logodreta

L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, vint-i-cinc anys prenent el pols de l’economia valenciana

Joaquín Maudos, Pilar Choren, i Francisco Pérez.

Joaquín Maudos, Pilar Chorén i Francisco Pérez.

LORENA HERNÁNDEZ. Fomentar la investigació econòmica a la Comunitat Valenciana i projectar-la en els àmbits nacional i internacional. Fa vint-i-cinc anys naixia l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), fruit d’una inquietud compartida per investigadors de diverses universitats valencianes i la Generalitat. Des d’aleshores, el projecte ha anat creixent, de tal manera que hui és una institució reconeguda que ha aconseguit establir vincles entre universitats, empreses i societat. “Ara es fa molt més d’allò que érem capaços d’imaginar”, assenyala Francisco Pérez, director d’investigació de l’IVIE. De la mateixa manera, la directora gerent de l’organisme, Pilar Chorén, destaca l’esforç realitzat per incorporar el vessant internacional: “Es tracta d’una idea forjada fa anys i que s’ha anat consolidant. Formem part de diverses xarxes d’investigació, liderant projectes d’àmbit internacional”.

Un trajecte al llarg del qual s’ha teixit tota una xarxa de relacions amb agents econòmics, fundacions, institucions científiques i, per descomptat, universitats. De fet, des de fa dos anys l’IVIE és un institut d’investigació adscrit a la Universitat de València. “Aquest organisme ha fet molt per les universitats valencianes, analitzant la seua contribució socioeconòmica, aportant idees i claus sobre el seu model de finançament, creant rànquings per a la seua classificació, millorant la capacitat d’anàlisi i assenyalant línies de millora”, afirma Francisco Pérez. Igualment, com assenyala Pilar Chorén, les universitats valencianes han confiat en l’IVIE “per a millorar el seu coneixement intern i la seua projecció a l’exterior”.

L’evolució d’aquesta institució ha estat paral·lela a la de l’economia valenciana. En aquest sentit, el balanç no és tan positiu. Aquest últim quart de segle ha suposat per a la Comunitat Valenciana una pèrdua de posició en relació amb la resta d’Espanya i d’Europa. S’ha empitjorat en creixement, productivitat, i les taxes d’atur i d’inversions públiques han perdut en comparació amb altres comunitats autònomes: “El boom immobiliari, per una banda, el paper limitat del sector públic en el desenvolupament real, per una altra, així com febleses que vénen de lluny, són alguns dels factors causants d’aquesta caiguda”, assenyala Francisco Pérez. Entre les majors dificultats, la falta d’adaptació de moltes empreses a la nova situació, d’inversió per a ser més productives i apostar per la innovació.

Pilar Chorén, al seu torn, apunta que només han aconseguit resistir les companyies que han guanyat en competitivitat i productivitat. És per això que a hores d’ara el teixit productiu que ha sobreviscut és millor però de menor grandària, per la qual cosa cal tornar a créixer. “El que l’economia valenciana necessita és consolidar el creixement sobre bases sostenibles”, afirma Francisco Pérez, i eixos ciments passen per invertir en capital humà, en innovació i en guanyar en productivitat, oferint serveis amb valor afegit, perquè cada vegada hi haja menys distància amb les empreses més competitives.

IVIE-25-anys

Segons aquests experts, arran de la crisi econòmica hi ha hagut una renovació i reorientació d’inversions cap a nous sectors com ara l’agroalimentari, el de l’automòbil, el turisme i els basats en el coneixement, com ara els serveis a empreses i activitats més creatives, i ha perdut pes el sector de la construcció. Tanmateix, en paraules de Francisco Pérez, cal fer més: “El sector públic ha de disposar d’un finançament adient i guanyar en eficiència. També destinar més recursos a innovació. Sense més recursos, difícilment es podran fer més coses”.

Una altra qüestió que està per resoldre i que comporta un veritable problema és l’atur. La Comunitat Valenciana té hui un 8,2% més de persones desocupades que el 1990, quan va nàixer l’IVIE, una xifra preocupant. Segons Francisco Pérez, a hores d’ara hi ha més persones ocupades que al començament de la crisi, però també més universitaris que es troben infraocupats o sobrequalificats. Per això planteja dos interrogants: per una banda, la capacitat dels professionals de mobilitat en la cerca d’un treball adequat a les seues característiques i, per una altra, a quin ritme creixeran els llocs de treball per aprofitar el capital humà. En aquest sentit, Pilar Chorén assenyala que cal una important tasca per adaptar els perfils professionals a les demandes del mercat laboral i recorda que els que més han conservat el seu lloc de treball han sigut els universitaris.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València