logodreta

Els Catarres: “L’últim adéu a València serà molt festiu, ple de temes dels tres primers discos i punts emocionants”

ELS-CATARRES-3

MARIA IRANZO. El seu ritme és tan frenètic com aclaparador. Dalt de l’escenari, són creadors d’una revetla sorneguera; i baix, sobre cinc anys de trajectòria, ja duen un tema viral, quatre discos i una desena de reconeixements, la majoria per votació popular –nou premis Enderrock i el premi disc català de l’any 2014 per Postals que atorga Ràdio 4. La màquina creativa d’Els Catarres ha agarrat tal inèrcia que necessita aturar-se indefinidament “per a no tindre la sensació que arribem tard a tot, com que anem perseguint tot el que va eixint”. Aquesta setmana ha arribat l’hora de dir adéu als seus seguidors al País Valencià. El concert més multitudinari d’aquesta última gira de comiat, Supernova, en les nostres terres tindrà lloc hui dijous a la plaça de bous de València. La fita històrica serà precisament el Concert de Benvinguda de la Universitat.

–Què ens porteu a València? Podem dir que serà una avantsala del que fareu en els set últims concerts de la banda, que tindran lloc el mes de novembre a sales mítiques de la ciutat de Barcelona?

Jan Riera: –Aquesta festa de la Universitat, aquest concert gran, accessible a molta gent, és tota una oportunitat perquè hi puguen vindre seguidors de molts llocs del País Valencià. A més, teníem moltes ganes de tornar a València, ja que feia almenys dos anys que no tocàvem a la ciutat. Hem modificat una mica el repertori que estàvem fent últimament, i sí, serà més semblant al repertori que farem en els últims concerts, al final de la gira. Serà un repàs dels tres primers discos, un concert molt festiu i amb punts també molt emocionants. Sonaran cançons que no havíem tocat des de feia temps i que la gent prefereix per a aquest final de gira. Són temes, sobretot, del primer disc.

–Trobarem alguna col·laboració valenciana en l’escenari?

Èric Vergés: –En principi, només tocarem nosaltres, és a dir, el Jan, la Roser i jo, acompanyats de tromba, trompeta i bateria. Però ja saps que aquestes coses és xulo improvisar-les. Estaria bé alguna col·laboració amb alguns grups del País Valencià. Tenim molts amics ací, però depenem també de la seua disponibilitat. Són coses que fins l’últim moment no sabem si podrem fer. Aspencat és un dels grups amb qui més bon rotllo tenim, hem tocat moltes vegades amb ells i tenim el mateix management.

 

 

La que no faltarà és Jenifer, el tema que en Youtube va donar visibilitat als dos amics d’infantesa d’Aiguafreda (Èric Vergés (cantant) i Jan Riera (guitarrista)) i la contrabaix Roser Cruells. Units amb el malnom d’Els Catarres, van saltar a la fama en juny del 2011 amb el videoclip que recrea l’amor prohibit entre un patriota català i una xoni de Castefa. En tan sols un mes va arribar a les dues-centes mil visites i aquell estiu van programar un centenar de concerts arreu de Catalunya: “La gran paradoxa és que el Jan i jo vam crear el grup per a no abandonar la música, ja que les nostres faenes ens tenien absorbits. Els dos érem autònoms i volíem tindre eixe espai per a respirar. Ell treballava com a dissenyador i jo com a programador de pàgines web i volíem fer alguna cosa que ens permetera assajar al pis que compartíem a Barcelona, assajar senzillament, sense amplificadors. Nosaltres sempre havíem tocat junts de menuts, des dels sis anys que som millors amics, i hem estat creant grupets de música sense nom i sense maqueta, fent sobretot versions. Però ara volíem crear-ne un de nou per a tocar en bars. Seria un grup acústic, i per això necessitàvem un contrabaix. Sabíem que el tocava la Roser, una amiga del poble, i la vam sumar”, recorda Èric.

 –Ara que esteu tocant els últims concerts, què recordeu del primer que vau fer?

Roser Cruells: –El primer concert va arribar un mes després de començar a assajar. Van vindre amics del poble i els va encantar, ens van començar a prendre una mica de debò. Després va vindre la cançó Jenifer i es va fer viral. És la cançó que ens ho ha donat tot. Estèticament, no és la cançó que ens defineix més, però sí a la que li ho devem tot. Òbviament, mai no falta en els concerts.

Cançons 2011 (2011), Tintin i la Contorsionista (2012), Postals (2013) i Big Bang (2014). Des dels inicis fins l’actualitat, Els Catarres han servit els seus discos gratuïtament en la xarxa. El que sí que ha canviat és el volum de festa que són capaços d’organitzar, com explica Jan: “D’entrada érem festius, el que passa és que amb tres components pots fer una festa limitada. Aleshores, com que va començar a vindre molta gent als concerts, vam decidir ampliar el xou i portar més músics als escenaris. Va ser quan vam posar els instruments de vent, la trompeta i el trombó, i vam arreglar les cançons. Després de la tercera gira vam posar bateria. S’ampliava la banda perquè cada vegada venia més gent i tocàvem a llocs més grans”.

–A la plaça de bous hi haurà moltíssimes persones.

Èric Vergés: –Pràcticament hem fet tota la vida concerts a espais grans i oberts, és on ens sentim més còmodes. Preferim aquests espais que no les sales de concert. És el nostre modus operandi.

ELS-CATARRES-2

–Quina és la nota diferenciadora d’Els Catarres?

Jan Riera: –Som genuïns, i amb aquest qualificatiu vull dir que no copiem ningú. No volem fer coses per a quedar bé ni imitem coses que funcionen en altres grups. Les nostres cançons poden agradar més o menys, però són autèntiques, són el que ens ix, el que ens agrada fer. De fet, en el primer any vam rebre moltes crítiques. Amb tot, nosaltres ens creiem el que fem i sabíem que estava bé.

Roser Cruells: –Parlem sobretot de temes dels quals podem parlar, no ens posem en temes que nosaltres no sabem. Hi ha històries personals i històries fictícies. Però totes solen ser quotidianes i això també fa que et pugues identificar més fàcilment amb les lletres. No fem servir grans metàfores ni grans frases poètiques, sinó que intentem tindre un llenguatge prou quotidià. Això explica que la gent faça seues les cançons. I això és el més agraït de la música, que la gent t’acompanye.

Els Catarres és un malnom d’infantessa, el renom que un amic francés que estiuejava a Aiguafreda va posar als dos músics: “Com que nosaltres li diem gavatxo, ell va començar a dir-nos els catarres. Es pensava que era una forma despectiva de referir-se als catalans. Ens va fer gràcia rememorar aquells fets i vam reprendre aquest nom per al grup”, recorda Èric. “Volíem una paraula que no apareguera en el diccionari”, una paraula que a poc a poc s’anava repetint de boca a orella en els buscadors d’internet i que ha arribat a pronunciar-se fins a la Xina.

 –Amb tanta festa com esteu acumulant aquests dies delirants d’adéu, amb entrades exhaurides, vos feu a la idea d’una parada brusca?

Jan Riera: –Portem sis anys i en cap moment no hem pogut parar per a valorar tot el que ha passat. Per això crec que anirà molt bé. A més, aquesta parada la tenim pensada des de fa tres anys. Vam crear el grup com una mena de desconnexió i ens ha absorbit; és una mica la paradoxa tot plegat. Mai no hem pogut treballar des de la calma i sense presses. Per això no ens hem posat cap data. Eixirà un disc quan haja d’eixir, si n’hi ha un altre. I si hem de tornar a traure un disc, que siga des d’una perspectiva nova i amb una sonoritat diferent. Hem d’intentar evolucionar una mica mirant tota la perspectiva que portem.

–Ja sobrevolen idees?

–Hi ha idees. De fet, ara tot és una pluja d’idees. El que no hem pensat encara són cançons. Quan comencem a portar idees a l’assaig, començarem a veure, però, clar, no començarem a assajar per a un proper disc com a mínim d’ací a un any. El grup pararà indefinidament.

Per a l’últim adéu a València, Els Catarres comparteixen cartell amb el quartet barcelonés Manel, que presenta el seu últim disc, Jo competeixo. La musica DJ estarà en les mans de Hits With Tits i de DJ Bando.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València