Estudiantat de la Universitat de València participant en el Tastallengües, organitzat pel Servei de Política Lingüística.
JORGE CHENOVART. Fotos: Miguel Lorenzo. La Universitat de València va obrir les seues portes el passat 14 de setembre amb nous estudiants que inicien graus i postgraus amb les màximes expectatives. L’estudiantat estranger que comença els seus estudis d’intercanvi en programes Erasmus i Leonardo ha tingut la possibilitat de conéixer la institució acadèmica, la llengua i la cultura valencianes en una nova edició del Tastallengües, la iniciativa organitzada pel Servei de Política Lingüística (SPLV) de la Universitat, combinant l’obertura a nous horitzons geogràfics amb el menjar. La cita va tindre lloc el passat 24 de setembre, amb més de cinc-cents estudiants d’ací i de fora. Aquesta activitat representa el tir d’eixida per a gaudir d’una estada que s’espera apassionant. “Els objectius del Tastallengües són la promoció del valencià, de la nostra terra, del plurilingüisme i dels nostres valors”, explica Alfons Esteve, cap tècnic del SPLV.
Als idiomes més tradicionals, com ara el francés, l’anglés i l’alemany, s’uneixen altres com l’armeni, el txec o l’ucraïnés, els quals amplien la llista de noves opcions lingüístiques. Esteve afirma que “volem enriquir-nos des de l’àmbit cultural, mereix la pena, ja que la idea és que els estudiants interactuen i que els nostres continuen amb l’intercanvi d’idiomes en el futur”.
Un exemple és Adela Kotatková, estudianta txeca dels màsters en Filologia Hispànica i Filologia Catalana i voluntària en el SPLV. Amb un perfecte valencià gramatical, encara que amb accent txec, és la mostra que l’origen no és un obstacle per aprendre qualsevol idioma. “Vaig estar estudiant a València d’Erasmus, ara repetisc. El Tastallengües em va obrir una València desconeguda, autòctona”, afirma. A més, hi ha una cosa que no falla, i és el bon oratge: “El que més impacta són les condicions meteorològiques, estem quasi a l’octubre i vaig amb pantalons curts”, explica. La satisfacció pel clima de València és una constant en el nou estudiantat. Max, estudiant alemany de Medicina, apunta que “no sols el clima, també la platja, és un repte canviar d’aires i ho necessitava. M’ha impactat la part vella de la ciutat de València”.
Els objectius del Tastallengües són la promoció del valencià i del plurilingüisme. Compartir el menjar és el vincle d’unió de totes les llengües i cultures.
El Tastallengües va tindre lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. En aquesta activitat el protagonisme l’adquireix tot aquell que vol passar una bona estona i conéixer nous idiomes i cultures, no sols els estudiants estrangers. Al marge de Kotatková, també hi ha voluntaris i voluntàries de la Universitat de València que volen millorar el seu idioma i, alhora, tirar una mà a qui faça falta perquè la seua estada ací siga més fàcil. En aquest marc apareixen Tiermes Vega i Noelia Aparisi, dues voluntàries amb la funció de donar a conéixer el valencià. “El que més ens va sorprendre és que alguns estudiants desconeixien on estava València. N’hi va haver algun que pensava que anava a Andalusia”. Davant de tal desconeixement, també ha sigut clau per a elles els Valencian Workshops, iniciatives desenvolupades pel SPLV per a donar a conéixer la cultura valenciana.
“El menjar és un pretext per a conéixer gent”, assenyala Esteve. En les taules hi ha productes gastronòmics procedents dels països d’origen dels estudiants. Amb tot i això, quan per megafonia se sent “ja podeu provar la paella i la fideuà” tot queda en un segon pla. Minuts després, els nous estudiants tenen el seu plat en la mà i degusten un menjar que serà un referent durant tota la seua estada.
Treballadors del Servei de Política Lingüística amb Adela Kotatková, estudianta txeca dels màsters en Filologia Hispànica i Filologia Catalana voluntària en el SPLV.
D’aquesta manera sembla que resulta més fàcil entaular relació, simplement és necessari triar l’idioma que es vol practicar. Per a això estan els adhesius que cada estudiant porta en el pit. Una vegada assenyalats, els grups es tornen més heterogenis, diferents nacionalitats ansioses per parlar i conéixer. Pamela és francesa, Federica és italiana o “siciliana”, com bé remarca, i Yang és xinés. Els tres es troben en un grup circular on hi ha més nacionalitats, com ara la suïssa i l’alemanya. El nexe d’unió és l’aprenentatge del castellà. Per a aquesta funció està José Hernández, mentor Erasmus de Federica, qui diu “estar encantada” amb aquest sistema d’aprenentatge. No obstant, Yang afirma que “vull ensenyar xinés, encara no ha arribat ningú que vulga parlar amb mi en aquest idioma. Mentrestant, continuaré intentant aprendre francés. Aquest és el meu objectiu”.
El Tastallengües va tindre lloc al Centre Octubre de Cultura Contemporània, el 24 de setembre.
Accions com ara el Tastallengës són un punt d’inflexió per a obrir la ment i estrényer vincles amb altres cultures, però tot depén de la predisposició dels nous estudiants estrangers, els quals Alfons Esteve cataloga com a “esponges que volen saber-ho tot, la nostra cultura, la nostra llengua, i açò és possible a través dels tallers que oferim”.
La propera edició del Tastallengües serà en febrer del 2016, coincidint amb l’arribada d’estudiants Erasmus en el segon semestre.
L’estudiantat estranger que comença els seus estudis d’intercanvi en programes Erasmus i Leonardo ha tingut la possibilitat de conéixer la Universitat i la llengua i la cultura valencianes en una nova edició del Tastallengües.
