logodreta

Ernesto Ekaizer: “València continua vivint una primavera democràtica del poble”

Ernesto Ekaizer.

Ernesto Ekaizer.

JORGE CHENOVART. Fotos: Miguel Lorenzo. Dijous passat el periodista, escriptor i analista polític Ernesto Ekaizer va protagonitzar, junt amb la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, el debat a la Nau titulat Cas Bárcenas: el ball dels depredadors, amb motiu dels nous detalls que el periodista argentí ha donat sobre les relacions entre l’extresorer del Partit Popular i el president del Govern, Mariano Rajoy.

–El seu nou llibre es titula Queríamos tanto a Luis. La ironia s’uneix a Cortázar?

–El títol és una ironia i una referència a Julio Cortázar, però com tota ironia té una relació directa amb la realitat, aquesta és que Bárcenas era molt volgut pels nuclis dirigents del Partit Popular. Va començar a ser senador el 2004 amb les eleccions i va ser el senador més votat, encara que no tenia res a veure amb Cantàbria. El títol reflecteix aquesta relació intensa que tenia amb Mariano Rajoy, diria que el centre d’aquest llibre és com una sessió de rajos X. Qui vulga conéixer la intrahistòria d’aquesta relació i del Partit Popular pot llegir el llibre.

D'esquerra a dreta,. Antonio Ariño, Ernesto Ekaizer i Mònica Oltra.

D’esquerra a dreta, Antonio Ariño, Ernesto Ekaizer i Mònica Oltra.

–Encara que Bárcenas és un personatge popular i mediàtic actualment, fem-ne una retrospectiva per a aquells que no en tinguen tantes dades.

–Bárcenas és el gerent del PP des del 1989, va eixir viu del cas Naseiro, un episodi l’epicentre del qual és València, de fet per a mi estar hui ací és com trobar-me en l’escena del crim passat i del crim present, perquè en aquests moments s’està jugant la primera peça del cas Gürtel que és Fitur. Per tant, Bárcenas és la persona que reflecteix la continuïtat històrica en les finances del Partit Popular. Quan es declaren nul·les les proves que aporta el jutge Manglano en el cas Naseiro, Bárcenas ja està portant la comptabilitat B, és a dir, està enganyant i està violant la Llei de Finançament, en el mateix moment en què el Tribunal Suprem anul·la les proves que hagueren permés a la Fiscalia del Tribunal Suprem acusar i jutjar el cas, però aquest se sobreseu perquè les proves són considerades il·legals.

–Encara li queda molta corda al cas Bárcenas?

–El cas Bárcenas, des del punt de vista judicial, està tancat. Tenim el cas dels papers Bárcenas i la seua comptabilitat B del PP, on els acusats són Bárcenas, Álvaro Lapuerta, Cristóbal Páez, els estudis d’arquitectura d’Urquijo, però això està tancat des del punt de vista judicial, per molt que la gent crega que no, no hi ha més història, des del punt de vista polític és una altra història. Des del punt de vista judicial, se li demanen cinc anys i alguns mesos de presó i l’altre cas en què està implicat, imputat i acusat és el cas Gürtel, on se li demanen quaranta-dos anys de presó, la meitat aproximadament per delictes fiscals. El seu horitzó penal està claríssim, hi haurà juís, supose que a la fi del 2016, principis del 2017. Això està així i no es canvia més.

Antoino Ariño i Ernesto Ekaizer.

Antonio Ariño i Ernesto Ekaizer.

–Vosté extrau dades noves en aquest llibre. Com ha sigut el procés de recerca?

–Hi ha molta informació inèdita, però com que és el meu nové llibre, no és la primera vegada que ho faig. El meu mètode de treball és molt elemental i senzill i té a veure amb la forma històrica amb la qual s’ha de treballar, al meu entendre. Si un té informació i coneix l’estructura del sumari, en aquest cas dels dos, Gürtel i Bárcenas, el que es fa és treballar amb fonts directes sobre la base de la contradicció. Jo m’entreviste dues o tres vegades amb una persona, encara que puc fer-ho fins a mitja dotzena si és necessari, descarte informació si veig que té un contingut no veraç, la gent té una gran capacitat de memòria, recorda cites, diàlegs i trucades telefòniques i, per tant, has de treballar-ho al llarg de molts mesos i tornar a la font, això no es pot arreglar per telèfon, has de parlar amb la gent, has de contradir, arreplegar opinions contràries i una vegada consideres quines són les fonts principals de la recerca, a part dels sumaris, arriba el moment de posar-te a treballar. Generalment, no prenc notes en les primeres trobades, perquè fer-ho o utilitzar un magnetòfon és un factor d’inhibició per més segura que siga la persona, aleshores la primera vegada no prenc notes, la segona vegada tampoc, en molts casos no prenc notes i quan torne a la meua casa o estic en un bar i necessite de la trobada de la persona, ho reflectisc en una nota. Parlem de tradició i, si ho ajuntem amb la literatura de no ficció, és necessari parlar de Truman Capote amb A sang freda, on va conviure amb els assassins a Kansas City tants mesos. El que ell va explicar és que no pots utilitzar el magnetòfon perquè planteja problemes amb l’altra persona i cal desenvolupar una gran memòria per a reproduir literalment el que aquesta persona ha dit. Aquest és el meu mètode de treball i a partir de la segona o tercera entrevista prenc notes perquè la persona ha perdut la inhibició. Poden passar mesos entre una entrevista i una altra a la mateixa persona, cosa que em permet saber fins a quin punt manté la versió que m’ha donat la vegada anterior.

–El context del llibre és la relació entre Bárcenas i Rajoy, però també apareixen noms com ara la Púnica i el PP andalús.

–En relació a la Púnica, el llibre aporta una exclusiva que explica com és l’ou de la serp d’aquesta trama. Fins ara es pensava que aquesta trama comença en gener del 2014, quan transcendeix a la premsa un compte de Granados. Doncs no és així. Quina importància té això? Doncs té la importància de demostrar com funcionen les unitats d’intel·ligència financeres als països d’Europa, anomenades UIF, en el nostre país és la Sepblac, que depén del Ministeri d’Economia. Aquestes unitats rastregen informació de persones que poden ser sospitoses com ara senadors i diputats, que poden tindre comptes a l’exterior i que estan dins de processos judicials, i això fa sonar les alarmes i es produeix una situació de rastreig silenciosa. No té caràcter judicial, no s’acusa ningú, és simplement informació. L’interessant en el cas de Granados és que en paral·lel al moment en què arriben els papers del primer compte suís de Bárcenas, en desembre del 2012, tot el món creu que la gran preocupació del Govern i de Rajoy és aquesta, però no ho és i això és el que jo aporte en el llibre. En paral·lel, conté una informació molt reservada que li aporta la Unitat d’Intel·ligència Suïssa al Sepblac, aquest l’aporta al fiscal cap Anticorrupció que és Salinas, aquest a Torres-Dulce, aquest al ministre Gallardón i arriba a Rajoy. La informació no la pot usar, perquè no està judicialitzada, ja que la Fiscalia no ha obert diligències, les va obrir quasi un any després. En altres termes, que l’única informació que preocupa a Rajoy el 2012 no és només Bárcenas, el que es pensava fins ara.

Un moment del debat.

Un moment del debat.

–El nom de José María Aznar què significa en el plànol polític del Partit Popular?

–De José María Aznar s’aporta també una informació inèdita en el llibre. Es tracta d’una cinta que ressenye i que fins ara no es coneixia, una cinta que es grava en gener del 2013 sobre els sobresous. El Mundo va publicar una informació sense documents on es diu que Bárcenas pagava sobresous i diu que els pagava a la cúpula del PP, però no a Rajoy ni a Cospedal. El País, l’endemà, publica que també els cobraven Rajoy i Cospedal. En el context d’aquesta informació, es grava una conversa amb Lapuerta on explica com entre 1993 i 1996, quan li portava informes a Aznar al seu despatx, posava com si foren estelles bitllets en metàl·lic a Aznar per al seu ús personal. És un enregistrament rellevant, perquè ratifica que el que diu Bárcenas és veritat. Aquest ha fet tot el possible perquè isca i crec que es coneixerà en els pròxims mesos.

–Quins efectes pot tindre aquesta gravació?

–És una gravació que involucra i implica Aznar directament, a qui tot aquest procediment li ha esvarat. El màxim que li ha arribat a Aznar han sigut les imatges de la boda de la seua filla amb els convidats Correa i el Bigotes, però una gravació és una altra cosa.

–Què té el Senat que pareix un retir per a molts dels polítics?

–El Senat és completament superflu i, com que no té activitat, és un gran lloc d’acomodament. Hi ha un salari que és magnífic i no es fa res. Amb aquests dos elements ja està clar què té el Senat com a atractiu, on es continuen pagant favors a polítics que estan desprestigiats.

–Hi ha alguns canvis polítics a Espanya últimament. Hem despertat?

–Jo crec que ha eixit molt i que continuarà eixint. El problema no és que la gent sàpia, sinó que això vaja als tribunals, tot i que el nostre sistema judicial no té mitjans suficients. No es pot jutjar amb resultats d’ací a deu anys, perquè això es dissipa en tots els efectes. El que caldria fer, si hi havia l’interés d’eradicar la corrupció, seria culminar les investigacions amb mitjans adequats, enjudiciar-los, castigar-los i continuar avant. La gent es pregunta per què no entra Pujol a la presó, la presó preventiva no és un sistema de càstig, té propòsits molt concrets, com ara evitar la destrucció de proves, o que es continue delinquint. En realitat, es tracta d’evitar la presó preventiva perquè el que importa és acabar d’instruir una causa, jutjar-la i, si una persona ha d’anar a la presó, doncs que hi vaja. L’entrada a la presó en el nostre ordenament té un caràcter tècnic, no és un càstig mentre no hi haja juí, però la gent ho confon perquè la premsa clama permanentment i confon la gent.

–Estem a un mes i mig del 20D. Com veu el panorama electoral?

–Probablement és un dels panorames més complexos des de l’etapa de la transició. Un partit en el Govern caracteritzat per una corrupció sistèmica, el president del Govern acusat de cobrar 236.000 euros en sobresous en negre, tota la cúpula del partit acusada de cobrar sobresous en negre, amb un escàndol de corrupció així i sent el partit que està en el Govern és més rellevant que altres escàndols de corrupció, encara que les quantitats siguen diferents. Anem cap a unes eleccions amb una espasa de Dàmocles sobre el partit que governa, unes eleccions amb una crisi econòmica que no ha tocat fons, encara que l’economia cresca en aquests moments indubtablement. No obstant, el 31 d’octubre, seguint les dades de l’atur i els registres en la Seguretat Social, hi ha 8.465 treballadors menys afiliats que el 31 de desembre del 2011. Això vol dir que, quatre anys després, hi ha hagut uns sacrificis espectaculars, una tortura que se li ha imposat a la societat espanyola elaborada a Frankfurt pel Banc Central Europeu, en la Comissió Europea a Brussel·les i amb el suport del FMI i el Govern alemany, amb la reforma laboral s’ha dut a terme una precarització completa de l’ocupació, hem baixat els salaris aproximadament un vint per cent. Presentar això com un èxit és increïble i sobretot tenint en compte que els espanyols saben com els va la butxaca.

–Pel que diu, el més lògic seria un canvi.

–En aquest sentit, són unes eleccions on hi ha un desprestigi de la classe política i partits emergents com ara Podemos i Ciudadanos. Aquest últim ha fet unes grans eleccions a Catalunya i això ha catapultat les seues possibilitats a nivell nacional. Seran les eleccions catalanes un indicador a nivell nacional? És un dubte, ningú no pot contestar això, és molt possible que Ciudadanos puge a nivell nacional i és molt possible que el PP, amb Rajoy com a candidat, guanye les eleccions però no amb la suficient força. En altres paraules, Rajoy podria estar el dia 21 de desembre en la mateixa situació en què està ara Artur Mas, que no té els escons suficients. És una alternativa molt rellevant, com ha passat a la Rioja, on el PP va guanyar però necessità l’ajuda de Ciudadanos i aquest partit va posar com a condició que el president no fóra Pedro Sanz, qui eixia. Van llevar Sanz i Ciudadanos els va recolzar. Passarà ara el mateix? Si hi ha una majoria del PP i Ciudadanos i hi ha negociacions, Rivera podria veure’s temptat com a la Rioja i apunyalar Rajoy. Es tractaria de garantir el suport a la investidura del PP, sempre que no fóra Rajoy. Seria molt temptador per a Rivera demanar la seua eixida perquè vol la regeneració i el president representa el vell PP. Una altra alternativa és que es pacte entre Ciudadanos i el PSOE. Jo crec que Pedro Sánchez vol fer una aliança amb Ciudadanos abans que amb Podemos.

–Acabem parlant de València, de l’escena del crim. Com la veu?

–El temps acompanya. Estem en una primavera democràtica a València, els resultats de les eleccions autonòmiques han significat aquesta primavera democràtica, la qual cosa l’entenem quan partits polítics que posseïen durant tant de temps les institucions, encara que sembla impossible canviar-ho, de sobte cauen com un edifici a trossos. Això és el que va passar a València, i cau a trossos perquè hi ha altres forces que van tindre un paper dinamitzador com ara Compromís.

–Les enquestes no donaven l’alcaldia a Ribó ni l’ascens tan gran de Compromís.

–Però això és el típic d’una primavera dels pobles. En aquest cas, és la primavera democràtica del poble valencià.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València