logodreta

Ana Aigneren: “Els valors que transmet el rugbi són humilitat, disciplina, respecte al contrari i a l’àrbitre i cohesió grupal”

Ana Aigneren és l’entrenadora de la selecció femenina de rugbi de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

Ana Aigneren és l’entrenadora de la selecció femenina de rugbi de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. El rugbi a la Universitat de València viu l’èxit que es mereix després que els combinats femení i masculí de la institució hagen aconseguit la medalla d’or en el Campionat Nacional Universitari. Ana Aigneren és l’entrenadora de la selecció femenina que es va imposar amb ple de victòries en el torneig celebrat a la Universitat de Sevilla. El partit final contra la Universitat de Màlaga el van guanyar de manera contundent per 17-0 i va demostrar que la preparació de tot l’any dóna els seus fruits.

–Guanyar el campionat ha sigut una gesta o ja ho esperàveu?

–Ha sigut la primera vegada que el guanyem, veníem d’una bona progressió d’anys anteriors. L’any passat quedàrem terceres i enguany l’objectiu realista i pel qual entrenàvem era arribar a la final.

–Com afronteu la preparació per a l’Europeu de l’any que ve?

–Hi haurà canvis en l’equip i és trist perquè hi ha algunes xiques que no podran estar per edat, perquè acaben la carrera o perquè se’n van fora.

–I vos ho plantegeu a llarg termini…

–Això ja es veurà. Jo pense més a començar una nova temporada. Amb sort mantindré cinc o sis jugadores, però sóc conscient que hi haurà una renovació i cal seleccionar nous talents.

L’equip de rugbi de la Universitat de València, dirigit per Ana Aigneren, va guanyar la medalla d’or en el Campionat Nacional Universitari de Rugbi Femení, celebrat a la Universitat de Sevilla. Foto: Miguel Lorenzo.

L’equip de rugbi de la Universitat de València, dirigit per Ana Aigneren, va guanyar la medalla d’or en el Campionat Nacional Universitari de Rugbi Femení, celebrat a la Universitat de Sevilla. Foto: Miguel Lorenzo

–Quin és el teu paper en l’equip com a entrenadora d’un conjunt universitari?

–A nivell de grup tinc molta sort perquè les xiques pràcticament vénen a tots els entrenaments planificats des de setembre. Elles es coneixen i són un grup que està creixent junt des de fa cinc anys. El grup està bastant conjuntat. El handicap que tenim és el canvi de rugbi 15, que és l’esport al qual juguen elles normalment, al rugbi 7 que és el que fem ací.

–Quin moment viu el rugbi femení a Espanya?

–Estem molt bé. El rugbi femení a València ha crescut moltíssim. Portem tres anys amb una lliga federada establida i creixent a poc a poc en nombre i en qualitat. Començàrem jugant a rugbi 7 i per fi enguany juguem a rugbi 15 en una modalitat mixta. Aquest canvi permet un ascens a Divisió d’Honor i és un al·licient per als clubs i per a les jugadores.

–Mediàticament, el rugbi masculí és predominant. Ho és també en l’àmbit esportiu?

–Fa molt que no ho és i podria dir que mai no ho ha sigut. És cert que el juguen més homes, però hi ha un matís important: nosaltres estem millor posicionades que els xics a nivell nacional. No és que hi haja més jugadores, és que som millors en comparació amb altres països.

Diuen que el rugbi és un esport de cavallers. És la noblesa la característica fonamental d’aquest esport?

–El rugbi té uns valors que sempre s’han considerat de cavallers, però aquesta consideració ha de quedar en el passat i descartar-se. Tant en homes com en dones els valors que transmet el rugbi són la humilitat, la disciplina, el respecte al contrari i a l’àrbitre i la cohesió grupal, i això sembla que es dóna més en aquest esport que en altres.

El tercer temps és un altre dels factors que reafirmen la teua opinió?

–El tercer temps és el moment dedicat a parlar del partit amb els àrbitres i amb els contraris i conéixer-nos millor, prendre alguna cosa i passar-ho bé.

4. Ana Aigneren, entrenadora de la selecció femenina de rugbi de la Universitat de València, el qual va guanyar la final contra la Universitat de Màlaga per 17 a 0. Foto: Miguel Lorenzo.

Ana Aigneren, entrenadora de la selecció femenina de rugbi de la Universitat de València, equip que va guanyar la final contra la Universitat de Màlaga per 17 a 0. Foto: Miguel Lorenzo

De què es parla en el tercer temps?

–La diferència amb altres esports és que en un partit internacional de rugbi és ineludible el tercer temps. Això reflecteix la importància que té. Hi ha equips que tenen tradició de cantar, d’intercanviar-se pins i, per descomptat, de parlar del partit. A vegades, si hi ha hagut alguna jugada violenta, el més normal és parlar-ho i disculpar-se, quedant com a amics. Entre nosaltres, cançons i proves entre novençanes i veteranes també són habituals.

 

“Les xarxes socials ens han ajudat molt a l’hora de difondre la informació sobre el rugbi”

 “El rugbi té uns valors que sempre s’han considerat de cavallers, però aquesta consideració ha de quedar en el passat i descartar-se”

“El rugbi femení valencià ha crescut moltíssim en qualitat i en nombre de jugadores”

–Com ha anat la concentració per als Nacionals?

–Ho preparàrem des de després de Falles i vam fer-ho molt fort. Les xiques van vindre quasi a tots els entrenaments, que van ser de molta qualitat. Durant tot l’any vas treballant habilitats individuals. Però abans del torneig practiquem jugades concretes, i la veritat és que va tindre el seu efecte dur a terme una preparació més exigent.

–I després de guanyar, a celebrar-ho…

–És un moment d’eufòria, donant bots i abraçades. El moment de la medalla va ser molt important, sobretot per a les veteranes, que van veure com la medalla era el fruit de molt de treball. Viatjàrem a València amb l’equip masculí que també va guanyar. El dia després de guanyar i, ja a València, la celebració va ser en gran.

–Penses que el rugbi està augmentant en presències en els mitjans?

–Hi ha un poc més d’ajuda amb l’arribada de la premsa digital. Les xarxes socials ens han ajudat molt a l’hora de difondre la informació sobre el rugbi. Però continuem trobant a faltar que isca alguna cosa en Teledeporte, la cadena pública, i en la resta de cadenes nacionals.

 

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València