logodreta

La figura del lingüista i mestre Carles Salvador, en una exposició a la Universitat

Salvador-1

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en col·laboració amb la Universitat de València i la Fundació Carles Salvador de Benassal, ha inaugurat aquest dijous dia 17 una exposició monogràfica sobre el mestre, gramàtic i poeta Carles Salvador Gimeno (1893-1955). La mostra, a la Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau, es realitza dins dels actes que la institució normativa dedica cada any a un dels grans intel·lectuals o escriptors valencians amb l’objectiu de recuperar per a la memòria col·lectiva la transcendència de la seua obra.

La inauguració ha comptat amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo; i el president de l’AVL, Ramon Ferrer.

Salvador-2

Segons han explicat en una roda de premsa celebrada aquest matí a la Nau Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat; Emili Casanova, acadèmic i president de la comissió de l’Any Carles Salvador; i Lluís Meseguer, acadèmic i comissari d’aquest projecte, l’exposició, amb el nom genèric de Carles Salvador i el seu temps, està centrada en els diferents aspectes que marcaren la vida personal i professional del mestre d’escola Carles Salvador. Salvador va estudiar a la Universitat i va estar arrelat a la terra i a la societat de l’època. Sense la seua obra, van destacar, “hui seria impossible entendre el valencianisme cultural i literari de la primera meitat del segle passat”, junt amb la d’altres personatges de la cultura valenciana, com ara Emili Beüt, González Martí, Ferrer Pastor, Nicolau Primitiu o Sanchis Guarner, entre altres.

El color verd de la pissarra clàssica és el nexe entre els set blocs que conformen l’exposició: La vida nova. Família, ciutat i Universitat; Mestre de Benassal. L’escola i el territori; La república de les lletres. L’escriptura: art i espectacle; València capital. La societat moderna: política, educació, llengua; La poesia valenciana en 1930. Els literats valencians i la modernitat; Mestre de Benimaclet. Ensenyar, escriure en temps difícils; i Les noves generacions. La llengua i la cultura contemporànies.

Salvador-3

La mostra reflecteix els tres aspectes fonamentals de la trajectòria de Carles Salvador: la llengua, l’educació i la terra. La seua tasca en aquests camps va permetre que les escoles valencianes, les d’Aielo de Malferit, la Pobla de Benifassà, Benassal i Benimaclet en particular, conegueren la flora i la fauna, la història i la cultura, tal com recomanaven els moviments de renovació pedagògica més moderns d’Europa, va recordar el comissari de l’exposició, l’acadèmic Lluís Meseguer.

Prolífic articulista en revistes de l’època, com Foc i Flama, Pàtria Nova o El Poble Valencià, Carles Salvador va dedicar bona part de la seua producció literària a la poesia, amb obres com ara Plàstic, Rosa dels vents, El cor en la mà, Jardinet o El bes als llavis, entre altres, sense renunciar a gèneres com ara la novel·la o el teatre. La figura del mestre es va convertir en un dels grans personatges de la cultura valenciana de les primeres dècades del segle passat.

Salvador-4

L’estima pel valencià també va ser una constant en la vida de Carles Salvador. El polític de la llengua, com el definien en aquells anys, va comprendre la necessitat de comptar amb una normativa bàsica, unes normes que quedaren establides a Castelló el 1932. La seua Gramàtica valenciana i els cursos de llengua de Lo Rat Penat obriren el camí a molts altres il·lustres valencianistes, que continuaren l’obra iniciada per l’escriptor l’ex-libris del qual tenia com a lema València per damunt de tot.

L’exposició Carles Salvador i el seu temps es podrà visitar fins el 29 de novembre.

A continuació, galeria de fotografies sobre la roda de premsa d’aquest matí i la inauguració de la vesprada.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València