logodreta

Investigadors de l’ETSE creen un sistema de sensors per a millorar el coneixement de dades de trànsit

Javier Martínez, investigador del projecte B LISITT, el qual crea un sistema de sensors per a millorar el coneixement de les dades del trànsit a ciutats.

Vicente Cavero, Javier Martínez i Federico Zomeño, investigadors del projecte B LISITT, el qual crea un sistema de sensors per a millorar el coneixement de les dades del trànsit a ciutats. Fotos: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. València està cada vegada més a prop de complir l’objectiu de ser una ciutat cent per cent intel·ligent o, el que és el mateix, una smartcity. La Universitat de València hi té molt a veure i ha posat el seu granet d’arena creant un sistema de sensors en diverses zones de la ciutat, com ara el carrer la Pau, en ple centre, per a identificar un mateix vehicle per diferents zones de pas quan circula prop del sensor. Aquests detectors capten els dispositius Bluetooth o wifi del vehicle (cotxe o bicicleta) amb l’objectiu d’obtindre temps de recorregut i extraure dades per a la millora de la circulació per la ciutat. “Els beneficis són molt importants, perquè aquests sensors són econòmics i fàcils d’instal·lar. Podem oferir a l’usuari el temps de viatge que tardarà a recórrer en una xarxa extensa, fins i tot en carreteres”, explica l’investigador del projecte Javier Martínez, un dels investigadors del projecte que junt amb Federico Zomeño, Vicente Cavero i Antonio García l’han desenvolupat. García confirma els beneficis del producte, ja que “obtenim informació de manera molt econòmica i sent molt competitius”.

L’origen del projecte B LISITT té lloc l’any 2011 dins del Plan Avanza com a estratègia del Govern d’Espanya en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i en concret aquesta idea com a mètode de sensorització del trànsit. Des de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) es va realitzar un sistema d’algoritmes per a poder calcular els temps de viatge i el càlcul de la matriu origen-destí, és a dir, per a saber quants vehicles entren en un punt i ixen de la xarxa. “La matriu origen-destí seria per al gestor de trànsit per tal que poguera redireccionar-lo i saber on estan les incidències”, explica Martínez, qui afegeix que el concepte de matriu origen-destí és “importantíssim per a la planificació i gestió d’incidències”. Un altre dels aspectes positius i que millora les necessitats del conductor és que el sensor “es col·loca molt fàcilment a la carretera, tant en una zona urbana com en una altra interurbana”, afegeix Antonio García. A banda d’aquest factor, la Universitat ha sigut una peça clau en el desenvolupament dels sensors Bluetooh i wifi. El professor aclareix: “A València estem provant-los i a Mèxic estan instal·lant-los”.

Sensors-Irtic-3

La vertadera novetat del projecte B LISITT és l’ús dels sensors amb el wifi. Així com el Bluetooh ja ha sigut emprat per a millorar el trànsit a les carreteres, l’ús del mecanisme de connexió sense fil més habitual al món era necessari per als investigadors. “Hi ha grups que sensoritzen amb Bluetooh, i això és més comú, però fer-ho amb wifi és molt nou. Tots els productes similars que hi ha al mercat intenten treballar amb wifi, però no obtenen resultats tan importants com els que estem aconseguint nosaltres. Hem arribat a tindre una captació molt bona tant en wifi com en Bluetooth”, apunta Antonio García. Aquesta és una de les raons que a Mèxic hi haja tecnologia de la Universitat de València.

En aquest sentit, les diferències entre València i Mèxic DF són gegantines, no sols per les distàncies, la demografia i la mesura de la ciutat mexicana, també per la seguretat que s’ha de tindre amb un projecte que es realitza sota control remot. “És molt important controlar-ho tot. A Mèxic la llum se’n va deu o dotze vegades per setmana i a Espanya, com a molt, una al mes. Per tant, un dispositiu electrònic pot tindre errades i estem veient que s’està comportant molt bé”, explica Antonio García. En termes de trànsit, Federico Zomeño parla “d’un repte afegit per ser una ciutat amb una gran quantitat de vianants, cotxes i motocicletes”.

La creació d’aquests dispositius i la planificació d’objectius té com a punt en comú el benefici de l’usuari. Com tota recerca que ix de la Universitat, siga tecnològica, científica o humanística, el destinatari ha d’obtindre un benefici social. En aquest cas, els resultats arriben als centres de control del trànsit i “si s’acaba d’instal·lar en un entorn urbà, aquest centre de gestió, ja siga pels panells situats a la carretera o a la ciutat o per les pàgines web o ràdio, pot informar de valors certs de temps de viatge”, explica Martínez. Avisar dels accidents, més que evitar accidents, és l’objectiu principal. Per tant, la informació a l’usuari és el propòsit principal d’aquests sensors.

L’elecció del carrer la Pau ve donada per la gran afluència de trànsit que a vegades congestiona aquesta via. De fet, és una de les zones on més autobusos passen, ja que la majoria tenen parada a la plaça de la Reina. Però els autobusos acumulen molts sistemes wifi i Bluetooth, ja que qualsevol que utilitze aquest transport públic pot anar amb el seu dispositiu mòbil encés. “Ara mateix hem de resoldre aquest tipus de problemes, ja que són vehicles amb molts dispositius. Hem de filtrar-los, i estem investigant per a realitzar bé aquest filtratge i obtindre dades precises”, explica Martínez.

 

Finançament del projecte

El finançament d’un projecte és complicat, atesos els escassos exemples que obtenen inversió pública. “La que solem obtindre és molt xicoteta. El normal és que ens autofinancem. Solen procedir de projectes derivats de tesis doctorals o similars. L’important és prendre decisions sobre el que es vol fomentar en recerca i que es done un finançament complet. Ara poden donar normalment un trenta-cinc per cent”, explica Javier Martínez. Aquest finançament escàs comporta la cerca d’inversió externa a la Universitat o suplementar-lo amb projectes privats, que reporten fons per a invertir en la investigació. “Quasi t’obliguen al fet que investigues abans per a ser el teu propi inversor”, conclou.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València