logodreta

La Ruta de la Seda també passa per la Universitat de València

Llotja de València, testimoni de l’esplendor valenciana com a conseqüència del comerç de la seda en l’Edat Moderna.

Llotja de València, testimoni de l’esplendor valenciana com a conseqüència del comerç de la seda en l’Edat Moderna.

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. El comerç de la seda és una de les vies al voltant de les quals ha girat la relació entre els pobles d’Orient i Occident durant mil·lennis. Una comunicació econòmica, tecnològica, artística i cultural entre àrees geogràfiques molt allunyades per a intercanviar productes i formes artístiques i que ha provocat múltiples canvis en societats i pobles. La Universitat impulsarà València com a Ciutat de la Seda l’any 2016 i fomentarà els intercanvis culturals i acadèmics entre l’alumnat en el marc d’aquesta celebració. Representants de la Universitat, l’Ajuntament de València, la Càtedra Unesco València, el Col·legi de l’Art Major de la Seda i la Generalitat Valenciana han tractat aquest dilluns, a la Facultat d’Economia, la potencialitat d’una celebració així a València.

L’Organització Mundial del Turisme (OMT), responsable del programa de la Ruta de la Seda, va incloure el passat 1 d’abril Espanya com a país del programa, arran de la sol·licitud que la Universitat i el Centre Unesco València havien traslladat al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i que aquest traslladà a l’OMT.

Joan Calabuig, Francesc Colomer, Clara Martínez, José Manuel Pastor, Vicente Genovés i Alejandro Noguera, a la Facultat d’Economia.

Joan Calabuig, Francesc Colomer, Clara Martínez, José Manuel Pastor, Vicente Genovés i Alejandro Noguera, a la Facultat d’Economia.

La Ruta de la Seda s’inicia a la Xina i transcorre per l’Àsia central i Turquia fins la Mediterrània, Itàlia i Espanya. València és una part clau d’aquest llegat cultural. Edificis com ara la Llotja de la Seda, reconeguda com a Patrimoni Mundial de la Unesco el 1996, o la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València, actualment en rehabilitació, ho posen de manifest. “Podrem ajudar a liderar col·lectivament la Ruta de la Seda”, ha destacat Clara Martínez, vicerectora de Sostenibilitat i Planificació, sobre el paper que pot desenvolupar la institució acadèmica en el projecte de fer de València punt central de la Ruta de la Seda 2016.

El passat juliol les Corts van recolzar la proposta per a València com a Ciutat de la Seda 2016, coincidint amb el vint aniversari de la Llotja com a Patrimoni Mundial de la Unesco i la pròxima reobertura del Col·legi de l’Art Major de la Seda. L’agost passat s’ha constituït la Xarxa d’Universitats de la Ruta de la Seda. Actualment, damunt la taula està la voluntat de liderar la capitalitat de València en la Ruta de la Seda l’any 2016, segons ha explicat el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, durant el col·loqui de presentació a la Facultat d’Economia.

“Aquest fet posicionarà la ciutat i la Comunitat en el mapa de les rutes internacionals d’intercanvi cultural”, ha dit el polític valencià, qui s’ha referit al paper de la Universitat en aquest procés com a peça vital per a posar en valor el turisme, una eina “per a la lluita contra l’exclusió social i l’atur”. Clara Martínez ha subratllat al seu torn que una de les principals intencions de la Universitat és que l’estudiantat forme part d’aquest procés com a protagonista d’intercanvis, no només acadèmics, sinó també esportius i musicals, amb l’objectiu de “compartir cultures junts en un únic projecte”.

Seda-4

Ponents del col·loqui sobre la Ruta de la Seda a València, a la Facultat d’Economia, aquest dilluns; i públic assistent a l’acte.

Ponents del col·loqui sobre la Ruta de la Seda a València, a la Facultat d’Economia, aquest dilluns; i públic assistent a l’acte.

La prosperitat de les manufactures sederes valencianes arranca de la tradició d’època musulmana, però la indústria va experimentar un notable creixement gràcies a l’arribada a la ciutat d’artesans genovesos, que van importar tecnologia avançada i van incentivar l’especialització artesanal necessària per a obtindre teixits de qualitat. La ciutat de València va ser una important exportadora de teles de seda a la fi del segle xv. El Col·legi de l’Art Major de la Seda, institució gremial, es va convertir en garant de la precisió tècnica amb què s’elaboraven els diferents tipus de teixits, gràcies a la qual cosa les sedes valencianes van assolir una notable importància fora de les seues fronteres.

Públic assistent al col·loqui sobre la Ruta de la Seda que va acollir la Universitat de València

Públic assistent al col·loqui sobre la Ruta de la Seda que va acollir la
Universitat de València

Actualment, la Universitat està present en les rutes de la Seda de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i de la Càtedra Unesco, a més de la Xarxa d’Universitats Ruta de la Seda, cosa que fa de València el focus visible en aquest mapa. La institució acadèmica també ha oferit a tots els actors implicats en el projecte que s’organitzen com a grup per a coordinar accions. Des dels empresaris (Cambra de Comerç), institucions (Agència Valenciana de Turisme, Regidoria de Turisme), Unesco, OMT, Col·legi de l’Art Major de la Seda i la resta d’implicats del territori.

El col·loqui sobre la Ruta de la Seda a València ha estat moderat pel degà de la Facultat d’Economia, José Manuel Pastor, i hi han participat, a més de Francesc Colomer i Clara Martínez, el regidor de Turisme de l’Ajuntament de València, Joan Calabuig; Alejandro Noguera, com a membre del Comité Unesco València; i Vicente Genovés, en representació del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València.

Façana del Col·legi Major de la Seda.

Façana del Col·legi Major de la Seda.

 

Institucions implicades

En el debat que va acollir la Facultat d’Economia, Joan Calabuig va destacar que la Ruta de la Seda és “una gran oportunitat per a l’impuls de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació” i va reivindicar el turisme cultural a València com a eix central de tot aquest projecte. Per la seua banda, Vicente Genovés va insistir en la conjuntura actual com “un moment idoni per a recuperar la Ruta de la Seda” i va anunciar que el Col·legi de l’Art Major de la Seda de València obrirà les seues portes en maig del 2016. Alejandro Noguera va definir la Ruta de la Seda com una “ruta de diàleg que busca enllaçar i donar suport a l’intercanvi entre cultures”.

 

La Universitat, promotora d’incloure Espanya en la Ruta

Després del reconeixement d’Espanya com a país número 32 del programa de la Ruta de la Seda, per part de l’Organització Mundial del Turisme, arran de la petició del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, el senador José María Chiquillo, persona que ha integrat el grup perquè Espanya forma part del programa d’OMT, va ser designat per AECID com a focal point per a la Unesco Silkroad online Platform. Des d’eixe moment Espanya està present en els dos programes existents en aquesta àrea.

Així mateix, des del Ministeri s’ha sol·licitat a l’OMT i a la Unesco que el punt de la península que aparega en els mapes, interactiu els dos, siga València, com a referència de les rutes.

Espanya ja forma part d’algunes rutes tant d’àmbit nacional com europeu. Des del 1990, any en què es va constituir a l’Estat espanyol, amb la col·laboració de la Universitat de València, la Comissió Espanyola de la Ruta de la Seda, s’ha actuat en la línia de formar part de la Ruta de la Seda com un itinerari cultural amb una tradició de fa segles.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València