logodreta

La participació de les dones, indispensable en la construcció de la ciutat

VALÈNCIA 29/9/2016 FORUM INTERNACIONAL FEM URBS

ANNA BOLUDA. Els espais públics no són neutres, tenen una perspectiva de gènere que “sovint passa desapercebuda fins i tot per a les dones, no en tenim consciència”, tal com apunta Isabel Muñoz, treballadora social i sociòloga, i membre del comité científic i organitzador de FemUrbs, el primer Fòrum internacional sobre ciutat i gènere que es va celebrar a la Universitat de València –al Jardí Botànic– els passats 29 i 30 de setembre.

El balanç, en paraules d’Inmaculada Verdeguer, vicedegana de Cultura, Participació i Igualtat de la Facultat de Ciències Socials i una de les principals impulsores de FemUrbs, és clarament positiu: “S’ha propiciat un espai de reflexió i de debat amb una participació molt important (cent deu persones inscrites, a més de nombrós estudiantat de Ciències Socials), amb la presència de dones expertes i de reconegut prestigi internacional (sociòlogues, antropòlogues, urbanistes, arquitectes, geògrafes) en els diversos fòrums que s’han dut a terme en aquestes dues jornades. I s’ha fet evident com d’indispensable és la participació de les dones en la construcció de les ciutats”.

Amparo Mañes i  Inmaculada Verdeguer.

Amparo Mañés i Inmaculada Verdeguer.

La diversitat de temes i enfocaments ha estat un dels punts clau de l’èxit de les jornades. “Entre les persones assistents ha sorprés sobretot la varietat del temari, perquè són aspectes dels quals fins ara s’ha parlat molt poc. De fet, aquest era el nostre primer objectiu: suscitar interés perquè tant les entitats feministes com la Universitat i les institucions puguen treballar aquests temes a partir d’ara”, destaca Isabel Muñoz. Efectivament, les jornades “són la confluència de les ciències socials i l’urbanisme en la construcció de les ciutats des d’una perspectiva de gènere; i també de l’àmbit acadèmic i dels moviments socials”, i per això “s’ha intentat promoure la producció acadèmica, però també la generada des de l’activisme feminista i la confluència de totes dues”, assenyala Inmaculada Verdeguer.

Ernest Cano, Antonio  Ariño, María José  Salvador i  Isabel Garcia .

Ernest Cano, Antonio Ariño, María José Salvador i Isabel García.

Escoles, campus, ciutats: ocupació desigual de l’espai públic
L’ocupació desigual de l’espai entre homes i dones ha estat un dels temes centrals de les jornades FemUrbs, on ha destacat la ponència d’Elia Gutiérrez, doctora en Arquitectura de la Universitat d’Alacant, sobre els campus accessibles, o els projectes d’intervenció urbanística explicats per Eva Kail, de l’Ajuntament de Viena, que va presentar un model d’habitatges participatiu “que té en compte la presència de la dona en tot moment, és un dels referents de l’urbanisme feminista”, resumeix Verdeguer.

També va despertar molt d’interés la ponència de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre la reconstrucció dels espais escolars des del punt de vista de la coeducació. Sobre la base que als patis de les escoles els xiquets i les xiquetes ocupen l’espai de manera desigual –ells les àrees centrals i més obertes, les zones destinades als esports majoritaris–, s’estan duent a terme diverses experiències de transformació que compten, en el cas dels més menuts, amb la participació de les famílies, i en el cas de secundària, amb els de l’alumnat mateix. És només un exemple, però que dóna peu, a més, a una reflexió més àmplia: “En la mateixa línia, hem de redissenyar també les ciutats, l’urbanisme, l’arquitectura”, destaca Inmaculada Verdaguer.

Exemples quotidians, aplicacions al dia a dia
“Durant les jornades s’ha incidit molt en la importància de centrar-nos en el dia a dia de les persones”, explica Isabel Muñoz. Un cas clar és el de la mobilitat, el tema amb què es va concloure FemUrbs. “La planificació del transport públic i de la mobilitat en general ha de tindre en compte la perspectiva de gènere, com l’utilitzen les dones. Si en una casa hi ha un cotxe, normalment l’utilitza l’home. Encara estem en una societat en què la cura –dels infants, de la gent gran, de les persones dependents– és assumida per les dones. I molt sovint l’espai no està preparat per a qui ha d’espentar un carret, per exemple”, il·lustra Verdeguer. Això es va fer palés també durant la Passejada FemUrbs que va completar les jornades, en què es van recórrer els carrers del voltant del Botànic tot parant atenció a aquests obstacles que dificulten la vida diària de moltes dones.

Imatge del public assistent al Congrés.

Imatge del públic assistent al Congrés.

Eva Kail

Eva Kail.

La mobilitat de les dones, més sostenible
Les dades que es van presentar, a més, demostren que les dones tenen una mobilitat molt més sostenible que la dels homes. Tot i que fan més desplaçaments diaris de mitjana, perquè en molts casos els homes van del treball a casa i de casa al treball, mentre que les dones sumen desplaçaments per a comprar subministraments per a la casa, portar o recollir infants a l’escola o activitats extraescolars, com també visitar i tindre cura de pares i altres familiars, la majoria d’aquests recorreguts els fan a peu o en transport públic, tal com va exposar Carme Miralles, professora de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En el cas de la ciutat de València, les xifres són ben clares: les dones fan un 62,5% dels desplaçaments a peu, els homes el 37,5%. En canvi, l’ús del cotxe és de només un 37,2% de les dones i un 62,8% dels homes, d’acord amb Ángela Mena, de la Regidoria d’Igualtat i Polítiques inclusives de l’Ajuntament de València. És més, per a les dones el cotxe és només el tercer mitjà de transport, per darrere de la xarxa de transport públic. Així, el 65,3% de les persones usuàries dels autobusos a la ciutat de València són dones i els homes només són el 34,7%, segons va exposar Ariane Calero, de l’Empresa Municipal de Transports (EMT).

Com a conseqüència, la mobilitat de les dones és clarament més sostenible. I encara pot ser-ho més si es treballa per potenciar aquestes línies, amb propostes per a restringir per a vianants els centres històrics i altres àrees de la ciutat, millorar les voreres i la senyalització per a facilitar els desplaçaments a peu, millorar el transport públic o posar en marxa accions simbòliques com ara la inclusió d’icones femenines en els semàfors.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València