logodreta

40.000 atles, mapes i plànols a la Cartoteca de la Universitat

Mapa sobre la epidèmia de colèra a València de 1885.

Mapa sobre l’epidèmia de colèra a València del 1885.

JORGE CHENOVART. El 1854 la ciutat de Londres va patir una epidèmia de còlera, la medicina no era capaç de fer front a les infeccions d’una manera efectiva, no hi havia antibiòtics ni tampoc aigua corrent. El metge John Snow es va dirigir al cadastre de la capital anglesa, va aconseguir els plànols dels carrers on més estralls estava fent la malaltia i es va dedicar a dibuixar ratlles en cadascuna de les vivendes on hi havia malalts de còlera. Snow va arribar a la conclusió que tots bevien de la mateixa font (ja que encara no hi havia aigua corrent en aquella zona) i va descobrir que es produïen filtracions dels embornals en l’aigua, suposadament potable, que consumien els habitants de la zona. La cartografia va ser el mitjà pel qual es va descobrir el focus de la malaltia. Aquest exemple és un dels primers punts que explica José Rueda, tècnic de la Universitat de València i director de la Cartoteca de la institució.

Portada d'un atles del segle XIX.

Portada d’un atles del segle XIX.

La Cartoteca de la Universitat de València és una biblioteca especialitzada en material cartogràfic situada en la primera planta de la Facultat de Geografia i Història, que depén de la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà. Conté més de quaranta mil documents com ara atles, plànols, mapes i facsímils. “Les cartoteques universitàries són poques a Espanya, no n’arriben a deu. Per tant, entenem que tenen un servei per atendre tota la comunitat universitària, tant docents com estudiants”, explica Rueda. Els seus inicis el 2002 van aglutinar documentació del Departament de Geografia als quals van ser-ne afegits de diverses disciplines, com ara Magisteri, Arqueologia i Prehistòria, i s’adquiriren també documents nous per ampliar el nombre d’opcions de consulta.

thumbnail

Mapa militar del 1880.

Quant als mètodes de recerca, José Rueda afirma que “tenim els mateixos serveis que qualsevol altra biblioteca de la Universitat, encara que amb un horari una miqueta més reduït perquè som només dues persones”. La raó que la Cartoteca no estiga en el mateix edifici que la Biblioteca Joan Reglà s’explica per la grandària dels mapes i plànols que requereixen un espai major per al seu arxiu. Quan un entra a la Cartoteca troba grans arxivadors de metall llestos per analitzar. A part del paper, també hi ha una gran quantitat de documents digitalitzats que poden consultar-se a través de la plataforma Roderic de la Universitat. A més, hi ha una sala on es troben arxivats mapes valencians amb vistes aèries que permeten conéixer, per exemple, els efectes del trencament de la presa de Tous o també com ha evolucionat l’edificació a la costa valenciana en els últims seixanta anys.

José Rueda es mostra caut a l’hora d’ajudar a qui ho necessita. “El primer que preguntem ací és la cerca concreta, perquè ací quan ve algú no demana mapes, el que té és una gran necessitat d’informació, per tant hem de traure-li allò que creiem que pot ser-li útil”, afirma el tècnic de biblioteques. El que comenta Rueda es tradueix en la gran diferència amb la cerca tradicional de llibres a les biblioteques de la Universitat, amb temps prou més ampli.

La majoria dels plànols que conformen la Cartoteca de la Universitat són del territori valencià. “Tots els anys el huitanta per cent de la consulta universitària és de la Comunitat Valenciana, l’altre vint per cent correspon a la resta del món, és igual que siga Albacete o Pequín”, explica Rueda. Aquest gran nombre de cerques condiciona la compra de material i redueix la necessitat d’ampliar el nombre de plànols i mapes de territoris que no siguen valencians.

La Cartoteca de la Universitat forma part del Grup de Treball de Cartoteques Públiques Hispanolusitanes (Ibercarto), un col·lectiu format per aproximadament setanta cartoteques de la península. Enguany, la Universitat de València té la secretària d’aquesta organització que es dedica a difondre i recuperar el patrimoni cartogràfic del territori.

Si la consulta és amb objectius de recerca, també hi ha temps per a allò més lúdic, amb exposicions de plànols que es troben en la part superior dels denominats planers. Actualment pot visitar-s’hi l’exposició Ciutats de la Mediterrània en l’Edat Moderna fins el 31 de gener del 2016.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València