logodreta

Opinió: Drons i conservació de plantes amenaçades

Jaime Güemes*

JAIME

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Els drons estan de moda. Afortunadament, després de conéixer-los per la seua participació en accions bèl·liques, les aeronaus no tripulades s’han incorporat a la vida civil. La qual cosa ha suposat una regularització legal del seu ús i, també, una presència cada vegada major en tot tipus d’activitats quotidianes.

Recentment, els hem vist pujar a inspeccionar torres d’alta tensió o sobrevolant el vaixell incendiat en la travessia Palma-València. Però les seues aplicacions són moltes més, quasi tantes com puguem imaginar, i encara han de ser provats en molts àmbits.

La biologia de camp també ha trobat una utilitat pacífica a les aeronaus controlades a distància en les quals es poden instal·lar diferents sistemes d’observació i presa de dades. Recentment, investigadors del Jardí Botànic de la Universitat de València han iniciat una col·laboració amb l’empresa valenciana Aereal per a estudiar l’aplicació dels drons en els estudis de biologia de la conservació de plantes. La setmana passada es van realitzar els primers vols per a explorar les parets inaccessibles de la Penya Colom (Xeresa) en cerca del dragonet valencià (Antirrhinum valentinum). Aquesta espècie està catalogada en perill d’extinció i per això es va incloure en el Decret valencià de protecció de flora. La Penya és una paret de roca calcària d’uns huitanta metres d’altura, completament vertical, de la qual només s’havien pogut explorar els 4-5 metres inferiors. Durant els vols es van realitzar fotografies que van servir per a elaborar una ortofotografia de tota la paret. L’estudi detallat posterior de la imatge ha permés localitzar 37 nous individus del dragonet valencià en la població de la Penya Colom, cosa que duplica el nombre d’individus censats d’aquesta població. Les dades mostren la necessitat d’accedir a tota la superfície de la paret per a fer un cens precís de les espècies rupícoles (les que viuen en les fissures de les roques), elaborats en general només de les zones accessibles.

La flora valenciana és rica en endemismes que només viuen en parets verticals com ara la Penya Colom. Molts d’ells estan catalogats com a amenaçats i protegits legalment. L’exploració minuciosa de les parets sempre s’ha tingut com una necessitat a fi d’elaborar un cens correcte de cada espècie i una catalogació precisa sobre la seua amenaça. Fins ara, l’exploració de les zones inaccessibles s’ha pogut realitzar, en part, amb l’ajuda d’escaladors, però això sempre suposava una exploració parcial (alhora que arriscada). L’aplicació dels drons a aquest tipus d’estudis millora l’accés a tota la superfície d’hàbitat potencial i redueix al mínim els riscos d’accident.

Els investigadors del Jardí Botànic continuaran analitzant l’ús dels drons per a l’estudi de la flora amenaçada d’altres hàbitats. També estudiaran les possibles aplicacions d’aquests nous enginys en estudis de cartografia de la vegetació, definició d’àrees naturals, i fins i tot en la detecció primerenca de la presència de l’escarabat roig en les palmeres.

*Conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València