logodreta

Francisco Grimaldo: “Encara estem lluny de saber generar una intel·ligència artificial que siga capaç de substituir la humana”

 Francisco Grimaldo és professor al Departament d’Informàtica i subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV).

Francisco Grimaldo és professor al Departament d’Informàtica i subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV).

REDACCIÓ. Fotos: Miguel lORENZO. Francisco Grimaldo Moreno (Burjassot, 1978) és professor al Departament d’Informàtica i subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV), on desenvolupa la seua tasca docent i investigadora en el món de la Intel·ligència Artificial Aplicada, la Visualització de Dades i la Transferència de Tecnologia Web. En aquesta entrevista analitza la relació entre intel·ligència artificial i docència, els projectes en aquesta línia que es duen a terme a l’Escola, i també valora el 18 Congrés Internacional d’Intel·ligència Artificial CCIA 2015, celebrat recentment al centre.

Des del 2011, Francisco Grimaldo és investigador associat de l’Institut de Ciències i Tecnologies Cognitives del Consiglio Nazionale delle Ricerche italià i director de la Càtedra Capgemini-UV a la Innovació en el Desenvolupament del Programari . Actualment fa recerca en els camps de la intel·ligència artificial que tenen a veure amb el modelat/simulació basat en agents, en l’aprenentatge automàtic i en la visualització/anàlisi de dades.

–Recentment s’ha celebrat el Congrés Internacional d’Intel·ligència Artificial CCIA 2015 (http://www.uv.es/congressosdi/ccia2015), el qual ha tingut lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. Què és o què entenem per intel·ligència artificial?

–Fugint de definicions un poc més formals, per intel·ligència artificial es pot entendre l’estudi, reproducció i aplicació de comportaments considerats intel·ligents per a la resolució de problemes en qualsevol àmbit (per exemple, des de la predicció de tendències de compra al desenvolupament de vehicles autònoms). Intencionadament, no he anomenat en la definició la paraula computador. Tot i que la intel·ligència artificial sovint és considerada un feu de la informàtica, som molts els qui la veiem des d’un punt de vista inclusiu, en comptes d’exclusiu. Si la informàtica podríem dir que aporta l’automatització, només a tall d’exemple ja que la llista no és completa, l’electrònica podria aportar els ginys robòtics, la matemàtica el raonament lògic, la filosofia el modelatge cognitiu, la sociologia els protocols socials, l’economia el comportament estratègic i la física de sistemes complexos el coneixement sobre les interaccions d’individus connectats en xarxa.

–Hi ha una tendència a considerar que la intel·ligència artificial es refereix a robots…

–La conjunció no holística de totes aquestes fonts que he anomenat dóna com a resultat un producte molt més potent que les seues parts, el qual, des de l’enginyeria, es pot transferir a les nostres vides. En la definició anterior he centrat el discurs en els comportaments intel·ligents en compte de fer-ho en la seua corporeïtat, la qual respon més al desig humà d’encabir-los en un cos (si pot ser humanoide) que a la situació actual on la majoria de sistemes intel·ligents que ens envolten no són directament tangibles.

–Vosté ha sigut el president del comité organitzador d’aquest congrés. Quin balanç en fa?

–En faig un balanç molt positiu des de diversos punts de vista. A nivell intern, el recolzament de les companyes i companys de l’ETSE-UV ha sigut total i jo només he sigut un més dins d’un grup de dotze persones que han estat treballant dur al llarg d’un any per a fer possible el congrés. Aquest treball conjunt ha servit per a cohesionar més el professorat implicat, tant des d’una perspectiva personal com laboral.

–Quines són les principals conclusions del congrés?

–Pel que fa a la comunicació de treballs de recerca, s’ha fet palés l’interés dels congressos com a fòrums de discussió que posen en contacte investigadors novells i sèniors d’una manera intensa durant uns pocs dies i que, per tant, aporten un valor afegit que es pot mesurar en termes d’intercanvi d’idees, coneixement mutu, identificació de sinergies i plantejament de col·laboracions futures.

En el context altament competitiu en què es desenvolupa la ciència hui en dia, la defensa dels congressos i reunions científiques no és incompatible amb la rendibilitat de les publicacions en revistes impactades. Per exemple, els millors articles d’aquest congrés han estat convidats a formar part de tres números especials de revistes indexades en el Journal Citation Report, un fet que demostra que els treballs presentats en el congrés són d’una qualitat internacionalment reconeguda.

“El finançament privat està creixent en el camp de l’explotació de la informació en forma de dades, ja que les empreses s’han adonat del potencial que hi ha en el fons de les seues bases de dades”

“KTIA és una iniciativa que pretén cohesionar la comunitat d’individus interessats en la intel·ligència artificial dins de l’àmbit lingüístic català”

–I les temàtiques concretes del congrés, quines són?

–Cal fer un especial esment a l’augment en el nombre de contribucions relacionades amb la mineria de dades i l’aprenentatge automàtic. La ciència, com tantes altres coses, no té fàcil escapar a la moda i tots som conscients de la rellevància actual del tractament de grans quantitats de dades de les quals extraure un coneixement profitós.

–Quines matèries afecten aquests treballs? Com es poden aplicar les investigacions en intel·ligència artificial?

–L’enginyeria, en general, i les tècniques de l’àmbit de la intel·ligència artificial, en particular, trenquen cada dia amb els límits coneguts de la seua aplicació. Així, des d’una posició possibilista, podríem dir que les matèries potencialment beneficiàries són infinites. Els treballs que s’han exposat en aquesta ocasió a València han mostrat aplicacions en contextos tan diferents com ara les xarxes de subministrament elèctric intel·ligent, l’aprenentatge d’accions en entorns robòtics, els sistemes de predicció en el món de la salut, el tractament d’imatge mèdica per a la detecció de patologies, els sistemes de recomanació en el comerç electrònic o la teleassistència a les persones majors.

La Intel·ligència Artificial Aplicada, la Visualització de Dades i la Transferència de Tecnologia Web conformen la tasca docent i investigadora de Francisco Grimaldo.

La Intel·ligència Artificial Aplicada, la Visualització de Dades i la Transferència de Tecnologia Web conformen la tasca docent i investigadora de Francisco Grimaldo.

–Quins projectes d’intel·ligència artificial es duen a terme a l’ETSE? En quins sectors tenen o tindran aplicacions?

–Al Departament d’Informàtica hi ha nombrosos grups d’investigació i projectes que apliquen tot un ventall de tècniques de la intel·ligència artificial als camps de la bioinformàtica (anàlisi de dades genètiques), de la formació (sistemes de recomanació de continguts i jocs seriosos), de l’entreteniment (videojocs i animacions cinematogràfiques), de la seguretat (audició artificial i simulacions d’evacuacions d’edificis de gran aforament), de la gestió de trànsit (millora de la mobilitat urbana), del reconeixement de patrons (sistemes de recuperació d’imatges basats en contingut), de la sociolingüística (models de predicció de l’ús d’una llengua), del processament de grans quantitats de dades (xarxes intel·ligents que analitzen els sons que es produeixen en les Smart Cities), etc.

Al Departament d’Enginyeria Electrònica també hi ha molts grups de recerca com ara l’Intelligent Data Analysis Laboratory o l’Image and Signal Processing Group, que treballen en problemes de processament automàtic de dades i que lideren projectes amb finançament públic i privat. En aquests projectes, per exemple, apliquen l’aprenentatge automàtic i la visualització de dades en contextos mèdics (optimització dels tractaments de diàlisi de fetge o mama), de neurociència (registres de pacients i activitat neuronal en imatges de ressonància magnètica), d’optimització de processos industrials (predicció de problemes en màquines o prescripció de calcer i plantilles ortopèdiques), de processament de dades de teledetecció (classificació de cobertes terrestres, aplicacions agrícoles i del cadastre), de la predicció de fenòmens biofísics (models climàtics), etc.

–A banda dels que ha comentat, quins estudis que tracten la intel·ligència artificial ofereix l’ETSE?

–A la Universitat s’imparteixen els graus en Enginyeria Informàtica i en Enginyeria Multimèdia. Entre els estudis de màster que formen l’alumnat en aquestes tècniques cal destacar el consolidat Màster en Bioinformàtica i els nous Màster en Ciència de Dades i Màster en Enginyeria Informàtica, que empren aquestes eines per aportar solucions d’intel·ligència empresarial o de negoci.

–És cert que una gran part dels grups d’intel·ligència artificial espanyols es concentren a la franja mediterrània?

–Jo matisaria un poc aquesta afirmació perquè, fora de context i en termes absoluts, no crec que siga del tot justa. Hi ha moltes universitats, centres d’investigació i empreses que fan recerca de qualitat en el camp de la intel·ligència artificial pertot arreu. També és cert, però, que l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Bellaterra, és un centre de referència que compta amb una gran quantitat d’investigadors i lidera nombroses línies de recerca.

“En el congrés s’ha destacat l’augment del nombre de contribucions relacionades amb la mineria de dades i l’aprenentatge automàtic”

“Els millors articles d’aquest congrés formen part de tres números especials de revistes indexades en el Journal Citation Report

“La inversió en R+D, tant local com internacional, ha anat prioritzant més i més l’aplicació de qualsevol disciplina a problemes concrets i per tant la transferència a la societat del coneixement científic”

–Com són les relacions en aquest àmbit?

–El que també és un fet cert, al meu parer, és l’existència d’una comunitat que comparteix llengua, un espai cultural i el desig d’establir ponts de col·laboració científica. Aquesta comunitat s’aplega al voltant de l’ACIA que, de manera estable, promou l’organització d’aquest congrés internacional des de fa díhuit anys. Per exemple, com a novetat de l’edició del congrés d’enguany, i en resposta al creixement constant de la comunitat, des de l’ETSE hem posat en marxa el projecte KTIA (http://ktia.cat), junt amb companys de l’IIIA-CSIC i de la Universitat Politècnica de Catalunya. KTIA és una iniciativa que pretén cohesionar la comunitat d’individus interessats en la intel·ligència artificial dins de l’àmbit lingüístic català. Concebem la comunitat en un sentit ampli i convidem els professors, investigadors, professionals i aficionats de tota mena a formar-ne part. Així, mitjançant visualitzacions interactives, KTIA permet explorar i fer accessible l’activitat de la xarxa, així com dinamitzar-la i eixamplar-la.

–Com ha evolucionat, a escala local i internacional, la inversió en intel·ligència artificial?

–Des de fa uns anys la inversió en R+D, tant local com internacional, ha anat prioritzant més i més l’aplicació de qualsevol disciplina a problemes concrets i per tant la transferència a la societat del coneixement científic. En un món totalment envaït per dispositius electrònics capaços d’arreplegar informació de tota mena, el tractament, anàlisi i processament automàtic d’aquestes dades (de vegades massives, de vegades no tant) amb l’objectiu de fer emergir unes relacions difícilment visibles o inferibles per l’ull humà ha esdevingut una tendència difícil d’esquivar i que s’ha aplicat amb èxit amb molt bona rendibilitat.

Hem viscut, doncs, un moment d’èxit triomfal del que històricament s’ha conegut com a intel·ligència artificial dèbil, en contraposició a la intel·ligència artificial forta, la qual pretén abastar el rang sencer de les habilitats cognitives humanes i que en el passat no va poder satisfer les altes expectatives que tenia depositades. Cròniques més noves diuen, però, que la moda actual podria estar tocant sostre i que les primeres decepcions ja han arribat. Segurament, in medio virtus, és el moment de rescatar de l’oblit els treballs antics i treballar en l’avançament d’una intel·ligència artificial tan agosarada com la forta i tan eficaç com la feble.

Francisco Grimaldo fa recerca actualment en els camps de la intel·ligència artificial que tenen a veure amb el modelat/simulació basat en agents, en l’aprenentatge automàtic i en la visualització/anàlisi de dades.

Francisco Grimaldo fa recerca actualment en els camps de la intel·ligència artificial que tenen a veure amb el modelat/simulació basat en agents, en l’aprenentatge automàtic i en la visualització/anàlisi de dades.

–Quines són les àrees on més s’està treballant ara mateix i per aplicar-ho en què?

–Trobe que especialment el finançament privat està creixent en el camp de l’explotació de la informació en forma de dades, ja que les empreses s’han adonat del potencial que hi ha en el fons de les seues bases de dades. També afegiria que són bons temps per a la “Bio-IA” i tot el tema del tractament de dades mèdiques i biològiques.

–Vosté és subdirector de l’ETSE i docent a la Universitat. Treballa en algun projecte d’intel·ligència artificial?

–El projecte més ambiciós d’intel·ligència artificial en què treballe actualment és l’Acció COST “PEERE: New frontiers of Peer Review” (http://www.peere.org), de la qual sóc el vicepresident. Aquesta acció té com a objectiu millorar l’eficiència i la transparència del procés de revisió per parells a través d’una col·laboració pluridisciplinària i intersectorial. El projecte, finançat amb prop de 600.000 euros entre els anys 2014 i 2018, implica més de huitanta científics de trenta països i les cases editorials Elsevier, Springer i Wiley. L’ETSE-UV acollirà en març del 2016 la reunió de l’acció i farà de punt de trobada de tota la comunitat investigadora interessada en els processos socials d’avaluació de la ciència.

–En la literatura, el cinema… s’ha parlat molt de la relació entre intel·ligència artificial i intel·ligència humana, i hi ha veus a favor i en contra de robots, vehicles i drons, però també avanços en medicina, informàtica… Algun dia la intel·ligència artificial substituirà la humana?

–Efectivament, la distància s’acurta cada dia més i en els darrers mesos hi ha hagut reaccions més estrafolàries (com les d’Elon Musk) o més assenyades (com les de Stephen Hawking) que han advertit dels perills de la intel·ligència artificial i han demanat la seua regulació. Siga com siga, som esclaus de les nostres fílies i fòbies i pense que, a la curta o a la llarga, res no podrà impedir que explorem un camí desconegut pel qual sentim una atracció irrefrenable.

Ara bé, tot i que som més o menys capaços de generar comportaments intel·ligents en entorns reduïts, específics i controlats, crec que encara podem respirar tranquils, ja que estem lluny de saber generar una intel·ligència artificial que siga capaç de substituir la humana. A més a més de tots els problemes tecnològics que es pogueren adduir, convindreu amb mi que seria desitjable tindre un coneixement més profund del funcionament fisiològic, filosòfic, psicològic i sociològic de la intel·ligència humana. Vet ací que tornem de nou al discurs de la interdisciplinarietat.

 

–Què opina sobre l’escenari plantejat en la pel·lícula Her, guardonada pels Oscar 2014 amb el millor guió original i que planteja l’enamorament entre un humà i un sistema operatiu?

–Més enllà d’insistir en el fet que aquest cas posa de manifest que l’enamorament es pot produir envers un comportament intel·ligent, on la corporeïtat seria un aspecte secundari, m’agradaria repassar els símptomes més comuns en els models sociològics d’enamorament:

  1.  Desig intens d’intimitat i unió física amb l’individu (Deixa’m, vaig a enviar un Whatsapp…).
  2. Desig intens de reciprocitat (No has respost el meu Whatsapp!).
  3. Por a ser rebutjat (No t’ha agradat el Whatsapp que t’he enviat?).
  4. Pensaments freqüents i incontrolats de l’individu que interfereixen en l’activitat normal del subjecte (Ui, pensava que m’estaven cridant. Bo, vaig a veure si m’han respost el Whatsapp…).
  5. Pèrdua de concentració (Deies?).
  6. Forta activació fisiològica (nerviosisme) davant de la presència real o imaginària de l’individu (Ai, per fi m’han respost el Whatsapp!).
  7. Hipersensibilitat davant els desitjos i necessitats de l’altre (Redéu, m’estic quedant sense bateria).
  8. Atenció centrada en l’individu (Me’n torne a casa a carregar el mòbil).
  9. Idealització de l’individu, només percebent característiques positives del subjecte i atenuant o justificant les característiques negatives (Fran, posa’t ja Whatsapp! Va genial, jo ja no cride ni envie missatges mai!).

Diagnostica’t: Amb qui te’n vas al llit hui?

 

 

 

infouniversitat © 2020 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València