amb el llibre Oficio y compromiso cívico. Memorias de un profesor universitario (1973-2015) fa un repàs als més de quaranta anys que ha donat classe a la institució acadèmica i també aporta els seus coneixements en matèries diverses, com ara la Unió Europea o el Patronat Sud-Nord. El programa de Ràdio Universitat Llegim ha entrevistat el professor. Es pot escoltar fent clic ací: http://mediauni.uv.es/4670.

Com ha sigut la síntesi de quaranta anys donant classe a la Universitat en un sol llibre?

–Dóna per a molt, perquè han sigut també quatre llargues dècades amb molts canvis històrics, econòmics, socials i polítics. La meua disciplina ha anat evolucionant en paral·lel. L’any 1973, quan vaig començar, vivíem una gran crisi com era la del petroli, mentre afrontàvem la transició política fins el 1985, amb una severa reestructuració social. L’ofici d’un professor jove d’Economia s’aprén mentre veus els canvis. Adaptant-t’hi.

–Una etapa semblant a l’actual?

–Ara venim d’una gran recessió, també molt difícil, de caràcter internacional com aquella, i també la disciplina econòmica ha de ser adaptada igualment.

–Unes memòries escrites en ordre cronològic, com a professor i polític i en definitiva com a economista. Quina és la tasca d’un professor d’Economia en aquest sentit?

–Jo entre com a professor ajudant, preparant una oposició i una tesi doctoral, al compàs d’una reconversió del teixit econòmic i de la mateixa disciplina. A més, tot conjugat en l’època de la transició política, on la universitat va contribuir molt a la democràcia. Tots ho vam fer possible. La meua generació va haver de comprometre’s.

Ser professor d’universitat d’Economia requereix un continu reciclatge. Com ha afrontat aquesta tasca docent?

–Sóc el creador d’un manual d’economia de la Unió Europea, la primera edició del qual es va fer el 1994 i n’hi ha hagut sis reedicions. Hem de revisar contínuament aquest manual de cap a cap, i té molta importància la seua relació amb els estudiants. Recorde l’última edició, que tardarem molt per la crisi. Això ens du a promoure un ensenyament viu en el camp estudiantil.

Josep Maria Jordan Galduf es jubila enguany. A banda de professor a la Universitat de València, també va ser alcalde de Llíria. Foto: Miguel Lorenzo.

Josep Maria Jordan Galduf es jubila enguany. A banda de professor a la Universitat de València, també va ser alcalde de Llíria. Foto: Miguel Lorenzo

Va ser alcalde de Llíria durant diversos anys. Com veu el canvi en la forma d’entendre la política ciutadana?

–Possiblement hui es veja l’accés a la política d’una manera rara. En aquell moment era una mica més generós, perquè estaves apostant i gastant el teu temps, socialment, a la universitat i també per una regeneració democràtica al poble.

Que el seu llibre es titule ‘Ofici i compromís cívic’ conjuga el vessant polític amb l’acadèmic?

–Exacte. Vaig ser un alcalde jove i que va durar poc de temps. Vaig dimitir perquè teníem una majoria insuficient i el millor era pensar que es referen les majories. Quan el consens va ser difícil a la localitat, vaig pensar que el millor era que algú em rellevara, a diferència dels polítics d’ara que no dimiteixen.

“És un llibre de comiat, però també d’agraïment a una gran quantitat de gent, companys, professors i polítics. M’agrada acomiadar-me recordant allò positiu”

“Tot depén d’un mateix i de tractar de buscar aquesta coherència i comprensió i l’empatia amb els altres”

“L’ofici d’un professor jove d’Economia s’aprén mentre veus els canvis. Adaptant-t’hi”

–I se’n va a Anglaterra…

–Per a carregar les piles i tornar a omplir la motxilla professional, perquè podíem entreveure que més tard o més prompte entraríem a la UE i jo volia integrar-me en aquest tipus de temes.

El llibre s’inicia amb el desembalatge de la seua orla de la carrera que estudia a la Universitat de València.

–És una orla que et recorda aquella generació, d’una classe mitjana, perquè en aquell moment la universitat ja donava accés a gent que no era necessàriament de classe alta, i això és emotiu perquè et trobes un Juan Roig o un amic del poble. L’espill de l’orla com a reproductor d’una realitat social.

Josep Maria Jordan Galduf. Foto: Miguel Lorenzo.

Josep Maria Jordan Galduf. Foto: Miguel Lorenzo

Hi ha un període que tracta en el llibre, dedicat als últims vint anys, que arreplega tots els canvis actuals en el pla econòmic.

–Una dècada que dóna molt per a parlar. Entrem a la Unió Europea, amb un mercat molt exigent, i havíem de preparar-nos per a una unió monetària molt ràpida, amb l’arribada de l’euro. Una tempestat de coses fantàstiques, amb reptes magnífics i amb altres que no han pogut ser.

Dedica el llibre a la família, els professors, a una gran quantitat de gent de diversos àmbits.

–És un llibre de comiat, però també d’agraïment a una gran quantitat de gent, companys, professors i polítics. M’agrada acomiadar-me recordant allò positiu, encara que hi haja hagut coses que no han sigut bones, però això ho relativitze. I vaig repassant tots els noms que han passat per la meua vida professional en aquests últims quaranta anys.

Ha sigut president del Patronat Sud-Nord. Què li ha aportat?

–Estic molt satisfet, ja que em vaig implicar molt. Aquest és un àmbit que m’ha portat a relacionar-me amb moltes persones externes i internes a la Universitat. El llibre està dins de la col·lecció del Patronat Sud-Nord i era la millor manera d’acomiadar-me.

Josep Maria Jordan Galduf. Foto: Miguel Lorenzo.

Josep Maria Jordan Galduf. Foto: Miguel Lorenzo

Quins són els criteris d’exigència que ha seguit al llarg de la seua carrera docent?

–Que tot depén d’un mateix i de tractar de buscar aquesta coherència i comprensió i l’empatia amb els altres. Perquè la carrera pot portar-te a rivalitats absurdes i competències en el pitjor sentit. Jo crec que una visió madura és la col·laboració entre companys, i d’això a la Universitat he trobat grans exemples.

–Què serà de Jordan Galduf sense la Universitat?

–Hi ha una tasca cívica que realitzaré des de l’Institut d’Estudis Comarcals. M’encanta la música i potser podré dedicar una mica més de temps a aquesta tasca, i per descomptat a la família. M’he d’organitzar, igual trobe alguna cosa en què puga ser útil en el meu poble o la meua comarca. Segur que vindrem a col·laborar a la Universitat.

 

infouniversitat © 2020 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València