logodreta

Quan el risc condiciona la gestió cultural

Bus infantil: Donar facilitats a les persones per a la seua formació forma part de la nova concepció de la societat.

Bus infantil: donar facilitats a les persones per a la seua formació forma
part de la nova concepció de la societat.

VICENT PONS I VIDAL. La societat de risc posa les societats davant d’un abisme que pot ser vençut amb enginy i col·laboració, amb educació cooperativa, o pot immobilitzar les societats víctimes d’una por a allò que encara no ha vingut però que podria vindre. La Xarxa Europea de Gestió i Política Cultural (ENCATC) aterra a València per a celebrar el seu XXIV Congrés Anual amb la qüestió de com afecta la societat de risc l’educació i la gestió cultural. La Universitat de València posarà a disposició dels assistents tot el seu coneixement que parteix d’anys d’investigacions sobre l’educació, la gestió cultural i la societat de risc.

Assegudes en un banc, mirant el llac que tenien al seu davant, Núria i Aina xarraven sobre la vida, comentaven escenes vitals que els havien marcat, i recordaven esgarrifades aquella esllavissada de terra que va colgar els seu anhels i somnis quan només eren unes xiquetes. Des d’aleshores han estat dues joves porugues, amb por a la pluja, a la foscor, als llamps, als terrenys fangosos, por a la vida en general. Obsessionades amb totes aquelles desgràcies que podrien ocórrer però que rarament succeïen, s’havien quedat a casa deixant de banda la seua educació, el consum cultural i la lluita pels seus drets.

Iaia i néta: L'aprenentatge col·laboratiu al llarg de tota la vida formarà part del 24é Congrés Anual de l'ENCATC.

Iaia i néta: l’aprenentatge col·laboratiu serà tractat en el 24é Congrés Anual de l’ENCATC.

Això, com si d’un caleidoscopi es tractara, només és una de les possibilitats que el risc, o la possibilitat del risc, induïx a les persones: la por, el bloqueig… Però si s’ha arribat al punt de desenvolupament al qual s’ha arribat és perquè l’ésser humà és adaptable i resilient. El risc també uneix. Fa possible que s’ajunten esforços per a canviar rols socials, lluitar contra les institucions i construir un nou món més just. El risc, la societat de risc, suposa obertura de ments; i en aquest sentit la Xarxa Europea de Gestió i Política Cultural (ENCATC) planteja en aquest nou Congrés Anual la pregunta sobre si la societat de risc influeix en un canvi de paradigma i de polítiques culturals, una qüestió sobre la qual tractaran totes les ponències, conferències i simposis organitzats. El congrés, que se celebrarà els dies 5, 6 i 7 d’octubre al Centre Cultural La Nau, està organitzat per ENCATC i pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.

Si serem capaços com a poble de millorar la societat és una de les preguntes cabdals que es planteja l’ENCATC en la seua visita a València. En aquest sentit, el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, declara que “la Universitat de València trasllada a la societat el seu coneixement i investigació en els reptes contemporanis. Sens dubte, termes com ara risc i incertesa vénen a resumir la cruïlla de les societats actuals, independentment de la seua naturalesa: mediambiental, cultural, econòmica, política o social”. Davant d’aquesta situació, es pot actuar com les germanes Núria i Aina i enfonsar-se, paralitzar-se i abandonar la gestió cultural o actuar amb valentia i caminar cap al canvi social i de paradigma pel que fa a la gestió cultural. De fet, en aquest sentit, la presidenta de l’ENCATC, Annick Scharmme, fa palés que “és essencial, hui en dia, conéixer com podem aprendre i què poden fer els governs per afavorir l’aprenentatge general i de la gestió cultural. Crear una societat de l’aprenentatge és crucial si volem pujar el nivell de vida en els nostres països”.

Amb la certesa que l’ésser humà és tan vulnerable com una formiga però té la capacitat de fer coses grans, en aquesta trobada de l’ENCATC s’afronta la possibilitat de constuir una gran societat de l’aprenentatge, de l’ensenyament i del coneixement en la qual tothom continue adquirint coneixements fins el moment de fer un salt cap a una altra vida. El que proposen, i sobre el que debatran, és la possibilitat de caminar cap a eixe tipus de societat, eixa mena d’utopia formiguer on tothom compta i on tothom aprén: la societat de l’aprenentatge col·laboratiu. La societat que esquiva el risc fent-se forta, treballant junta i posant una barana on abans només hi havia un precipici.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València