logodreta

Julia Sevilla: “Les dones som més del cinquanta per cent de la humanitat i no hem sigut tractades pel dret en condicions d’igualtat”

 

 Julia Sevilla, a la Facultat de Dret de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo.

Julia Sevilla, a la Facultat de Dret de la Universitat de València. Foto: Miguel Lorenzo

REDACCIÓ. Julia Sevilla Merino (València, 1940) és professora titular de Dret Constitucional i professora honorària de la Universitat de València, on treballa des del 1962 i ha impulsat els estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere. Ha sigut lletrada a les Corts Valencianes, un fet pel qual l’any passat va rebre l’Alta Distinció Parlamentària de les Corts Francesc de Vinatea, i és la presidenta de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional. Actualment, a la Universitat, col·labora amb l’Institut d’Estudis de la Dona i també amb el Patronat Sud-Nord.

Julia Sevilla va ser, l’any 1980, la primera professora titular de Dret Constitucional d’una universitat espanyola. Ha impartit classes a Econòmiques (actual Facultat d’Economia) i a la Facultat de Dret, on ha fet cursos de doctorat relacionats amb la igualtat entre homes i dones. Recentment ha participat en un projecte de l’Institut de la Dona sobre la participació política de les dones i en una investigació sobre la presència de les dones en la legislatura constituent de les Corts Generals. En el segon cas, la investigació continua referida a la segona legislatura.

La professora titular de Dret Constitucional ha sigut membre de l’equip Francesc Eiximenis que l’any 1979 va elaborar l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana; adjunta al Síndic de Greuges en la constitució d’aquesta institució; i també ha col·laborat amb l’Associació Valenciana de Juristes Demòcrates i la Federació de Dones Progressistes. A més, Julia Sevilla ha participat en tallers, jornades, conferències i seminaris a Equador, Itàlia, França, Colòmbia i Mèxic; ha dirigit diverses tesis doctorals i ha publicat més de quaranta treballs científics.

–Actualment és professora honorària a la Universitat. Sobre què està treballant o investigant?

–Quasi sempre he treballat en la participació política de les dones en l’espai polític i en els mitjans de comunicació, perquè la visió que els media donen de les dones, normalment, és diferent de la dels homes. Recorde fa uns anys quan en unes eleccions es van presentar dues dones com a candidates i l’entrevista versava sobre amb qui els agradaria ballar, com es banyaven a la platja, quin tipus de dieta tenien… Un tractament molt diferent al que es donava als homes. Recentment hem acabat un projecte sobre la participació política de les dones finançat per l’Institut de la Dona de Madrid, i que s’ha publicat en llibre. I ara estic col·laborant amb dos cursets. També hem fet una investigació que ens encarregaren des de la Presidència del Govern sobre la presència de les dones en la legislatura constituent, que ara, pel nostre compte, estem fent en relació amb la segona legislatura. I, d’altra banda, en l’àmbit de la Universitat, col·labore amb l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona i també amb el Patronat Sud-Nord. Ara hem començat un projecte sobre com afecta la primavera àrab les dones dels països que la van viure, des del punt de vista personal i social. Hem fet Marroc, Algèria, i farem Tunísia.

 Julia Sevilla és professora titular de Dret Constitucional i actualment professora honorària de la Universitat de València, institució en la qual treballa des del 1962 i on ha impulsat els estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere.  Foto: Miguel Lorenzo.

Julia Sevilla és professora titular de Dret Constitucional i actualment professora honorària de la Universitat de València, institució en la qual treballa des del 1962 i on ha impulsat els estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere. Foto: Miguel Lorenzo

–Vosté ha sigut la primera professora titular en Dret Constitucional en una universitat espanyola, l’any 1980; i la primera lletrada a les Corts Valencianes, l’any 1983. Què signifiquen per a vosté aquests fets?

–Al Departament de Dret Constitucional teníem molta relació amb tot el que significava la Constitució i el procés autonòmic. Quan va començar el procés els professors de la Universitat de València i els de la d’Alacant, perquè la de Castelló no existia, vam fer un avantprojecte d’Estatut que vam presentar al president Albinyana a Morella. Quan es van constituir les Corts, ens vam reunir els professors de Constitucional i vam saber que es convocaven dues places per a lletrat a les Corts, i jo vaig insistir que tots i totes ens hi havíem de presentar, perquè havíem col·laborat en el tema, i presentar-se era una manera més directa de participar en el que era el desenvolupament de l’autonomia. Lluís Aguiló era el lletrat major, i vam entrar Francisco Visiedo i jo.

–Com va començar la seua relació amb el dret?

–Amb mon pare, que tenia la participació política i la il·lusió. Ell era catedràtic de Dret Polític i de Dret Constitucional i a casa els llibres sobre la temàtica n’eren molts. Recorde que mon pare no feia diferència, ni ma mare, entre fills i filles i jo volia ser com mon pare, i volia estudiar Dret. La figura de mon pare va influir molt en mi per a decidir la meua direcció professional.

–I com va arribar des del dret a temes en els quals ha aprofundit durant la seua carrera professional com ara dones i ciutadania, democràcia paritària o gènere?

–Eixa diferència que no hi havia a casa entre homes i dones, quan eixies al carrer sí que existia. Per exemple, en la meua època les dones a la Universitat eren poquíssimes. Al departament de mon pare n’eren tres. Jo vaig ser la primera dona que vaig accedir a una plaça de funcionària en Dret Constitucional, el 1980. Tractant temes com ara la relació de les dones amb la política i la participació, la relació de les dones amb la Constitució, primer en les lleis fonamentals, la diferència entre ser home i dona i les conseqüències, que aquell moment era més acusada (per exemple, fer el servei social i fer el servei militar)… són fets que d’alguna manera van despertar en mi el desig de reivindicar la igualtat des de la perspectiva de les dones.

–D’entre totes les facetes que ha tingut al llarg de la seua vida (jurista, professora, en el moviment feminista), amb quina s’identifica especialment? Quina ha viscut més intensament?

–Les coses s’han de viure amb passió. En moments dolents has de tirar mà de la il·lusió, per a sobrepassar les incidències i els entrebancs que sorgeixen en el dia a dia. Resulta difícil triar. La docència m’agrada. Vaig agafar l’època preconstitucional i constitucional. En Econòmiques, que és on jo donava classes de Teoria de l’Estat, el moviment estudiantil i de professorat era molt fort. Recorde amb emoció moments en què hi havia programes autogestionaris, on els alumnes ens indicaven què els interessava. Donar classe i que siguen els estudiants i les estudiantes els qui t’indiquen què els interessa és molt destacable. Pel que fa a la part de les Corts, fou el moment d’encetar l’autonomia. Totes les lleis de desenvolupament de l’Estatut, renovar el reglament de les Corts, posar articles en el reglament, com ara l’article 3, on posàrem la igualtat blanc sobre negre, el moment en què es van instituir els premis de les Corts del 8 de març a la dona… Tots els treballs han sigut interessants.

Lletrada a les Corts Valencianes, fet pel qual l’any passat va rebre l’Alta Distinció Parlamentària de les Corts Francesc de Vinatea, Julia Sevilla també és la presidenta de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional. Foto: Miguel Lorenzo

Lletrada a les Corts Valencianes, fet pel qual l’any passat va rebre l’Alta Distinció Parlamentària de les Corts Francesc de Vinatea, Julia Sevilla també és la presidenta de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional. Foto: Miguel Lorenzo

–El seu treball més conegut ha sigut com a lletrada a les Corts Valencianes.

–He estat en diverses comissions, on he pogut desenvolupar l’enfocament femení i sobre les dones en llocs de decisió. Perquè a les Cortes hi ha hagut dones molt valuoses i treballadores, moltes vegades amb una tasca que podria haver sigut molt més remarcada.

–Com ha evolucionat la dona des del punt de vista de la igualtat?

–Hi ha una línia ascendent, on cada vegada les dones han tingut més protagonisme, encara que a les Corts quasi tots els portaveus han sigut homes. En els debats: estat de la Comunitat, pressupost… inicialment quasi tots estaven protagonitzats per homes, encara que en els grups menuts, amb menor nombre de diputats i diputades, les dones han destacat més. També cal destacar que en eixa línia ascendent les normes internes d’alguns partits han propiciat la presència de dones en llistes i més llocs de decisió. No en citaré cap, perquè segur que oblidaré alguna d’aquestes dones, però n’han sigut moltes. Les he vistes treballar moltíssim i fer un bon paper. Les dones han hagut de fer un plus d’esforç per a ser considerades igual. De fet, en el meu cas, per exemple, algun diputat considerava que jo era la secretària del lletrat, no que era lletrada. En el primer parlament, que era allargat, passar de l’últim lloc a la tribuna d’oradors, quan hi passaven les dones, era com si les miraren més.

Actualment, Julia Sevilla col·labora amb l’Institut d’Estudis de la Dona i també amb el Patronat Sud-Nord de la Universitat. Amb aquesta darrera entitat impulsa un projecte sobre com ha afectat la primavera àrab les dones de països com ara Marroc, Algèria i Tunísia. Foto: Miguel Lorenzo

Actualment, Julia Sevilla col·labora amb l’Institut d’Estudis de la Dona i també amb el Patronat Sud-Nord de la Universitat. Amb aquesta darrera entitat impulsa un projecte sobre com ha afectat la primavera àrab les dones de països com ara Marroc, Algèria i Tunísia. Foto: Miguel Lorenzo

–Vosté també ha sigut presidenta de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, i ha centrat molts dels seus treballs a posar en valor el gènere com a categoria d’anàlisi jurídica constitucional. Per què és important aquest assumpte?

–Les dones som més del cinquanta per cent de la humanitat i no hem sigut tractades pel dret en condicions d’igualtat. Veníem d’una societat preconstitucional, molt masclista, que tenia un paper molt clar del que la dona havia de fer en la societat. La Constitució del 1978 podia haver sigut molt més feminista o més igualitària del que va ser. Quan va arribar ja hi havia molt avançat en el tema d’igualtat a nivell internacional, des de les Nacions Unides. S’havien fet conferències internacionals, la declaració de l’Any de la Dona, i quan es van donar compte del que significava ser dona va vindre la Dècada de Nacions Unides en favor de les dones. L’article 14 de la Constitució, en un dels avantprojectes, va incloure situar el sexe en primer terme, perquè és una discriminació que se superposa a totes les altres, ja que les dones tenen una discriminació major que la dels homes. Hauria sigut el més lògic. D’altra banda, ja se sabia que el sexe discriminat era la dona, hauríem d’haver posat un article que diguera que l’home i la dona són iguals. Però en eixa Constitució la paraula dona està en l’article del matrimoni, però no hi ha eixe article que diga que l’home i la dona són iguals. Aquella societat del 1978… Per exemple, el 1983 va triar unes Corts Generals on només hi havia vint-i-una diputades sobre tres-cents cinquanta, poc més del cinc per cent. Com havia d’eixir la Constitució? A les Corts Generals, fins a la legislatura del 89, on entraren un dotze per cent, la presència de dones diputades estava al voltant del cinc per cent.

Julia Sevilla va ser, l’any 1980, la primera professora titular de Dret Constitucional d’una universitat espanyola.

Julia Sevilla va ser, l’any 1980, la primera professora titular de Dret Constitucional d’una universitat espanyola.

–En quin punt estem ara mateix? Ha influït la crisi en la desigualtat entre homes i dones?

–Les dones han sigut les primeres a anar-se’n a casa en el sector privat amb la crisi, per tindre els treballs menys qualificats. Quasi tots els treballs que tenen relació amb allò social: assistenta social, integració de xiquets i dones en el sector privat… són els primers que han caigut. I la majoria estaven ocupats per dones. Per tant, la crisi ha afectat molt més les dones que els homes.

–El treball des de la Universitat en assumptes concrets com ara dones parlamentàries; democràcia paritària; o maternitat ha provocat que se la contextualitze dins del feminisme acadèmic. Està d’acord en això? Per què?

–Clar que estic d’acord. Quan donava classe, Teoria de l’Estat, em vaig donar compte de la diferència entre l’home i la dona. Una cosa és sexe, ser home o dona, i una altra és gènere, dit de manera molt planera, allò que t’associen per ser home o dona, i que en alguns casos et discrimina o t’incapacita. Sexe és que la dona té fills, gènere és associar a eixe fet que la dona els ha de criar, perquè els pot criar tant un home com una dona.

–Què és per a vosté el feminisme?

–El feminisme és la concepció científica que estudia el paper de les dones en la societat. Feminisme no és l’antagonisme de masclisme. L’antagonisme de masclisme és el donisme. El feminisme no intenta devaluar cap ésser humà, simplement intenta que les dones siguen tractades en igualtat i tinguen accés als mateixos drets que els homes. Em considere dins del feminisme acadèmic perquè quan explique qualsevol tema de Constitucional ho faig integrant aquesta perspectiva igualitària. Per exemple, vaig introduir, dins dels estudis de Dret, una assignatura que es deia Gènere y Estado; Género y Derecho.

“Mon pare no feia diferència, ni ma mare, entre fills i filles i jo volia ser com mon pare, i volia estudiar Dret”

“La Constitució del 1978 podia haver sigut molt més feminista o més igualitària del que va ser”

“Aquella societat del 1978… Per exemple, el 1983 va triar unes Corts Generals on només hi havia vint-i-una diputades sobre tres-cents cinquanta, poc més del cinc per cent”

“Les dones han sigut les primeres a anar-se’n a casa en el sector privat amb la crisi, per tindre els treballs menys qualificats”

–Dins de la seua tasca a les Corts i a la Universitat, en temes com ara la igualtat entre homes i dones, què destacaria de la seua contribució?

–A les Corts sempre m’he distingit per defendre que les diputades tingueren les mateixes opcions que els diputats i que els drets de les dones tingueren importància. A les Corts tenen una revista, un anuari, on he introduït una investigació respecte a les dones i pense que algunes persones que han col·laborat i han contribuït amb aportacions ho han fet perquè jo estava allí. Si hi haguera hagut una lletrada que no haguera tingut eixa sensibilitat feminista, la investigació de les Corts, o els articles que he publicat, no haurien eixit endavant. I coses en col·laboració dels representants dels grups polítics no s’haurien fet. Vas sembrant i introduint dins dels temes del debat qüestions referides a la dona. En les trobades anuals dels síndics universitaris de greuges de les universitats espanyoles, el tema relacionat amb la dona es va introduir per primera vegada quan el vaig plantejar jo. Lletrada és un paper notarial i d’assessorament en els dictàmens, i també hi ha una funció que són les xarrades de café on introdueixes idees, propostes, reflexions que també delimiten el contingut de les normes que s’aproven.

–Es pot dir que en aquests temes la normativa va per davant de la societat o a l’inrevés?

–A la Universitat les oposicions són absolutament lliures, però catedràtiques de Dret Constitucional n’hi deu haver un deu per cent. Va costar molt que entraren normes igualitàries dins la legislació espanyola: la Llei contra la violència de gènere és de l’any 2004 i la Llei d’Igualtat del 2007. El moviment feminista és molt fort, però fins eixe moment no es va poder fer res. També s’ha de dir que els partits polítics són prou masclistes. La societat va endarrerida respecte a la normativa, i va caminant cap a ella. Això no obstant, he de dir que la Llei d’Igualtat espanyola és molt avançada, tant a nivell europeu com a nivell espanyol. Ara, el moviment feminista el que vol és que quan es reforme la Constitució es puguen introduir els drets que falten, perquè dones i homes siguen iguals i es reconeguen els drets de les dones. Un altre tema és que les persones que ens dediquem a gènere no som reconegudes per l’Agència Nacional de l’Avaluació i la Qualitat (ANECA), que considera que el gènere no és científic, i no es reconeix com a investigació.

–Per què la lluita del dret a la igualtat de les dones en uns altres països no és notícia? Quin paper pot tindre la Universitat?

–He estat relacionada amb Equador, perquè en aprovar la Constitució anàrem dues professores a treballar en l’esborrany de la Llei d’Igualtat. També a Costa Rica en algunes investigacions. En els congressos de lletrats també he posat l’accent en els temes d’igualtat. Fins fa poquet hem estat pensant només en Amèrica del Nord i Europa, però la situació va canviant. A Marroc, Tunísia, i especialment a Àfrica, la societat encara es mou per l’instint del que significa ser home i dona. Hi ha lideresses molt importants, però no suficientment visibles a Europa i Amèrica del Nord. El feminisme és un moviment local, però també internacional. És com una gota d’aigua que cala. A la Universitat, el Patronat Nord-Sud, els seminaris en relació amb la dona a Àfrica, contribueixen a conéixer el que està ocorrent, o el fet que dones d’Àfrica o d’Amèrica del Sud puguen vindre i coneguen altres realitats. O els màsters, amb molt d’alumnat a Amèrica del Sud. Eixa influència, també a través de les tesis doctorals, és a poc a poc. Per exemple, fa poc una dona s’ha doctorat amb un treball sobre la situació de la dona algeriana.

7. La professora titular de Dret Constitucional ha impartit classes a Econòmiques (actual Facultat d’Economia) i els últims anys a la Facultat de Dret, on ha fet cursos de doctorat relacionats amb la igualtat entre homes i dones. Foto: Miguel Lorenzo

La professora titular de Dret Constitucional ha impartit classes a Econòmiques (actual Facultat d’Economia) i els últims anys a la Facultat de Dret, on ha fet cursos de doctorat relacionats amb la igualtat entre homes i dones. Foto: Miguel Lorenzo

–Un tema d’actualitat com ara la corrupció influeix en la igualtat entre homes i dones?

–La corrupció desperta els sentiments més negatius, d’apropiació dels béns i serveis, d’individualisme, de l’ús de la força… Tota la corrupció econòmica que hi ha al voltant del poder camina al costat de la desigualtat. El capitalisme exacerbat també és dolent per a la igualtat: l’explotació dels recursos als països en vies de desenvolupament afecta negativament els drets de les dones. També la prostitució, que mou una gran quantitat de diners, i que segons el meu punt de vista és una forma de violència contra la dona.

“El feminisme és la concepció científica que estudia el paper de les dones en la societat”

“Em considere dins del feminisme acadèmic perquè quan explique qualsevol tema de Constitucional ho faig integrant aquesta perspectiva igualitària”

“La Llei d’Igualtat espanyola és molt avançada, tant a nivell europeu com a nivell espanyol”

“Tota la corrupció econòmica que hi ha al voltant del poder camina al costat de la desigualtat”

“Per a mi estar a la Universitat ha sigut una part integral de tota la meua socialització i tot el meu desenvolupament com a persona”

 

–Pot aclarir un poc més aquest punt de vista sobre la prostitució?

–Hi ha dones que pensen que es pot legalitzar. Hui el noranta-nou per cent de les dones estan forçades, i el que hi ha al seu voltant són molts diners, i hi ha un interés perquè la situació continue. No fa molt, uns cinc anys, un immigrant va signar un contracte com a esclau i es va anul·lar. Per què la situació de les prostitutes no és igual? La solució no és legalitzar eixa situació. La prostitució és una discriminació.

–Per què recomanaria a una estudianta o un estudiant els estudis de Dret, i la seua vinculació amb temes de gènere?

–És com si tu et dediques a estudiar qualsevol branca del Dret i et deixes per estudiar la meitat de l’assignatura, la meitat del subjecte polític o constitucional. Si no introdueixes la perspectiva de gènere, l’estudies amb la meitat de la visió. No es veu una part important del conjunt.

–Vosté porta cinquanta-tres anys de la seua vida treballant a la Universitat de València, des del 1962, més cinc més com a estudianta. Què és o significa la Universitat de València per a vosté?

–Vaig entrar a estudiar l’any de la riuada. Érem només set dones en el curs, en Dret. Per a mi estar a la Universitat ha sigut una part integral de tota la meua socialització i tot el meu desenvolupament com a persona. Els espais, les persones, els treballs que es fan… han sigut sempre molt atraients. He disfrutat molt estant ací. Quan vaig ser lletrada no vaig deixar el treball a la Universitat, i estar ací és de les coses més interessants que et poden passar en la vida.

 

 

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València