Una imatge d’una edició anterior de la Setmana Internacional.
LORENA HERNÁNDEZ. Informar l’alumnat de les oportunitats que hi ha per a estudiar o fer pràctiques a Europa i per tot el món. Aquest és el principal objectiu de la Setmana Internacional, en paraules de Carlos Pomer, cap del Servei de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de València. Una setmana per a la qual s’han programat tot un seguit d’activitats en els díhuit centres de la institució acadèmica per a oferir informació detallada de l’oferta de destinacions, la forma i el termini en què es faran les sol·licituds, els requisits necessaris per a optar a una destinació d’intercanvi i altres qüestions rellevants relacionades amb els esmentats programes.
Un dels punts forts d’aquesta iniciativa són les xarrades informatives que es fan per centres i titulacions. En aquestes s’explica a l’estudiantat de cada facultat els requisits, condicions i diverses possibilitats d’estades a l’estranger. Cites en les quals estan presents, a banda del personal de Relacions Internacionals, els coordinadors de mobilitat de cada centre, de manera que els alumnes poden resoldre tots els seus dubtes de manera senzilla. A més, en aquestes reunions es facilita una carpeta amb tot el material informatiu necessari.
Una de les assistents a les xarrades és Mar Figueroa, qui estudia segon de Dret. Entre les seues projeccions de futur està treballar a l’estranger. Li agradaria fer-se diplomàtica, i per això valora molt estudiar uns mesos fora. França l’atrau especialment, però dubta sobre les possibilitats que hi ha i sobre el tema de les convalidacions. No li agradaria perdre el temps; és per això que vol aprofundir en el dret d’altres països i saber si el que aprendrà li servirà després. “M’interessa conéixer altres cultures, el dret d’altres països, i viure eixa experiència. França o Bèlgica serien bones opcions per la qüestió de l’idioma”, assenyala.
De la mateixa opinió és Minerva Llagunes, també estudianta de segon de Dret. Li agradaria enfocar la seua carrera professional en el món de l’empresa amb el vessant internacional. De fet, està en el programa Ara de la Universitat, amb la qual cosa cursa totes les assignatures en anglés. El tema de les convalidacions li preocupa de manera especial, encara que sap que per al currículum una estada a l’estranger li vindria molt bé: “Voldria saber si em serà útil de veritat fer un Erasmus en la meua carrera, si les empreses valoraran que he estudiat fora”.
El món de l’empresa atrau molt l’estudiantat, la possibilitat de fer pràctiques en un altre país. És per exemple el que es proposa fer Laura Garcia, qui a hores d’ara cursa quart de Ciències Polítiques i Sociologia. El seu plantejament és el següent: fer sis mesos d’estudis en un altre país i després sis mesos d’estada en una empresa. Per això està interessada particularment en el programa Erasmus Pràctiques, per al qual la Setmana Internacional ha dedicat sessions específiques. El major dubte que té està relacionat amb el contacte amb les companyies. El seu destí desitjat, França: “M’agradaria sobretot per l’idioma. Tinc una base de francés i vull perfeccionar-lo”.
Carlos Albert, estudiant de tercer de Dret, també està interessat en el programa Erasmus Pràctiques. És per això que ha acudit a una de les reunions informatives de la Setmana Internacional. En el seu cas, vol informar-se sobre com podria sol·licitar aquesta estada, així com el tema de les convalidacions. El seu somni és anar a Itàlia, per la qual cosa vol conéixer un poc més de prop com funciona la cerca d’empreses en aquest país; també si cada alumne ho ha de fer pel seu compte o si li faciliten el procés d’alguna manera. Si al final no opta per aquest programa, decidirà estudiar un quadrimestre fora: “Anar-se’n és una oportunitat. Si no ho fas ara, després no en tindràs la possibilitat. Eixir a l’estranger sempre és enriquidor”.
Una qüestió que preocupa sempre l’estudiantat quan es planteja fer un Erasmus o participar en qualsevol altre programa de mobilitat és l’economia, és a dir, si podrà finançar la seua estada. Actualment hi ha una sèrie d’ajudes que van dels dos-cents als tres-cents euros al mes aproximadament, en el cas d’Europa, encara que això depén del país de destinació i del seu nivell de vida. Tanmateix, la Universitat de València, en el seu ferm compromís amb els programes de mobilitat, destina des de fa anys molts recursos per afavorir que l’alumnat puga anar-se’n fora. De fet, la institució acadèmica és la segona en tota Europa en rebre estudiants i la cinquena en enviar-ne.
En aquest sentit, és important triar un país o una ciutat que reunisca una sèrie de requisits, també econòmics. És el que comenta Zahia Guidoum, estudianta de quart de Ciències Polítiques i Sociologia. Ella mai no s’havia plantejat anar-se’n d’Erasmus perquè pensava que era una opció cara. Tanmateix, assenyala que un amic seu va estar a la ciutat alemanya de Frankfurt (Oder) i que el nivell de vida en aquest municipi era assequible: “Amb les ajudes puc anar-me’n; no podria fer-ho d’una altra manera”.
La Setmana Internacional també compta amb xarrades informatives sobre el programa Erasmus per al personal PAS i PDI, l’experiència d’alumnes estrangers en Infomobility, un campionat interuniversitari de futbol 7 i els anomenats speed cafenet, una activitat d’intercanvi lingüístic per a l’estudiantat. El termini de sol·licituds per als programes Erasmus Estudis i el programa Internacional ja està obert. Finalitza el 3 de desembre. Més informació en el web de Relacions Internacionals: www.uv.es/relint.
