logodreta

Un relat sobre l’astrònoma Amèlia Ortiz guanya el segon premi de l’Ajuntament de València

amelia04

Amèlia Ortiz, Anna Boluda i Amparo Mañés.

MARIA IRANZO. Fotografies: Miguel Lorenzo. Tocar el cel amb les mans. És el títol del relat premiat i el somni fet realitat de l’astrònoma valenciana Amèlia Oritz per acostar la divulgació de l’astronomia a les persones cegues. La seua història ha sigut escrita per la periodista Anna Boluda i premiada per l’Ajuntament de València. Amèlia Ortiz, tècnica superior de laboratori a l’Observatori Astronòmic de la Universitat, és l’artífex d’un kit astronòmic fet en 3D perquè, a través de les mans, es puguen descobrir els apassionants detalls dels cossos celestes. Es pot dir que és una traductora tàctil de la nostra percepció visual de l’univers. “A més, amb el valor afegit de veure més enllà del que ho poden fer els vidents, ja que amb el tacte d’aquestes maquetes és possible conéixer la cara oculta de la Lluna, la que no veiem mai des de la Terra”, assegura Amèlia.

amelia01

Aparells desenvolupats per Amèlia Ortiz per acostar l’astronomia a les persones cegues.

No es creu encara ser la protagonista del relat guardonat; un premi que s’emmarca en la celebració del Dia Internacional de la Dona. En aquesta ocasió, l’Ajuntament de València va convocar la redacció d’històries curtes inspirades en dones que han transformat el món des de la ciència. “I Amèlia n’és un model”, defén la periodista Anna Boluda.

Tot i que el seu treball de divulgació astronòmica ha estat dirigit a persones amb diverses discapacitats, especialment invidents, hui gaudeixen d’ell un gran nombre d’escolars. “Als menuts els encanta ficar els dits dins d’un cràter lunar!”, somriu Ortiz. Per a aquesta científica, “quan l’experiència educadora implica diversos sentits, com ara la vista, l’oïda, l’olfacte i el tacte, els és més fàcil recordar, memoritzen més continguts i es diverteixen més”.

ameliao2

Amèlia també va despertar la seua vocació pels planetes i les estrelles gràcies a la divulgació atractiva. Aquesta primerenca i àvida lectora recorda bé el seu primer llibre d’astronomia, que va obrir per primera vegada amb menys de cinc anys. En aquella edat de quimeres es va veure fora de la Terra, sobrevolant l’espai dins de la nau. Però el pas del temps i el coneixement de la física la van convéncer de la importància del treball astronòmic des de terra.

Aprendre tocant
Doctorada per la Universitat i amb estades postdoctorals a Alemanya, Austràlia, els Estats Units i Itàlia, el 2003 va ser una de les persones fundadores de l’Aula del Cel, l’aula didàctica de l’Observatori Astronòmic per a estudiants de primària i secundària. “Un parell d’anys després de l’obertura, una escola d’educació especial de Paterna ens va preguntar si podrien vindre a visitar-nos. Eren persones cegues i amb diverses discapacitats. Junt amb els seus professors vam preparar un taller oral i tàctil, on els alumnes van aprendre jugant amb estrelles fluorescents i construint rellotges de sol”, rememora.

Va ser l’impuls per a començar a recórrer un fructífer camí que té el seu primer punt decisiu el 2009, l’Any Internacional de l’Astronomia. “Vam saber de l’experiència de Sebastián Muasso, un argentí que havia desenvolupat un programa per a invidents al planetari de Buenos Aires, i vam voler desenvolupar-lo ací a València. El vam estrenar al planetari de l’Hemisfèric amb el nom El cel en les teues mans. Vam emprar una banda sonora i material tàctil per a intentar explicar l’univers a persones que no l’han pogut veure mai”, explica Amèlia.

Amb tot, en aquell material faltava un element fonamental per als humans: la Lluna. I en això va posar el seu esforç, recolzada econòmicament per Europlanet i la FECYT. Aquell treball lunar va captivar l’atenció de l’Oficina d’Astronomia per al Desenvolupament de la Unió Astronòmica Internacional. El va rebatejar com A Touch Of Universe i a les llunes fetes a València els va afegir el programa del planetari i altres materials tàctils de diversos autors. Hui aquest kit didàctic arriba a les mans de professors i estudiants de més d’una trentena de països en vies de desenvolupament. A més, s’han penjat els models de 3D en la web perquè qui vulga se’ls puga descarregar i imprimir. “En aquesta realitat tenen un paper fonamental les impressores en tres dimensions. A mesura que es fan més accessibles, es pot desenvolupar més material”, sosté l’astrònoma.

amelia03

Els premiats junt amb la regidora Isabel Lozano.

La significació de la divulgació
“Transmetre bé la ciència és tan important com fer-la”, remarca la periodista i escriptora Anna Boluda, qui coneix molt de prop el treball de difusió científica d’Amèlia. En el relat, una història de superació, l’autora acompanya Amèlia d’un personatge de ficció. És Llúcia, una estudianta a la qual la seua ceguera li desperta una curiositat major per l’univers.
La següent meta ja està fixada: buscar tots aquells divulgadors que arreu del món han desenvolupat material didàctic per a explicar l’espai a persones amb diferents minusvalideses. En aquesta tasca de recerca Amèlia compta amb el suport de la Unió Astronòmica Internacional, que servirà de nucli comunicatiu de totes les iniciatives: “En saber tot el que s’ha fet, podrem avançar més ràpidament per tal que la ciència siga accessible a tots”, promet esperançada.

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València