logodreta

La Universitat treballa en el disseny de pressupostos amb perspectiva de gènere

Igualtat-bretxes-04

Imatge del públic assistent a la jornada organitzada per la Unitat d’Igualtat sobre la bretxa salarial.

BERTA RODRIGO MATEU. La Universitat de València avança amb pas ferm per a fer realitat la igualtat de gènere dins de la institució acadèmica. És per aquest motiu que ara s’ha posat damunt la taula l’estudi i aplicació d’uns pressupostos amb perspectiva de gènere (PPG). Què són, però, els PPG?

Des de la Unitat d’Igualtat de la Universitat –unitat encarregada de desenvolupar les polítiques d’igualtat en el si universitari—, la seua directora, Amparo Mañés, explica que els PPG són un instrument imprescindible per a corregir les bretxes de desigualtat “que implica identificar la informació pressupostària que afecte les persones” per aconseguir una gestió més eficient. Els PPG requereixen, indiscutiblement, del desenvolupament d’accions directes en matèria d’igualtat.

Tot i que els PPG no són hui en dia una ferramenta obligatòria en les administracions públiques, llevat de les estatals, sí que ho són, en canvi, els informes d’impacte de gènere pressupostari. Aquests, apunta Mañés, “ja de per si trauen a la llum les desigualtats en matèria de gènere”. I és en aquesta línia, precisament, en la qual treballa actualment la Unitat d’Igualtat. Els informes de gènere pressupostari exigeixen una mesura de la situació de gènere en una determinada activitat i, per tant, permeten determinar quines accions pressupostàries són les més adequades aplicar-hi.

La Universitat encara no compta amb PPG, tot i que Mañés preveu que, davant d’una exigència que va in crescendo, serà a partir del 2017 quan es podrà parlar amb uns informes d’impacte de gènere en la mà de la situació real en matèria d’igualtat a la institució i actuar de manera conseqüent i amb dades objectives.

Igualtat-Bretxes-06

Imatge d’una de les meses de la jornada organitzada per la Unitat d’Igualtat sobre la bretxa salarial.

De manera paral·lela, des de la Unitat d’Igualtat s’estan desenvolupant tota una sèrie d’activitats encaminades a donar a conéixer aquestes qüestions que cada vegada preocupen més les institucions públiques. Sense anar més lluny, el passat dia 16 es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic la II Jornada de Pressupostos amb Perspectiva de Gènere. Aquesta tenia com a objectiu explicar què són els PPG i familiaritzar els assistents amb els informes de PPG. O també la recent Jornada de Debat sobre les Bretxes de Gènere: Salarials, de Cura i de Gestió del Temps, celebrada a l’Aula Magna de l’edifici de la Nau.

Encara queda molt de camí per recórrer quant al desenvolupament i la implantació de polítiques d’igualtat en l’àmbit pressupostari dins de l’administració pública. Amb tot, com assenyala Mañés, la Universitat és un “context privilegiat”, ja que aquestes polítiques compten amb el suport incondicional de Gerència.

genereinfo2

Antonio Ariño, Esteban Morcillo i Juan Luis Gandia, durant la inauguració de les Jornades de Pressupostos amb Perspectiva de Gènere.

Menció a banda mereix l’informe amb el qual comptarà la Universitat els propers mesos. En acabar l’estiu la institució tindrà a la seua disposició un estudi dirigit per Capitolina Díaz, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat, amb el qual s’investiga si hi ha bretxa salarial dins de la institució. Hi ha una bretxa salarial en el si de la Universitat? D’entrada, aquesta no hauria d’existir, però, com assenyala Mañés, “és obvi que un catedràtic cobre el mateix que una catedràtica, però no ho és que una dona siga tantes vegades investigadora principal com un home, o que a una professora se li encarreguen tantes conferències com a un professor”.

Capìtolina Diaz (a l'esquerra) amb Thamar Hejstraj, de l'Universitat d'Islàndia.

Capitolina Díaz (a la dreta), amb Thamar Heijstra, de la Universitat d’Islàndia.

L’informe comptarà amb estudis quantitatius i qualitatius a partir d’una exhaustiva investigació realitzada a través d’una mostra representativa que té en compte la trajectòria particular de cada cas de les persones estudiades que entren a formar part de la Universitat i que permetrà saber si la institució està a estalvi d’aquesta bretxa salarial.

A Islàndia, per exemple, l’aplicació dels PPG a les universitats ha tret a la llum una realitat oculta. És aquella que la professora de la Universitat d’Islàndia Thamar Heijstra anomena “treball domèstic acadèmic” i que fa referència al treball no reconegut i no valorat que realitza el PDI als departaments (gestió, participació en comissions, seguiment d’estudiants…). Amb aquesta expressió la professora tracta de fer un paral·lelisme amb el “treball domèstic” tradicional, ja que en ambdós casos són les professores les qui assumeixen en major mesura les càrregues de treball menys reconegudes.

La desigualtat de gènere només és superable amb el desenvolupament actiu i efectiu de polítiques d’igualtat, és per això que confeccionar uns PPG implica avançar per a fer realitat la igualtat entre homes i dones en l’àmbit públic. En l’actualitat només a la comunitat autònoma d’Andalusia s’apliquen pressupostos amb perspectiva de gènere, des de fa ja una dècada.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València