logodreta

El Cifu: “Amb els canvis de govern la música té el vent a favor amb nous escenaris i climes favorables”

El-Cifu-1

JORGE CHENOVART. Fotos: Miguel Lorenzo. El Festival de Benvinguda de la Universitat de València ja està en marxa, amb una sèrie d’activitats entre les quals es troben els Concerts de Benvinguda, que tenen l’objectiu de difondre la cultura musical. Divendres 23 d’octubre obri la representació de cantants valencians El Cifu, qui interpreta els èxits del seu últim disc De Fiera en Fiera, una mescla de rock urbà amb tocs flamencs. La cita és a les 20:30 hores al Jardí Botànic.

–Toques al Botànic. Quines expectatives tens del concert?

–És molt satisfactori, m’agrada el cartell i sobretot el marc del Festival de Benvinguda de la Universitat. A mesura que s’ha anat fent més complexa la societat, la Universitat també ha anat canviant i hem vist una evolució cap a un cartell plural, descentralitzat i dirigit cap a tots els públics. Estic encantat amb l’ambient i treballar amb gent que es pren les coses amb serietat.

–Per a la gent que no et conega, amb quines influències has treballat?

–Vinc de la tradició del rock urbà i rosendià i de l’àmbit popular com ara Kiko Veneno, Raimundo Amador i Triana. Des del punt de vista filosòfic, m’agraden els artistes que amb alguna cosa senzilla són capaços de transmetre sentiments profunds com ara Enrique Morente, Bob Dylan, Manuel Molina, Chico Caña i Paco Pecao.

El-Cifu-2

–Què tens previst cantar en el recital?

–Tocaré el primer disc d’estudi De Fiera en Fiera, que és una recopilació de maquetes. Com a cantautor porte poc temps, uns cinc anys, i aquest disc d’estudi és el que tocarem. Tot i que està gravat el nou disc d’estudi La otra acera de la luna, tocarem algunes del nou, tres o quatre cançons. És un disc produït per Ricardo Esteve, que estarà amb mi en l’escenari i amb Dani Gabarri, que farà els cors. Serà un espectacle acústic i tranquil, d’autor. Volem que siga una cosa diferent al concert passat de Pobresa Zero i que la gent que vinga veja alguna cosa diferent.

–Els canvis polítics i socials dels últims mesos a València han afectat d’alguna manera la nostra música?

–Encara és prompte per a fer una avaluació. Hi ha hagut una sèrie de picades d’ullet i símbols que han canviat i, per tant, és positiu. Estem en un moment molt complex i, atés el pressupost de les institucions, alguns canvis seran difícils de fer. No podem demanar als governs que entren que solucionen de colp una realitat tan complexa com la de la Comunitat Valenciana, on hi ha hagut duplicitats de símbols com ara llengües i banderes. Amb tot, crec que la música té el vent a favor, els canvis de govern provoquen escenaris i climes favorables pel fet que la gent té una inquietud i ganes de proposar, i això és sempre positiu.

El-Cifu-3

–Qui destacaries de la música valenciana actual?

–Destacaria Miquel Gil, que ha pres el món del valencià i de la reivindicació dels senyals dels valencians i ha sabut fer una mescla amb les avantguardes. Destaque també Carles Dénia. D’altra banda, són molt importants Los Chicos del Maíz, que junt amb La Raíz estan més enllà de les velles batalles. M’agrada el món de les bandes de música, recordem que ací hi ha més bandes que municipis. Segur que em deixe algú, però també vull anomenar Jerez Texas, que encara que siguen amics mereixen la pena perquè en el món del jazz hi ha molta varietat i és important aportar originalitat. En el jazz passa el mateix que en el flamenc, de fet destaque Frasquito, un xic d’Elx que és molt interessant i a seguir. En definitiva, no tenim mal panorama.

De Fiera en Fiera és una referència a un poema de Miguel Hernández. Hi ha hagut un procés de despolitització en la teua obra?

–Personalment, veig que hi ha hagut un canvi de la nit al dia, encara que puga no percebre’s des de fora. Això malgrat que hi ha cançó protesta en cadascun dels discos que he fet, perquè l’art té el sentit de mostrar les emocions i de fer teràpia conjunta. Però les cançons que tenen a veure amb el que passa en el telenotícies o en l’actualitat he anat veient-les més mediocres, són cançons que no suporten bé el pas del temps. M’he anat apartant de l’actualitat i m’he centrat en reflexions o en aspectes que tenen a veure amb una filosofia de vida o amb l’expressió de la insatisfacció en la societat.

El-Cifu-4

–Parlem d’un període de maduresa?

–Totalment. No és el mateix El Cifu de trenta-cinc anys que el de vint-i-huit anys que prové de l’activisme social, o d’El Cifu que s’inspira més en l’humanisme social i se centra més en allò intel·lectual. És una evolució que fa tot el món. Si ens basem en la psicologia jungiana, veiem l’evolució del guerrer que torna al camp. És un exemple més.

–Un pot guanyar-se la vida amb la música?

–Alguns mesos sí i altres no. M’agrada molt la frase de José Mota que diu: “No menjant, traiem per a les despeses”. La veritat és que no ho sé, però en el meu cas concret diguem que, si haguera muntat una empresa des de l’any 2010 amb iniciativa d’ocupació i que a la vista de tres anys tinguera un resultat econòmic, potser estaria amortitzant el treball, és a dir, que poder es pot. Així i tot, he aconseguit un reconeixement basat en el boca a boca que m’ha permés eixir en mitjans de comunicació i vendre mil cinc-cents discos. No he comptat amb cap mitjà de promoció i en trobar-nos en un moment de crisi i d’evolució en la música, ningú no sap molt bé el que passarà amb algunes figures com ara la del mànager o amb la mateixa música en directe. Per sort o per desgràcia, quan els temps no són positius per a la societat econòmicament parlant, són bons per a l’art i sorgeixen artistes. El que tinc clar és que qualsevol cosa que es faça en la vida cal fer-la amb el cor i, respecte als diners, doncs a vegades cal ser una mica bohemi [riu].

El-Cifu-5

–On t’has sentit més a gust tocant?

–En comptes de noms, parlem de reflexions. No es pot valorar de la mateixa manera un local que porta vint anys que un altre que porta tres mesos. Ni tampoc un local a Russafa que un altre que està a Orriols. Hi ha llocs que inverteixen en diners i en beneficis però no en músics. A voltes passa el contrari, locals xicotets i humils on notes la calor i l’activisme, locals que no són només diners i sí música en directe, locals que ens fan millors persones i que ens fan viure emocions que en aquesta societat són difícils d’expressar.

–Per acabar, tornem al pròxim disc. Penses que tindrà la mateixa repercussió que l’anterior?

–Sincerament, crec que si l’anterior ha anat bé, aquest no ha d’anar pitjor. Però clar, en ser l’anterior de maquetes, ja ha portat un procés de promoció amb cançons més conegudes. Aquest disc suposa un canvi amb lletres amb un punt de maduresa i, per tant, millors, que m’han permés conéixer-me a mi mateix. És un disc transgressor i atrevit, pense que la producció ha sigut bona i té moltes col·laboracions, amb ingredients per a obtindre un recorregut com l’anterior.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València