logodreta

Esther Escolano: “Tot i que la Universitat ja ha dissenyat el segon pla d’igualtat, en cinc-cents anys encara no ha tingut una rectora”

escolano-02

Esther Escolano.

MARIA IRANZO. Fotos: Miguel Lorenzo. Esther Escolano, professora i investigadora de la Universitat de València, és membre del Fòrum d’Experts de l’European Institute for Gender Equality (EIGE). Aquest 20 d’octubre assistirà a una reunió d’alt nivell a Brussel·les per a integrar la igualtat de gènere a universitats i centres d’investigació. Fa deu anys, Escolano va escriure la seua tesi doctoral, on va constatar la desigualtat de gènere present a les universitats espanyoles, cinquanta públiques i una vintena de privades. En concret, va documentar que sols un quinze per cent de les càtedres estaven en mans de dones. Hui, poc s’ha avançat. Les catedràtiques no són més del vint per cent. “I ser catedràtic és la condició per a ser rector! El nombre de rectores en la història d’Espanya és una desena. Clama al cel que en el segle xxi siguem encara una cinquena part del cos de catedràtics, quan som més dones titulades que homes en tota Espanya”.

Aquesta és una de les principals mancances que han de resoldre els plans d’igualtat d’universitats i centres d’investigació. Però n’hi ha més. “Molt poques dones dirigeixen projectes de recerca i s’ha donar incentius a les joves estudiantes perquè des de la seua entrada a la institució participen en la vida acadèmica”. Són, per tant, objectius que afloraran i es debatran aquest 20 d’octubre a la Comissió Europea, en una reunió d’alt nivell on assistiran màxims representants de cada Estat membre. A aquesta trobada exclusiva Escolano assistirà pel seu treball d’assessorament continu dins del seu Fòrum d’Experts i per haver participat activament en el desenvolupament d’una aplicació informàtica que servirà per a guiar les universitats en el disseny, la implementació, el seguiment i l’avaluació dels plans d’igualtat.

–Per què és clau aquesta aplicació digital?

–Aquesta ferramenta, amable i fàcil d’utilitzar, s’anticipa als problemes que es pot trobat qualsevol universitat que tinga o vulga dissenyar un pla d’igualtat. T’orienta en tots els passos fonamentals, des del diagnòstic a l’avaluació, passant pel seguiment. Cobreix totes les àrees de participació per tal de donar cobertura al màxim volum de persones de la comunitat educativa. Dóna solucions jurídiques a dubtes que poden plantejar-se i fins i tot facilita arguments per a convéncer els col·lectius més renuents a la seua posada en funcionament. Està pensada especialment per a universitats i centres d’investigació, ja que són els organismes que han de ser un baluard exemple de la societat a la qual formen. Amb tot, també podran fer-ne ús altres institucions. Després de mesos de treball amb ella, la Comissió Europea i l’European Institute for Gender Equality la faran pública oficialment en dues setmanes.

–Confia en les resolucions que puguen eixir d’aquesta trobada internacional d’alt nivell?

–A Brussel·les assistiran cent setanta persones que ocupen llocs elevats en les administracions dels diversos països. Pense que en aquestes convocatòries hi ha molt de formalisme, la igualtat de gènere és hui un valor políticament correcte. Però no hem d’oblidar que el treball europeu ha servit de molt, ja que lleis espanyoles s’han aprovat gràcies a directives europees. En aquest sentit, s’està fent un treball. Són passos en un camí de sensibilització, de posar el tema en la taula de debat. En aquesta trobada segur que aflorarà la desigualtat a les universitats, sobretot en les públiques. Això sí, anem molt a poc a poc.

 

Esther Escolano és doctora en Sociologia i llicenciada en Dret, Història i Ciències Polítiques per la Universitat de València. El 2015 va dirigir la Subdirecció General d’Estudis i Cooperació a l’Institut de la Dona. És experta en matèria d’igualtat de gènere i en control intern de TAIEX (Technical Assistance and Information Exchange instrument of the European Commission) i hui col·labora amb el Ministeri de Defensa, no sols pel que fa a la igualtat de sexes en l’exèrcit, sinó també assessorant el tipus d’ajuda que s’ha de donar a les dones als països on Espanya està destacada. “És un exemple de la necessitat d’introduir transversalment la igualtat en tots els terrenys”, diu.

 

–Com qualificaria la Universitat de València en termes d’igualtat de gènere?

–Des del 2007, quan es va aprovar la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, els organismes públics han de respectar la quota del 40/60 en els òrgans de direcció. Però després t’adones que qui arriba més alt són homes. Jo estic al Rectorat, treballe en una unitat d’auditoria interna, i en els equips rectors els homes tenen sempre més poder. La igualtat de gènere avança molt lentament. Les dones es van incorporar a la universitat en els anys setanta i hui som majoria en totes les branques, excepte en les carreres tècniques, on encara representem un vint-i-huit per cent del total. És cert que van canviant els sistemes de selecció, però no arribem a la cúspide, i ja no et dic els àmbits de poder. Tot i que la Universitat ja ha dissenyat el seu segon pla d’igualtat i les lleis ens protegeixen, en els seus cinc-cents anys d’història encara no ha tingut una rectora al capdavant, ni una gerent. Això és molt fort tenint en compte les dones que hi som.

–Qui és responsable d’aquest pla d’igualtat?

–Ara mateix la Unitat d’Igualtat de la Universitat està dirigida per una persona molt compromesa, Amparo Mañés. Estic segura que estudiarà i aplicarà aquesta nova aplicació informàtica en el seguiment del pla d’igualtat actual. El primer es va aprovar el 2009 i, en fer-ne balanç, es va veure que s’havia d’incidir en diverses mancances, especialment en la paritat en les càtedres i els projectes d’investigació. Els plans d’igualtat no són per a sempre, han de reformular-se i avaluar-se per tal de millorar-los.

–Quin és el seu treball dins de l’European Institute for Gender Equality?

–Aquest institut és l’única instància de la Unió Europea que elabora estudis per a la igualtat de gènere. Està a Vilnius, la capital de Lituània. Té dos òrgans que marquen les seues directrius. Un és el Fòrum d’Experts, on jo represente Espanya. Donem assessorament i proposem idees per a noves investigacions. Així mateix, som emissaris en els nostres països del que allí es decideix. Dins d’aquest fòrum, sóc també membre del grup de treball de l’Índex Europeu de la Igualtat de Gènere. S’edita cada sis anys i qualifica els països membres atenent el seu compromís amb la igualtat de dones i homes en sis dominis generals: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut.

escolano-04

–Així, en quina posició trobem Espanya?

–En l’últim índex, publicat el 2015, Espanya ocupa la posició 12 d’un total de 27. En primer lloc trobem Suècia, Dinamarca i Finlàndia. Quan ens fixem en la igualtat de gènere en el poder, hi ha un abisme entre el poder polític i el poder econòmic. T’explique. En el poder polític, com que hi ha quotes, els resultats són molt positius, som dels països que millor estan. A pesar d’això, també és veritat que al vèrtex de la piràmide mai no arribem. Pitjor és la situació si ens fixem en la presa de decisions en el poder econòmic. Ací, com que no hi ha quotes i la qüestió de la igualtat entre dones i homes és voluntària, no arribem. En totes les empreses importants estem molt lluny d’altres països. Per una altra banda, les xifres tornen a ser bones si parlem d’igualtat de gènere en àmbits com ara la salut, el temps lliure i l’oci. No és així si ens fixem en el treball. En aquest cas la taxa d’activitat de les dones és baixa i la bretxa salarial és important.

–Hi ha algun àmbit on es faça més justícia a la igualtat de gènere?

–Sí. En tots aquells on les posicions s’obtenen per mèrit i capacitat. Fixa’t en titulacions com ara Medicina. La majoria dels estudiants que ingressen i que guanyen els premis extraordinaris són dones. Posteriorment, el seixanta-huit per cent dels metges que aproven el MIR i trien especialització són també dones. En aquest llocs, als quals s’accedeix per mèrits i proves objectives, veurem en un futur pròxim més dones directives.

–On està el fre perquè les dones arriben als cims del poder?

–En la meua opinió, la igualtat té un important vector cultural. Crec que no estem educades en postular-nos per als llocs més elevats. Tenim por que se’ns title d’ambicioses. També tinc la sensació que els homes actuen en ocasions com un lobby.

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València