logodreta

Un fragment del telescopi Hubble se’n ve a la Universitat de València

Els creadors del vídeo Hubble’s Time Machine, finalista en un concurs de l’ESA i la NASA. D’esquerra a dreta: Alberto Fernández Soto, Fernando Ballesteros, Javier Díez, Vicent J. Martínez i Amelia Ortiz Gil.

Els creadors del vídeo Hubble’s Time Machine, finalista en un concurs de l’ESA i la NASA. D’esquerra a dreta: Alberto Fernández Soto, Fernando Ballesteros, Javier Díez, Vicent J. Martínez i Amelia Ortiz Gil.

REDACCIÓ. L’Observatori Astronòmic de la Universitat de València ha rebut un fragment del telescopi espacial Hubble com a reconeixement al fet d’haver quedat finalista en el concurs Ode to Hubble, organitzat per l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA per a commemorar el vint-i-cinc aniversari del llançament del Hubble, el primer dels grans observatoris a l’espai. El tros de panell solar del telescopi es va retirar durant la primera missió de manteniment i reparació del Hubble i va ser portat a la Terra el 1993. L’Observatori Astronòmic de la Universitat va participar en el concurs amb el vídeo titulat Hubble’s Time Machine.

El vídeo finalista de l’Observatori és un treball en el qual s’explica el significat del corriment al roig de la llum a causa de l’expansió de l’univers, com a tribut a l’astrònom que ho va descobrir, Edwin Hubble. També mostra que els telescopis són, en certa manera, màquines del temps, ja que capturen la llum procedent d’objectes molt llunyans els quals es veuen com eren fa milions d’anys, en èpoques en les quals la vida a la Terra era molt diferent o quan ni tan sols existia el nostre planeta. Tant en la narració com en el vídeo es fa un homenatge a Carl Sagan, en recordar idees o frases que evoquen la seua famosa sèrie documental Cosmos.

El premi per a l’Observatori, a part de la peça del Hubble, és el llibre The Universe through the Eyes of Hubble. L’Observatori Astronòmic de la Universitat col·locarà el premi a les dependències de l’Aula del Cel i Museu de l’Observatori, per on passen prop de tres mil estudiants d’educació primària, secundària i batxillerat anualment, per tal que servisca d’inspiració per a nous astrònoms.

Vicent J. Martínez és el director científic i autor de la història; i Javier Deu, el director del vídeo i qui ha realitzat les animacions artístiques en 3D. El guió, la selecció d’imatges i les idees per al muntatge s’han elaborat en equip a l’Observatori a càrrec de Vicent J. Martínez, Fernando J. Ballesteros, Amelia Ortiz Gil i Alberto Fernández Soto (Institut de Física de Cantàbria-IFCA, Consell Superior d’Investigacions Científiques-Universitat de Cantàbria).

El primer premi del concurs convocat per l’Agència Espacial Europea i la NASA l’ha obtingut el vídeo Bariónica, de la gaditana Desiré de Palacio (1984) per un treball de fotografia i vídeo inspirat en les imatges del cosmos captades pel Hubble combinades amb imatges de la Terra i de formes humanes. Els guanyadors i finalistes es poden consultar en aquest enllaç.

El vídeo de l’equip de l’Observatori Astronòmic de la Universitat, Hubble’s Time Machine, va passar una primera selecció duta a terme per votació popular a través de les xarxes socials. Els sis vídeos més votats, entre els quals es trobava el de l’Observatori en la categoria de majors de 25 anys, han sigut jutjats per un grup d’experts que ha triat els vídeos guanyadors basant-se en la precisió del contingut científic, la seua capacitat per a enganxar l’espectador, el seu caràcter innovador, la qualitat artística del contingut i de la presentació, l’originalitat des de la qual es tracta el tema i la seua qualitat tècnica.

El vídeo Hubble’s Time Machine es troba en anglés en el canal YouTube del portal de divulgació científica https://www.youtube.com/user/conecmag que coordina Vicent J. Martínez, i es pot veure amb subtítols en valencià i en castellà fent clic en aquest enllaç.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València