logodreta

José Manuel Pastor (degà de la Facultat d’Economia): “El meu objectiu fonamental és la inserció laboral dels nostres titulats”

José Manuel Pastor, degà de la Facultat d’Economia.

José Manuel Pastor, degà de la Facultat d’Economia.

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. José Manuel Pastor (València, 1967) és el degà de la Facultat d’Economia des del 23 de setembre, en substitució de Vicent Soler, actual conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana. Pastor va ser elegit amb 37 vots a favor i 6 en blanc de la Junta de Facultat. Llicenciat i doctor en Ciències Empresarials per la Universitat, és professor titular acreditat per a catedràtic d’Universitat del Departament d’Anàlisi Econòmica i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Entre les línies bàsiques del seu mandat es troben la inserció laboral dels egressats, reforçar la internacionalització dels títols, augmentar la visibilitat de la facultat en la societat i intensificar les relacions amb el teixit productiu valencià.

L’equip deganal de la facultat està integrat pels professors Rosa Yagüe, Empar Pons, Manuela Pardo, Paula Pallarés, Francisco Muñoz, Dolores Montagud, Dolores Forés, Pedro Cillero, Salvador Castro i Joaquín Aldás.

José Manuel Pastor ha sigut vicedegà de Pràctiques i Relacions amb l’Empresa i l’Economia entre 2012 i 2014, i vicedegà de Comunicació i Relacions amb l’Empresa des del 2014 fins el càrrec actual.

La seua recerca se centra en l’economia bancària, l’economia regional i l’economia de l’educació. En l’actualitat és investigador principal d’un projecte del Pla Nacional d’Investigació del Ministeri de Ciència i Tecnologia, a més de dirigir i coordinar un grup d’innovació educativa consolidat. Ha sigut investigador visitant a Florida State University i a la University of Bangor i consultor extern del Banc Mundial. A més, ha publicat més de quaranta llibres i capítols de llibre i més de quaranta articles en revistes especialitzades nacionals i estrangeres. Ha sigut investigador principal de diversos projectes competitius i de projectes amb empreses i administracions públiques.

José Manuel Pastor va ser elegit amb 37 vots a favor i 6 en blanc de la Junta de Facultat.

José Manuel Pastor va ser elegit amb 37 vots a favor i 6 en blanc de la Junta de Facultat.

–Com valora el resultat? Què sent en haver sigut elegit degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València?

–El valore molt positivament, significa que hem tingut el recolzament majoritari de la Junta de Facultat. És un recolzament que també avala la gestió que ha realitzat l’equip anterior, del qual jo formava part.

–El seu nomenament significa una renovació respecte a la trajectòria de la facultat durant els últims anys?

–El programa amb què ens vam presentar fa quatre mesos és un programa propi, jo formava part d’ell i n’he escrit la part que em correspon. Però totes les persones tenim les nostres formes pròpies de gestió i d’afrontar els problemes. Té molt de mi i dels nous membres. En l’equip hi ha tres persones noves, a banda de mi, i això es notarà en la gestió de la Facultat d’Economia.

–Vosté ha substituït com a degà Vicent Soler, ara conseller, en una facultat que tradicionalment ha sigut un planter de càrrecs polítics i tècnics de l’administració. Ha afectat la seua eixida i la d’altres docents l’organització del centre?

–A la facultat som una gran família. La Junta de Facultat perseguim un objectiu comú, que és prestar un bon servei a la societat, i tenim formes diferents de fer les coses. En la junta es veu que tot el món rema en la mateixa direcció. Han eixit Vicent Soler. També Justo Herrera, que era cap de departament i ara és director general de Recursos Humans i Econòmics de la Conselleria de Sanitat. Això ha significat reemplaçar diverses persones, però per al que és la facultat, i per al que és la Universitat, és un orgull que la nova Generalitat s’haja nodrit de professors i personal tècnic de la Facultat d’Economia i que confie en la gent que està preparada. Estic segur que Vicent Soler serà un gran conseller; de fet, ja ho està sent. La seua carrera ha sigut dissenyada específicament per al lloc que estan desenvolupant. No se m’ocorre una persona més adequada per al càrrec que Justo Herrera, i per al cas de Vicent Soler podia haver-hi altres persones, però també és una persona molt preparada. També Antonio García Reche ha sigut nomenat vicepresident executiu del nou Consell de la Innovació.

El nou degà de la Facultat d’Economia és llicenciat i doctor en Ciències Empresarials per la Universitat, professor titular acreditat per a catedràtic d’Universitat del Departament d’Anàlisi Econòmica i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

El nou degà de la Facultat d’Economia és llicenciat i doctor en Ciències Empresarials per la Universitat, professor titular acreditat per a catedràtic d’Universitat del Departament d’Anàlisi Econòmica i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

–Quines idees té per al seu mandat? Quines són les prioritats de la Facultat d’Economia? I de les prioritats, quina és la més important a llarg termini? I a curt?

–El meu objectiu fonamental és la inserció laboral dels nostres titulats. És la forma, o una de les formes, com la facultat pot contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la Comunitat Valenciana. Que el nostre capital humà s’incorpore al mercat de treball, i que els treballs ací adquirits prestaran el servei que cal. Els objectius són a mitjà termini: internacionalitzar els nostres estudis (Erasmus, pràctiques i doble titulació a l’estranger). Tenim moltes dobles titulacions amb seus en altres països, però cal avançar més. Les empreses valoren molt l’experiència acadèmica i laboral de l’estudiantat a l’estranger. Com a segona prioritat: la visibilitat. La facultat fa moltes coses, molt bé, tenim una elevada excel·lència acadèmica, però hem de mostrar-les a la societat. La societat ha de percebre que a més d’impartir docència de qualitat ací fem altres coses que contribueixen a la formació de l’estudiantat. Ser visibles en els mitjans de comunicació. I, en tercer lloc, cal intensificar les relacions amb les empreses. És fonamental. Un centre de la rama de ciències socials té més difícil prestar serveis de consultoria tècnica (enginyeria, per exemple) i nosaltres podem prestar serveis de consultoria, convenis amb empresa, assessorament… I una de les formes és a través de pràctiques. Hi ha uns mil dos-cents estudiants a l’any que fan pràctiques en més de huit-centes empreses, fonamentalment valencianes, però també estatals i de l’estranger. Volem augmentar el nombre d’empreses on fan pràctiques els nostres estudiants.

–Però quines qüestions a molt curt termini cal solucionar?

–Adaptar els plans d’estudi als 3+2, cosa que exigirà una càrrega addicional de treball per al professional a cost zero, només per adaptar-nos-hi.

–Del campus on es troba Economia, quines són a hores d’ara les principals necessitats, i com afecten la facultat?

–A nivell d’infrastructures estem ben dotats. Estem a la perifèria de la ciutat i tenim de manera recurrent problemes de seguretat: il·luminació, robatoris… Seria una bona mesura el tancament del campus. El més apressant dels problemes és l’envelliment de les plantilles. El personal que se’n va no és reemplaçat. Ara tenim una taxa de reposició del cent per cent, però continua existint la taxa. Què ocorre? Pots contractar tant de professorat com se’n va. No pots compensar la plantilla que s’ha perdut en anys anteriors. Però, sobretot, aquest problema et compromet la capacitat investigadora. Al llarg de la carrera d’una persona investigadora, l’etapa més destacada és quan té entre trenta i quaranta-cinc anys. Quan no entra personal jove, perquè no es pot contractar, o perquè hi ha una caiguda de les beques d’investigació, ocorre que la gent que entra com a becària, que abans anava consolidant-se i arribava a ser membre de la plantilla com a professora, ara no té cabuda a la Universitat. Amb el sistema actual formem becaris que després se’n van a treballar a universitats privades o a l’estranger. És a dir, invertim en capital humà perquè després uns altres se’n beneficien. Per a mi açò és inadmissible. Hem de revertir d’alguna manera el procés d’envelliment de les plantilles. Si ara som excel·lents, podria ocórrer que en alguns anys deixàrem de ser-ho.

–Quines són les principals investigacions que s’estan duent a terme actualment?

–Tenim tres-cents cinquanta professors. Resumir la seua tasca investigadora és complicat. Tenim grups molt avançats. En l’àrea d’Economia i Empresa, la Facultat d’Economia està entre les dues-centes primeres del món. De 17.500 que n’hi ha al món, s’avaluen 2.500 i estem entre les millors. És la tercera universitat espanyola en nombre de publicacions; quatre dels nostres professors estan entre els deu més citats d’Espanya; huit dels deu millors investigadors valencians són de l’àrea d’Economia de la nostra facultat. Estem encapçalant la investigació en l’àrea d’Economia en el conjunt d’Espanya. Estem en la Champions d’acord amb els fons que rebem. No podem competir amb les primeres del món, que reben per professor i alumne molt més. Som les millors d’Espanya junt amb la Carles III de Madrid i la Pompeu Fabra de Barcelona.

–Vinculat al que comenta, com està la Facultat d’Economia dins dels rànquings?

–En el de de Xangai, el més conegut, tres universitats espanyoles, les tres millors. Estes dues universitats, la Carles III i la Pompeu Fabra, tenen molt més diners per professor i per alumne. Estar el tercer és ser el primer. De totes maneres, jo no em quede content, perquè això no serà sempre així si no solucionem el tema de l’envelliment de la plantilla del professorat. Hem resistit, però no sabem què pot passar en el futur. La reducció dels fons impedeix anar de congressos, compartir les experiències, traduir articles, jo ho he viscut, perquè per molt bon nivell d’anglés que tingues, sempre s’ha de revisar i també qüestions d’estil, i això val diners. No tindre una àmplia base de dades, o no tindre accés a les revistes científiques per no tindre fons, implica competir en desigualtat d’oportunitats.

“En l’equip hi ha tres persones noves, a banda de mi, i això es notarà en la gestió de la Facultat d’Economia”

“La Junta de Facultat perseguim un objectiu comú, que és prestar un bon servei a la societat”

“La inserció laboral dels nostres titulats és la forma, o una de les formes, com la facultat contribueix al desenvolupament socioeconòmic de la Comunitat Valenciana”

 

–Quines són les necessitats des del punt de vista del PDI i del PAS?

–Ara Gerència i Vicegerència estan escometent una revisió dels indicadors de càrrega de treball dels centres en base a una sèrie d’indicadors de crèdits, alumnes, experimentalitats… A la fi es tracta que es traduïsca en el fet que en cada centre hi haja el nombre de personal tècnic adequat a la càrrega de treball. Pensem que el nostre centre té una singularitat molt important que ens fa estar perjudicats: impartim classe en diversos centres al mateix temps, tenim molts més estudiants i moltes més titulacions, setze màsters oficials que tramitar. Pensem que aquesta revisió està ben plantejada, però que el sistema d’indicadors no arreplega adequadament la singularitat de la Facultat d’Economia. En termes del PAS, s’està notant. Pensem que caldria una revisió de tota la Universitat, no només dels centres, i si hi ha una unitat sobre el PAS, redistribuir-ho. Com dic, aquest sistema d’indicadors no arreplega adequadament la singularitat d’Economia en termes de Personal d’Administració i Serveis (PAS).

–Una reivindicació històrica de les facultats grans quant al nombre d’alumnes de la Universitat és de comptar amb més recursos per a investigar. La grandària d’Economia els perjudica respecte als centres més menuts? Com es podria compensar aquest fet?

–Totalment. Ens regim pel sistema de Bolonya, que exigeix una avaluació contínua. En el cas de la Facultat d’Economia, tenim una ràtio d’alumnes per professor superior a altres centres, inclús de la mateixa Universitat. Alguns dels nostres professors tenen fins a quaranta alumnes per grup. Tindre un seguiment adequat d’un volum així d’estudiantat no és fàcil. Això implica una major càrrega de treball en relació amb els professors d’altres branques de coneixement i, per tant, no competim en igualtat d’oportunitats un professor d’Economia, de Dret, de Ciències Socials… que un de les branques d’ensenyaments tècnics i d’enginyeria. Un nombre tan diferent d’estudiants condiciona, per descomptat, la teua docència, però sobretot la teua capacitat d’investigar, perquè has de dedicar-li moltíssim temps a la docència. I després els recursos. En els últims anys hem patit una reducció importantíssima dels fons destinats a investigació i projectes competitius.

José Manuel Pastor, degà de la Facultat d’Economia.

José Manuel Pastor, degà de la Facultat d’Economia.

–Com convenceria un estudiant de batxillerat perquè estudiara en aquesta facultat? Quines eixides professionals principals té l’estudiantat d’Economia?

–Som un centre pioner en informar de la nostra oferta acadèmica altres centres. Tenim un programa, el programa Estudio, per a informar l’estudiantat de batxillerat sobre què pot trobar a la Facultat d’Economia. Informar que el nostre centre és públic i de primeríssima qualitat, i incomparable a cap altre. Quan anem a les xarrades expliquem que la Universitat de València no busca en aquestes alumnes, com fan altres centres, que no en tenen, sinó que venim a pels millors alumnes. Nosaltres, en tots els casos, tripliquem el nombre d’alumnes que volen estudiar Economia del nombre de places que tenim. Volem el millor alumnat. Si ve l’estudiantat amb les millors notes, la qualitat de la docència serà millor. No és el mateix estudiantat motivat que no. Informem l’estudiantat que dins de les rames d’estudis de Ciències Socials les dades així ho reflecteixen, som de les titulacions amb major inserció laboral, mesurada en taxa d’atur (percentatge d’egressats afiliats a la Seguretat Social en acabar els estudis).

–Quines mesures pot implementar la facultat per a millorar la relació entre el teixit productiu i l’alumnat i els investigadors del centre?

–Les relacions universitat-empresa depenen de dos factors clau: de les característiques del centre i de l’entorn. No és el mateix les relacions universitat-empresa de l’ETSE que la Facultat de Filologia; ni l’entorn empresarial de Madrid, Barcelona o el País Basc que el nostre. M’agradaria que les grans empreses de la Comunitat Valenciana tingueren més pes, més pràctiques que foren remunerades. Tenim un Fòrum d’Ocupació i Emprenedoria a la facultat que va guanyant pes i visualització, i cada vegada més grans empreses volen vindre ací. Es costeja íntegrament per les empreses que volen mostrar-se i generar marca en els estudiants, i que volen captar els millors estudiants. També fem jornades de tot tipus, amb taules redones d’empreses importantíssimes, amb empreses de gent que hem conegut en congressos o gent que han sigut alumnes nostres. Les jornades ens permeten convidar empresaris importants, perquè coneguen la facultat, o perquè reprenguen el contacte, i això repercuteix en la millora de les relacions amb el teixit productiu i acaba aconseguint pràctiques, col·laboracions amb màsters… i que aquestes grans empreses, de les quals hi ha poques a la Comunitat, tornen a conéixer a la facultat, i que quan necessiten algú, pensen en la facultat com a jaciment d’ocupació de professionals.

“Estem a la perifèria de la ciutat i tenim de manera recurrent problemes de seguretat: il·luminació, robatoris… Seria una bona mesura el tancament del campus”

“El més apressant dels problemes és l’envelliment de les plantilles. El personal que se’n va no és reemplaçat”

“No tindre una àmplia base de dades, o no tindre accés a les revistes científiques per no tindre fons, implica competir en desigualtat d’oportunitats”

 “En els últims anys hem patit una reducció importantíssima dels fons destinats a investigació i projectes competitius”

“Volem el millor alumnat. Si ve l’estudiantat amb les millors notes, la qualitat de la docència serà millor”

 

José Manuel Pastor.

José Manuel Pastor.

–Entre les seues línies de treball vol que la facultat contribuïsca al desenvolupament econòmic valencià. També el conseller Soler està encapçalant la reivindicació del Govern valencià d’un millor model econòmic a Madrid. Quin paper juga la facultat en aquest tema, i també vosté com a investigador?

–Les tres funcions de les universitats són docència, investigació i transferència de coneixements, les tres missions. Docència, com contribuïm: generem capital humà. Cada any traiem centenars d’egressats, molt ben formats, que treballaran i contribuiran pagant impostos i desenvolupant la societat. L’estudiantat paga el 20% de la matrícula i el 80% el contribuent; si tens beca, el 100%. Però quan acabes, estaràs menys temps en l’atur, guanyaràs de mitjana un 66% més que una persona que només té el batxillerat, o siga, pagaràs uns sis mil euros només d’IRPF més cada any. Tot això és el que tu tornes a la societat: molt més del que la societat ha invertit en tu. Està demostrat que els individus que ixen de la Universitat, en general, tenen més respecte al medi ambient, més respecte als valors democràtics, els seus fills tenen millors notes… Hi ha moltes externalitats que fan que un individu que isca de la Universitat tinga una major aportació a la societat.

José Manuel Pastor.

José Manuel Pastor.

Per exemple, en breu es presentarà un informe de l’IVIE sobre la contribució de les universitats valencianes. El 48% de la I+D de la Comunitat Valenciana la fan les universitats. A Espanya és el 26%. Si no existiren, s’invertiria la meitat en I+D, i el pressupost s’ha reduït un 25% en la investigació. Estem repercutint en el desenvolupament valencià. Si no tenim empreses que investiguen, i tampoc ho fan les administracions, les que investigues són les universitats. I la transferència de coneixements: la Universitat de València i la facultat hi contribueixen molt notablement. Què ocorreria si no hi haguera les universitats valencianes o la de València? La realitat seria molt diferent.

 

 

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València