logodreta

Javier de Lucas: “Pensar que Espanya no pot absorbir l’impacte de refugiats siris és absurd”

 Javier de Lucas és autor del llibre Mediterráneo: El naufragio de Europa, el qual es presenta hui dijous 24 a les 20 hores al Col·legi d’Advocats de València. En l’acte també participaran Joan Romero (catedràtic de Geografia de la Universitat de València) i Sami Naïr (catedràtic de Ciències Polítiques de la Sorbona).

Javier de Lucas és autor del llibre Mediterráneo: El naufragio de Europa, el qual es presenta hui dijous 24 a les 20 hores al Col·legi d’Advocats de València. En l’acte també participaran Joan Romero (catedràtic de Geografia de la Universitat de València) i Sami Naïr (catedràtic de Ciències Polítiques de la Sorbona). Foto: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. Les nombroses morts que s’han produït a la Mediterrània els últims dos anys són el punt d’inflexió de l’obra Mediterráneo: El naufragio de Europa, escrita per Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València, la qual es presenta hui dijous 24 a les 20 hores al Col·legi d’Advocats de València. El llibre parla sobre la cerca d’una millora de les condicions de vida dels refugiats que procedeixen d’Orient Pròxim i de les accions que haurien de prendre els dirigents polítics europeus.

–Llegint Mediterráneo: El naufragio de Europa, només són nàufrags els immigrants?

–Vaig començar a treballar aquest llibre en gener, encara que bona part del material prové del que passà a Lampedusa el 2013 que va commocionar la societat i després es va oblidar. La indiferència de la UE es va accelerar fins a límits insuportables amb el naufragi de huit-centes persones a les costes de Líbia, cosa que motivà una aparent reacció amb la nova agenda migratòria, però que va quedar en res. Aquesta reacció va ressuscitar davant la fotografia del xiquet sirià ofegat a la costa turca. Em sembla que la Unió Europea ha deixat de prendre’s de veritat alguns dels seus principis bàsics respecte a l’estat de dret i la protecció dels més vulnerables. En signar pactes, la Unió té un contracte de compromís a garantir als qui acrediten la condició de refugiats una sèrie de drets.

–Quines són les reformes de consciència que haurien de dur-se a terme?

–Les reformes de consciència s’han portat al nivell d’opinió pública dels ciutadans. En menor mesura, però també molt important, municipis i comunitats autònomes. El nivell de consciència i el nivell d’obligació dels responsables polítics no ha augmentat. Diguem clarament els noms: el senyor Rajoy, el senyor Fernández Díaz o el senyor García-Margallo no tenen la més mínima credibilitat, ni de consciència davant els refugiats ni de les seues obligacions com a Govern d’un Estat que forma part del Conveni de Refugiats. Recordem que Espanya va lluitar feroçment junt amb Cameron i els països de l’Est per a impedir l’acord de quotes. A la frontera de Melilla hi ha multitud de refugiats als quals el Govern no deixa tramitar la seua sol·licitud d’asil, o se’ls convoca amb un temps de retard enorme, i manté aquestes persones en condicions que són lamentables. Ens queixem d’Hongria, però jo convidaria a veure imatges d’aquesta comunitat espanyola.

–Hi ha hagut polítics que han dit que els refugiats poden portar bombes davall del braç.

–No es pot negar o excloure categòricament aquesta possibilitat. Quan parlem de fluxos de centenars de milers de persones, que hi haja alguna persona que siga delinqüent de qualsevol tipus, estadísticament n’hi ha d’haver. Estigmatitzar i generar odi cap a la majoria de les persones és d’una irresponsabilitat total. Javier Maroto es va corregir de les seues declaracions immediatament, quan se’n va adonar de l’abast, però hi ha hagut regidors que no ho han fet. Fins i tot el mateix Fernández Díaz ha assegurat que hi ha problemes d’ordre públic en termes de defensa. Clar, cal veure què poden pensar els habitants d’un petit poble si els arriben cinc o sis famílies de refugiats, quan se’ls està picant l’orella sobre la possibilitat que es posaran bombes. Estan sembrant el recel i l’odi.

Javier-de-Lucas-2

Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València.

–La societat té por al fet que els immigrants ens lleven el treball?

–Posem les coses en el seu lloc. Espanya rebrà com a molt dèsset mil refugiats entre dos i tres anys. Pensar que Espanya no pot absorbir l’impacte d’aquesta xifra és absurd, i més encara si ens creiem el disbarat de missatge del Govern que afirma que som la sorpresa del món en termes de recuperació de la crisi econòmica. Si parlàrem que arribaran a Espanya mig milió o un milió de persones, caldria pensar el seu impacte en el mercat laboral. En segon lloc, la veritat és que una part important dels refugiats són gent preparada que va ser pròspera en el seu país i que poden aportar molt. Merkel ho ha entés millor, perquè sap que necessita aquesta mà d’obra a causa de la seua vulnerabilitat. Amb açò no vull dir que la canceller haja passat de ser una madrastra malvada a una fada madrina. Per aspirar al paper hegemònic necessita treballadors qualificats.

–El sistema capitalista és el problema perquè genera competitivitat entre els mateixos immigrants?

–Jo pense que sí. Crec que no cal ser un marxista radical per adonar-se que la lògica del mercat, amb el capitalisme d’amiguets al qual estem assistint, és un rumb cap a una col·lisió amb la lògica de la democràcia i l’estat de dret perquè el fet de tindre com a única raó de ser la competència i la maximització del benefici xoca amb el reconeixement de límits que reforcen l’estat de dret.

–Veu la societat conscienciada o som més de construir la casa per la teulada?

–Cal saber aprofitar aquesta conscienciació. Tem que no s’aprofitarà i que tornarà quan es done al botó del comandament en la telemarató de Nadal.

Javier de Lucas. Foto: Miguel Lorenzo

Javier de Lucas. Foto: Miguel Lorenzo

–Vosté ha afirmat que sabem la raó de l’arribada de refugiats i que en som responsables en qualsevol cas.

–Em sembla evident que, si hi ha una guerra a Síria des de fa quatre anys, no podem negar-los que arriben. Pensem que, abans d’arribar a Occident, els primers països que reben refugiats siris són els més propers. Tenim una responsabilitat per opció i omissió en aquest conflicte, però no ens ho plantegem. Nosaltres tenim negocis i proporcionem armament a totes les parts del conflicte. Nosaltres recolzem l’estat que recolza una part dels qui es rifen el poder, que són moviments pròxims al fonamentalisme islàmic. Espanya és un dels majors venedors d’armament de la Unió Europea. Tenim un ministre de Defensa (Pedro Morenés) que ha sigut un dels més celebrats comissionistes per a empreses espanyoles. Ha sigut president i conseller d’una de les grans empreses d’armament espanyoles. Pensar que no som part del conflicte i que no hi tenim res a veure és viure en els núvols. Per omissió també, ja que la Unió Europea va estar durant quatre anys sense que se li moguera ni una pestanya amb una guerra a Síria.

–Tolerem més la pobresa llunyana (Rwanda, Bòsnia, Iraq, Gaza) que la propera, amb l’arribada de refugiats?

–La pobresa llunyana la gestionem realment bé, fent donacions davant del televisor i amb bona consciència. Res diferent de les antigues vidrioles del Domund, fins i tot amb un major nivell de facilitat gràcies a la tecnologia. La tolerem meravellosament bé al mateix temps que Cáritas ens trau les vergonyes i som el segon país d’Europa en pobresa infantil.

–José Mújica deia que Espanya ha patit molt, però que hem de mirar al voltant. Hauríem de sentir vergonya?

–A mi em sembla que Mújica és un dels pocs referents morals que queden des de Mandela i que amb aquestes observacions ens destapa les nostres vergonyes. No podem queixar-nos durant tot el dia com el senyor Rajoy, qui no podia ocupar-se de res més que de salvar Espanya d’una apocalipsi social, doncs aquesta apocalipsi social per a molts dels més pobres seria una salvació. Encara que siga una opinió relativista, les circumstàncies actuals les hem imposades nosaltres en bona mesura, no són fruit de la casualitat.

–Quina influència en la població tindria l’augment de grups antidemocràtics als parlaments europeus?

–Una part dels governants i dels mitjans de comunicació estan jugant a la ruleta russa. Els mitjans tenen una funció fonamental i poden fer-ho bé exercint una pedagogia i explicant quins són els elements reals de la situació, o bé tergiversar la realitat. En el moment en què llances missatges de xenofòbia a la societat i d’estigmatització d’immigrants i refugiats, generes un missatge terrorífic, i desgraciadament els europeus ho sabem tot sobre això. Hem sigut testimonis, i no fa tant de temps, de canvis polítics d’aquest tipus.

–Quin és el paper que té la universitat?

–La universitat és un dels pocs recursos sistemàtics i organitzats de la lluita contra el prejuí i la intolerància, contra l’afany del coneixement i del missatge il·lustrat. Els rànquings haurien de mesurar també aquesta formació ciutadana.

 

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València