logodreta

Quan ‘Las Meninas’ estaven a les Torres de Serrans

FRANCESC BAYARRI. Fotos: Miguel Lorenzo. La pintura més cèlebre de Velázquez, Las Meninas, estava resguardada a les Torres de Serrans; l’avinguda del Port s’anomenava avinguda Lenin; i el ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts tenia el seu despatx a l’edifici històric de la Universitat del carrer de la Nau. D’això fa quasi huitanta anys, i les institucions valencianes volen posar-ho en valor. Un ambiciós programa pretén recuperar un període tràgic i alhora brillant de la ciutat: quan València va ser la capital de la Segona República espanyola. Quan va patir 442 bombardejos i va tindre cura de les pintures de Goya.

Toni Morant, Jorge Ramos, Gloria Tello, Pilar Soriano i Maria Oliver dins del refugi del carrer Serrans.

Toni Morant, Jorge Ramos, Gloria Tello, Pilar Soriano i Maria Oliver dins del refugi del carrer Serrans.

Jorge Ramos i Toni Morant, professors de la Universitat de València, demanen una mica de silenci. El seu públic, dilluns passat, està integrat per tres regidores de l’Ajuntament de València (Gloria Tello, Pilar Soriano i Maria Oliver) i per periodistes. A la plaça dels Furs comença la ruta per la València republicana, un període en què la ciutat es va omplir de polítics, espies, diplomàtics, intel·lectuals, brigadistes internacionals, corresponsals de guerra… Uns mesos (entre novembre del 1936 i octubre del 1937) durant els quals València fou capital d’Espanya.

El participants en la ruta mostrant un plànol amb la ubicació dels refugis de la ciutat de València.

Els participants en la ruta mostren un plànol amb la ubicació dels refugis de la ciutat de València.

Els dos professores assagen –dilluns 16– una ruta per la ciutat, que serà una de les iniciatives estrella dels actes commemoratius de la capitalitat valenciana.

Ramos explica com les Torres de Serrans, just darrere seu, van resguardar dels bombardejos franquistes els principals tresors del Museu del Prado de Madrid i d’altres grans museus. Toni Morant aprofita per a reclamar a les regidores presents en el recorregut la instal·lació de plaques commemoratives per la ciutat, en la que haurà de ser una ruta republicana.

Des de la plaça dels Furs, la comitiva entra al carrer de Serrans. Allà, en un baix molt deteriorat, encara es pot llegir la paraula Refugio sobre la façana, en una elegant lletra inspirada en la Futura de Paul Renner. Aquest era un dels nombrosos refugis per a la població civil durant els bombardejos. Ramos apunta les xifres: 442 bombardejos i entre cinc-cents i nou-cents morts.

Jorge Ramos explica com el antic Hotel Palace es va convertir en la Casa de la Cultura durant la guerra.

Jorge Ramos explica com l’antic Hotel Palace es va convertir en la Casa de la Cultura durant la guerra.

La regidora de Cultura, Gloria Tello, confirma que el refugi del carrer de Serrans és propietat municipal, i que ara s’estudia recuperar-lo, junt amb altres, i fer-lo visitable per al públic. Fins i tot, en algun d’aquests podria habilitar-se un museu. Durant dècades, aquest refugi de Serrans va acollir una comissió fallera.

El programa commemoratiu de la València capital de la República compta amb el suport de la Universitat, de la Generalitat i l’Ajuntament. València capital de la República 2016-1936, títol de la iniciativa, s’estendrà fins desembre del 2016. Hi haurà un cicle de cinema sobre República i Guerra Civil; un cicle de conferències sobre Societat i Cultura en la València republicana; i diverses rutes: la de la ciutat i altres per les comarques. També s’han programat exposicions: sobre el nomenclàtor i la cartografia urbana; sobre la cartelleria republicana…

El nomenclàtor potser sorprendrà: la Gran Via Marqués del Túria esdevingué la Gran Via Buenaventura Durruti; el carrer Corona, carrer Pasionaria; el carrer Cavallers, carrer Metal·lúrgia; el Trinquet de Cavallers, carrer Pancho Villa; Isabel la Catòlica, carrer Margarita Nelken; la plaça de la Mare de Déu, plaça Vinatea; el carrer Comèdia, carrer Màxim Gorki…

Els participants en la ruta republicana continuen pel carrer de Cavallers, on hi havia tres ministeris: un d’ells, el de Justícia, en un edifici que ara acull un museu de soldadets de plom. D’allà, la comitiva passa al carrer de la Pau, on la Casa de la Cultura (hotel Palace) va acollir intel·lectuals internacionals de primera fila. També allà es troba l’Ideal Room, el café freqüentat per escriptors com ara Hemingway, Paz, Carpentier, Dorothy Parker o Machado.

Un moment de la ruta enfront de la Nau, Ministeri d'Instrucció publica durant la capitalitat de València a la República.

Un moment de la ruta enfront de la Nau, que fou Ministeri d’Instrucció Pública durant la capitalitat de València en la República.

La Nau de la Universitat, el Patriarca (on també van exposar-se Las Meninas i altres tresors artístics), l’ajuntament, el refugi de l’Institut Lluís Vives… La ruta està assajada. Només cal, ara, que milers de valencians facen memòria d’uns temps en què València va ser la capital.

El programa d’activitats València capital de la República 2016-1936 està disponible en el web http://links.uv.es/pU8nkCv.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València