logodreta

Institut Mèdic Valencià: 175 anys d’investigació i associacionisme

JORGE CHENOVART. Una vegada més, l’Institut Mèdic Valencià celebra el seu aniversari, però no tots els anys es compleixen cent setanta-cinc des de la seua creació. És per això que aquest dijous té lloc al Paranimf de la Universitat de València, situat al Centre Cultural La Nau, la commemoració d’una data tan assenyalada per a la ciència i la medicina valencianes. “L’Institut Mèdic Valencià sempre ha tingut molta vinculació amb la Universitat, fins i tot hem tingut algun president que ha sigut rector de la institució acadèmica”. Aquestes paraules de l’actual director, Francisco Morales, adquireixen un caire més emotiu encara en conéixer que el Paranimf de la Universitat de València va ser la seu dels primers actes commemoratius que es vénen fent de l’Institut des del 1842.

Francisco Morales. Foto: Miguel Lorenzo

Francisco Morales. Foto: Miguel Lorenzo

L’acte s’inicia a les set de la vesprada amb el lliurament dels Premis de la Convocatòria 2016, com ara el Premi Roel, lliurat des del 1920; la Beca Doctor Peset, des del 1983; i el Premi Fundació Bancaixa sobre recerca mèdica. L’acte estarà presidit per l’alcalde de València, Joan Ribó, i pel rector de la Universitat, Esteban Morcillo, a més dels membres de l’Institut Mèdic Valencià, com el mateix director Francisco Morales, qui no ha dubtat a afirmar la necessitat de centrar-se exclusivament durant la vesprada en temes socials. “El problema de salut més important que existeix a Europa és la situació que viuen els refugiats”, apunta. Per això el catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València Javier de Lucas impartirà la conferència titulada Europa davant dels refugiats. Quina crisi?Captura de pantalla 2016-04-06 a las 12.28.23

“Quan apareix l’Institut Mèdic Valencià és una cosa increïble”, explica Francisco Morales. El 31 de març del 1841 es va fundar la societat destinada a la protecció i el benestar dels malalts i dels mateixos professionals de la sanitat, una realitat que trencava amb el concepte de fundació destinada exclusivament a la recerca, ja que podien trobar-s’hi aspectes com la reivindicació laboral que tracten ara els sindicats.

L’esclat de la guerra civil i l’arribada del franquisme van minvar les capacitats que l’Institut Mèdic Valencià podia oferir. Tot i això, amb l’arribada de la democràcia es va intentar traure a flotació una institució que va treballar activament durant l’epidèmia de còlera del 1895. A més, va ser un nexe d’unió entre els científics espanyols i estrangers de les primeres dècades del segle xx. Quan acaba la contesa, el Col·legi de Metges assumeix les responsabilitats de l’Institut i és en plena transició quan un grup de professionals encapçalats pel professor López Merino decideix revitalitzar-lo, adquirint autonomia respecte al Col·legi de Metges i centrant-se en alguns aspectes clau com ara la formació de professionals sanitaris i la qualitat assistencial al pacient.

L’Institut Mèdic Valencià ha intentat adaptar-se als canvis de la societat de la informació. Els joves investigadors i futurs metges viuen una realitat totalment distinta a la de fa cent anys. Per aquesta raó la societat mèdica necessita cada vegada més el seu interés i especialment el seu associacionisme, una cosa que, segons Morales, és difícil d’aconseguir. “Ens trobem davant d’una crisi de l’associacionisme. Costa molt que els joves s’unisquen a una cosa que no done punts. La culpa, d’una banda, la tenim els majors que no hem sigut capaços d’inculcar aquesta cultura”, explica. També apunta que la societat s’ha tornat cada vegada més individualista i utilitarista, on preval preguntar-se què guanya un amb alguna cosa abans de fer-ho per obligació moral. “S’ha perdut un poc aquell aire romàntic que ens fa que pensar que els joves no són conscients del que hem lluitat generacions anteriors”, afirma.

Un pas endavant en la modernització de l’Institut Mèdic Valencià ha sigut la digitalització de documents publicats per la mateixa institució, com ara el butlletí, que com s’apunta des de la seua pàgina web, reformada per a la seua adaptació als nous temps, “és testimoni de la vida de l’Institut entre 1841 i 1894 de manera ininterrompuda”. D’aquesta manera, la digitalització ha sigut catalogada per Morales com “un èxit ja que és la manera més àgil d’arribar cada vegada a més gent. A més, parlem d’una publicació completa i és interessant veure com la gent troba coses que són el reflex fidel de la societat del segle xix”, explica.

Segons José Luis Fresquet, professor de la Universitat de València i membre de l’Institut Mèdic Valencià, “la funció que té l’IMV és el foment de la recerca, actuar com a pont entre el poder polític i la realitat pràctica mèdica”. A partir del 1997, amb la creació de la Federació de Societats Científiques, l’Institut Mèdic Valencià ha esdevingut, segons paraules de Francisco Morales, un interlocutor entre les societats, adequant grups de treball com a estudis sobre el barem d’oposicions sanitàries, grups que analitzen temes com ara la recerca d’antidiabètics, altres purament socials i també debats com el d’enguany, sobre la formació d’estudiants de medicina.

Aquests cent setanta-cinc anys que se celebren al Paranimf tenen un convidat d’honor, l’únic metge retratat i exposat allí, Amalio Gimeno, durant molts anys degà de la Facultat de Medicina i catedràtic de Farmacologia de la Universitat de València.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València