logodreta

Quaranta anys de Filologia Catalana: els fruits del que va sembrar Sanchis Guarner

Emili Casanova, Laia Miralles, Maria Josep Cuenca, Antoni Ferrando a l'acte d'homenatge a Sanchis Guarner. Foto Miguel Lorenzo.

Emili Casanova, Laia Miralles, Antoni Ferrando i Maria Josep Cuenca, en l’acte d’homenatge a Sanchis Guarner. Foto: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. El Departament de Filologia Catalana celebra el seu quaranta aniversari amb una sèrie d’actes que tenen com a objectiu promoure la llengua i que uniran totes les promocions que han passat per les seues aules. Aquest dimecres 14 de setembre s’ha donat el tret d’eixida amb un acte inaugural on s’han recordat els primers passos d’uns estudis impulsats per l’historiador, filòleg i divulgador de la cultura valenciana Manuel Sanchis Guarner. En definitiva, es tracta de commemorar i fer memòria de la creació del departament en una època convulsa, 1976, un any després de la mort de Franco, fins l’actualitat i projectar-ho cap al futur perquè la llengua tinga una presència social. “Els orígens del departament tenien dos objectius: l’estudi o la ciència, com deia Sanchis Guarner, i la projecció social, és a dir la presència en la societat”, explica Emili Casanova, director del departament. Una tasca que va comportar una dura lluita pedagògica, ja que, segons apunten des del departament, el mateix Sanchis Guarner va enviar els seus deixebles a les associacions de veïns per a explicar el que feien i així instaurar una cultura col·lectiva d’aprenentatge al voltant de l’idioma.

Antoni Ferrando és el membre més antic del departament i el primer que hi presentà una tesi doctoral, el 1986. “Enguany comencen a jubilar-se aquells estudiants que van entrar als Centres d’Ensenyament Mitjà i, per tant, és una manera de connectar els estudiants amb el centre”,

Emili Casanova. Foto: MIguel Lorenzo.

Emili Casanova. Foto: Miguel Lorenzo

no era una llengua prevista. Només el títol, el cos va continuar com estava. Històries com aquesta també van succeir a la Facultat de Dret, quan el 1980 la primera tesina que es presentava en català va comportar la dimissió del degà, com bé apunta Casanova, perquè no volia dirigir-la en no ser un idioma acceptat. “Mira si han canviat les coses”, afirma el director.

L’evolució ha sigut absoluta, la setena planta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació s’ha expandit per moltes de les carreres que s’imparteixen a la Universitat de València amb l’objectiu d’adequar la realitat del territori i poder treballar i viure en valencià d’una manera natural. La professora Maria Josep Cuenca destaca el repte que suposa el reciclatge constant en totes les matèries per tal d’abastar camps on no es pensava que arribaria la docència del valencià. “Tot això ha suposat una sèrie d’esforços i de relacions amb gent que abans no teníem, especialment amb tot tipus d’estudiantat. El perfil inicial de Filologia Catalana el coneixem bé, gent compromesa amb la llengua. Però hem arribat a estudiants que tenen prejuís respecte a l’idioma i que no tenien interés”, explica. Aquesta diversificació de l’ensenyament de Filologia Catalana en diferents carreres implica que l’estudiant entenga que és un idioma cooficial i que el necessitarà en el seu dia a dia.

Si durant quatre dècades la Universitat de València ha canviat, Filologia Catalana també ho ha fet des d’un punt de vista docent. Per les seues aules no sols han passat futurs professors i professores, la carrera ha reunit dramaturgs, músics i actors, i molts d’ells estaran en els actes de celebració durant el curs. Una de les conclusions, com apunta la secretària del departament, Laia Miralles, és la capacitat d’acolliment que té el centre. “S’aporten noves maneres de treballar, la majoria del nostre professorat es troba integrat en projectes de recerca a nivell estatal. És un departament amb un índex de recerca molt elevat”. Una realitat que representa una sinergia acadèmica amb el perfil d’estudiantat compromés al qual s’al·ludeix constantment.

Els quatre membres del departament són unànimes quant a la metodologia d’ensenyament i potenciació de la llengua, i en el cas de la promoció de la mateixa en els mitjans de comunicació no en tenen cap dubte. Davant d’una possible reobertura de Radiotelevisió Valenciana, es mostren cauts ateses les irregularitats comeses amb el valencià els últims quinze anys. “El més important és la qualitat i el fet que siga una televisió valenciana. La qüestió és la normalitat, que siga normal parlar valencià per la televisió, no programar productes catalogats com a valencians però on tots parlen castellà”, apunta Maria Josep Cuenca. El seu company Antoni Ferrando parla de la necessitat de la presència del valencià en totes les cases: “Tindre un mitjà en valencià vertebra el territori i la seua absència ens fa invisibles”. La clau final la dóna Emili Casanova, com a toc d’atenció als estaments governamentals: “Cal demanar a la Generalitat Valenciana que hi haja una qualitat en la llengua, que es cuide la llengua. Els departaments hauríem de pronunciar-nos perquè hi haja un mitjà de comunicació de qualitat, perquè seria model per als estudiants”, afirma.

El pròxim acte de commemoració dels quaranta anys de Filologia Catalana tindrà lloc el 14 de desembre i li seguiran altres el 15 de febrer i el 3 de maig del 2017. El 30 de juny es farà l’acte de cloenda.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València