logodreta

En altres paraules, Ovidi

Raimon i Rossana Pastor, durant la presentació del video.

Raimon i Rosana Pastor, en un fotograma del documental.

ovidi-montllor

Ovidi Montllor.

BERTA RODRIGO MATEU.  El darrer documental sobre Ovidi Montllor és més que un relat sobre la seua vida. Dirigit per Vicent Tamarit, conta també la història de la indiferència de les institucions valencianes per la cultura autòctona els darrers anys. I ho és, en primer lloc, perquè quan el documental encara no era el que ara ja és, quan encara estava a les beceroles i s’havia dissenyat com una pel·lícula, la seua producció ja fou rebutjada per Canal 9 –un ens que havia nascut amb el propòsit de promoure la cultura i l’ús de la llengua valencianes– al·legant que no era un document d’interés.

Davant d’aquesta negativa, però, va sorgir l’oportunitat de fer un documental sobre el que podia haver sigut i no va ser, és a dir, sobre el making of de la pel·lícula que mai no es va fer. Un treball en el qual ha col·laborat la Universitat de València.

Dimarts 19 es va presentar a l’Aula Magna de l’edifici històric del carrer de la Nau aquest documental que no podia tindre un altre nom: Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no es va fer. A l’acte acudiren el vicerector de Cultura, Antonio Ariño; Carles Miralles, el productor; Vicent Tamarit, escriptor i director; i Miquel Francés, director del Taller d’Audiovisuals (TAU).

Eduard-Fernndez

Fotograma del documental.

La Universitat ha participat en la producció d’aquest treball en un moment en què el paper de la institució és clau per a difondre la cultura valenciana. “En temps de tanta foscor, la Universitat mai no ha estat tancada a aquest tipus d’activitats”, va assegurar el vicerector, en un clar gest de complicitat. També el director del TAU, Miquel Francés, es va pronunciar en aquesta línia, en fer referència a l’indispensable paper que ha de jugar la institució “per a cobrir el buit” després de la desaparició de RTVV.

El documental narra la història d’Ovidi d’una manera diferent: des de la mirada de l’actor Eduard Fernández i l’actriu Rosana Pastor, que es preparen per a dirigir aquella frustrada pel·lícula sobre la seua vida. Recorre els espais de la seua infantesa a Alcoi i els seus voltants, i també de la seua joventut a Barcelona: els seus inicis en el teatre i en el món de la música, amb aquella colla d’amics antifranquistes, valencianistes i plens d’inquietuds culturals, alguns dels quals es recorden ara en aquest film.

És la història d’Ovidi a través del testimoni dels seus amics, dels seus companys de treball, de les seues parelles… En definitiva, d’aquelles persones que el van conéixer i també dels qui no ho van fer, com Jordi Tormo, un dels seus biògrafs. Al cap i a la fi, com diu el productor, Carles Miralles, “tots els qui participen en la pel·lícula són amics o es tornen amics de l’Ovidi”.

Bromista però respectuós, diuen els qui el conegueren; seductor però tímid, diuen altres. Aquell cantant que mai no havia estudiat música però tenia certa intuïció i sensibilitat per a compondre cançons; aquell actor que cantava o cantant que actuava perquè sempre ha existit certa controvèrsia al respecte, tot i que la majoria assenyala que la figura de l’actor anava a la davantera i el va revestir d’aquell seu domini damunt de qualsevol escenari.

El documental permet recuperar un poc més la figura d’Ovidi tan oblidada en el seu lloc d’origen, tan poc reconeguda com assenyalà el productor: “No sols per Canal 9, sinó també per l’esquerra valenciana a partir de la dècada dels huitanta i la seua ambigüitat respecte a la llengua”.

La producció ha estat possible gràcies al llançament d’una campanya de micromecenatge que en menys de quaranta dies va aconseguir sobrepassar els 35.000 euros pressupostats. La seua projecció ja ha estat un èxit en TV3 i encara queden cites pendents: la setmana vinent es passarà en el Festival de Cinema de Màlaga, després arribarà al d’Alacant, de Perpinyà i també al de Toulouse.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València