logodreta

Els drets sexuals i reproductius també són drets humans

 Un moment de la manifestació celebrada pels carrers de València amb motiu de la campanya d’Amnistia Internacional #MiCuerpoMisDerechos. Foto; Miguel Lorenzo.

Un moment de la manifestació celebrada pels carrers de València amb motiu de la campanya d’Amnistia Internacional #MiCuerpoMisDerechos. Foto: Miguel Lorenzo

 REDACCIÓ. Al Marroc el Codi Penal distingeix entre víctimes de violació segons si són verges o no. A Algèria i Tunísia els violadors d’adolescents poden eludir el càstig casant-se amb les seues víctimes. A Sierra Leone el govern vol aplicar una política que prohibirà a les adolescents embarassades accedir als estudis superiors. I a Burkina Faso el personal mèdic pot negar a les dones els mètodes anticonceptius si no tenen permís dels seus esposos. Són alguns dels exemples denunciats per Amnistia Internacional de la violació dels drets sexuals i reproductius de les dones que es produeixen al món.

Aquesta organització internacional va celebrar dissabte 25 d’abril una manifestació pels carrers de València per a recordar el lema d’una de les campanyes globals en marxa: #MiCuerpoMisDerechos, que reivindica que els drets sexuals i reproductius també són drets humans i exigeix als governs que posen fi a l’ús il·legítim de la legislació penal per a controlar la sexualitat i la reproducció. Amnistia demana, així mateix, als governs que reformen les seues lleis i pràctiques per a garantir que es respecten, protegeixen i fan efectius els drets sexuals i reproductius de totes les persones.

Els i les integrants d’Amnistia Internacional recorregueren els carrers de València des de la Facultat de Medicina i Odontologia fins la plaça del Patriarca, en una manifestació que va cloure amb la lectura d’un manifest a càrrec de l’activista iraniana Nilufar Saberi. “Fa vint anys, els líders del món firmaren a Beijing un acord històric en què prometien protegir i promoure els drets de les dones i les xiquetes en tots els llocs”, va recordar la defensora iraniana dels drets humans. “No obstant, i a pesar dels avanços realitzats, estem veient en molts països una reacció en contra, que priva les dones i les xiquetes dels seus drets, especialment quan es tracta de les decisions i el control sobre els seus cossos”, va dir Saberi, per apuntar tot seguit que en molts llocs “el matrimoni prematur i forçat i la mutilació genital femenina continuen sent una pràctica habitual”.

Activistes d’Amnistia Internacional en la manifestació realitzada entre la Facultat de Medicina i Odontologia i la plaça del Patriarca. Foto: Miguel Lorenzo.

Activistes d’Amnistia Internacional en la manifestació realitzada entre la Facultat de Medicina i Odontologia i la plaça del Patriarca. Foto: Miguel Lorenzo

Com el cas d’Iran, “on les autoritats pretenen convertir les dones en màquines de procrear tot dificultant-los l’accés als anticonceptius i excloent-les del mercat laboral si no tenen fills, al Salvador les dones poden ser condemnades a cinquanta anys de presó si han avortat. I a Irlanda, a catorze anys”, segons el manifest llegit al terme de la manifestació. Concretament, al Salvador l’avortament està prohibit en tots els casos, no importa si l’embaràs és conseqüència d’una violació o amenaça la vida de la mare. La pena per a les dones i les xiquetes declarades culpables d’avortar pot ser d’entre dos i huit anys de presó. Si l’avortament és espontani, la dona pot ser acusada d’homicidi agreujat i condemnada fins a cinquanta anys. Els professionals de la salut que ajuden les dones poden ser condemnats a un màxim de dotze anys de presó.

“El dret a prendre decisions informades sobre la nostra salut sexual i reproductiva és un dret humà i els estats tenen l’obligació de garantir-lo, no de menyscabar-lo ni penalitzar-lo. Per això diem hui: Lleven les seues mans dels nostres cossos!”, va destacar Nilufar Saberi davant de més de tres-cents activistes d’Amnistia en la lectura del manifest a València. L’activista iraniana va ser fundadora i presidenta de l’Associació Iraniana Pro-Drets Humans (creada el 2009 a Madrid) i coordina actualment el Comité de Drets Humans i Cooperació al Desenvolupament de la Unesco a Madrid.

Com a casos més recents, la campanya #MiCuerpoMisDerechos d’Amnistia cita Sierra Leone, on després de huit mesos que les escoles han estat tancades a conseqüència del brot d’èbola que ha suposat més de tres mil set-cents morts, ha arribat el moment de reobrir-les i realitzar l’examen del certificat d’ensenyament bàsic, imprescindible per accedir a l’ensenyament superior. No obstant, el govern vol aplicar una política que prohibirà a les xiquetes embarassades presentar-se a aquest examen. El 2013, segons dades oficials, el vint-huit per cent de les adolescents de 15 a 19 anys tenien fills o estaven embarassades. A més, des que es va desencadenar la crisi de l’èbola, segons informes i notícies dels mitjans de comunicació, ha augmentat la violència sexual i la pressió sobre les xiquetes per a mantindre relacions sexuals a canvi de béns o diners, atesa la situació econòmica desesperada.

El sistema de salut, que ja tenia dificultats per a prestar els serveis essencials, es va veure completament desbordat per la crisi de l’èbola. La majoria de les clíniques, centres de salut i farmàcies van tancar. L’accés a informació i serveis sobre salut sexual i reproductiva i l’atenció sanitària a víctimes de violació, inclosos anticonceptius d’emergència per a impedir l’embaràs, s’han vist greument restringits.

Prèviament a la manifestació, Amnistia Internacional a Espanya va celebrar a la Facultat de Medicina i Odontologia la 41 Assemblea General Federal, un acte en l’inici del qual el rector de la Universitat, Esteban Morcillo, va pronunciar unes paraules de benvinguda.

Com a exemple de la violació dels drets sexuals i reproductius, Amnistia Internacional també recorda que al món cent cinquanta milions de xiquetes han patit algun tipus de violència sexual i més de catorze milions d’adolescents donen a llum tots els anys a causa, principalment, de relaciones sexuals forçades i embarassos no desitjats.

D’altra banda, ser homosexual és delicte en prop de huitanta països i a Europa vint-i-un països exigien el 2014 l’esterilització de les persones transsexuals per tal de reconéixer legalment el seu gènere.

L’organització internacional també cita entre els casos a destacar Espanya i l’aprovació al Congrés dels Diputats, fa unes setmanes, d’una modificació de la Llei de l’Avortament que exigeix el consentiment parental per a les joves de 16 i 17 anys a fi que puguen accedir a serveis legals d’avortament. També s’hi va aprovar el consentiment exprés dels seus representants legals en el cas de dones d’aquesta edat amb discapacitat que vulguen avortar de manera legal i segura. Aquests fets, en paraules de l’organització, “podrien tindre com a conseqüència limitar l’autonomia de les menors i descoratjar la dona per a buscar serveis legals i sense riscos, tal com asseguren diversos organismes internacionals”.

L’activista iraniana Nilufar Saberi, a la plaça del Patriarca, en la lectura del manifest #MiCuerpoMisDerechos. Foto: Miguel Lorenzo.

L’activista iraniana Nilufar Saberi, a la plaça del Patriarca, en la lectura del manifest #MiCuerpoMisDerechos. Foto: Miguel Lorenzo

La campanya d’Amnistia Internacional #MiCuerpoMisDerechos inclou denúncies, però també informa positivament de casos com ara el de Bolívia, que vol posar fi a la impunitat de les violacions de drets humans comeses entre 1964 i 1982 i redoblar els esforços per a crear una comissió de la veritat independent. També s’hi refereixen casos com ara el de la República Dominicana, Egipte o Irlanda, entre d’altres.

 

Assemblea General d’Amnistia Internacional a València

La Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València va acollir la 41 Assemblea General Federal d’Amnistia Internacional a Espanya, en la qual es va tractar la campanya global de l’organització #MiCuerpoMisDerechos. A continuació va tindre lloc la manifestació pels carrers de València. Als actes estaven citats uns tres-cents quaranta activistes, dels quasi setanta-quatre mil socis i sòcies de l’organització. A més de debatre sobre la situació de drets humans tant a Espanya com al món i decidir els pròxims objectius, aquesta reunió anual de socis i sòcies de l’organització tenia com a finalitat la revisió del treball realitzat al llarg de l’any. Així mateix, es van triar els càrrecs dels diversos òrgans de govern, control i assessorament.

El rector de la Universitat, Esteban Morcillo, va dirigir-se als assistents a l'Assamblea d'Amnistia Internacional reunits a la Facultat de Medicina i Odontologia.

El rector de la Universitat, Esteban Morcillo, va dirigir-se als
assistents a l’Assamblea d’Amnistia Internacional reunits a la Facultat de
Medicina i Odontologia.

 

A més de l’activista iraniana Nilufar Saberi, en aquesta assemblea van participar altres defensores de drets humans com ara Morena Soledad Herrera, activista del Salvador i feminista integrant de diverses iniciatives que defenen els drets de les dones a Centreamèrica, i María Esperanza Ramírez, líder comunitària colombiana que ha sigut dirigent de l’Associació de Desplaçats i Desplaçades per a la Convivència Pacífica (Adescop) de Colòmbia, creada el 1999 per acompanyar i representar els interessos i necessitats de les víctimes del conflicte.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València