logodreta

Àngel Ros: “La gran paradoxa és mesclar la bellesa d’un microorganisme i la gravetat dels danys que ocasiona als humans”

Àngel Ros, comisari de l'exposicio sobre microbologia. Foto: Miguel Lorenzo.

Àngel Ros, comisari de l’exposició sobre microbologia. Foto: Miguel Lorenzo

MARIA IRANZO. Una amalgama de textures i formes ocupa aquests dies la Sala d’Exposicions de la Facultat de Medicina. La mirada es queda absorta en unes aparents fulles que il·lumina el microscopi de fluorescència i es para en aquella cridanera gota de pintura turquesa enfocada artísticament amb un poderós objectiu invertit. Però aquestes atractives instantànies són, en realitat, bacteris, fongs i paràsits causants de malalties infeccioses greus. “El propòsit d’aquesta mostra és ajuntar art i ciència; la gran paradoxa és mesclar la bellesa d’un microorganisme i la gravetat dels danys que ocasiona als humans”, explica el seu artífex, el doctor Àngel Ros, facultatiu especialista d’àrea del Servei de Microbiologia Clínica de l’Hospital Universitari Doctor Peset.

Sumen vint instantànies. Són les més impactants d’un total de quasi sis mil imatges que l’autor ha anat guardant en el seu arxiu personal des de fa una dècada. Es podria pensar que la microbiologia és un món fred dins de la medicina, que es recrea en l’observació aïllada dels paràsits, però el doctor Ros, en cada pas que fa en aquest recorregut, posa nom, cognom i història clínica a cadascuna de les fotografies: “Aquest bacteri, el Streptococcus pyogenes, va ser el causant d’una fascitis necrosant. El pacient va perdre un braç i una cama. Recorde perfectament el seu rostre. És cert que fins ara els microbiòlegs passàvem els dies tancats al laboratori, però des de fa anys estem començant a eixir i posar cara als nostres pacients. Per tant, el que vegeu són fotografies de casos clínics, no de microorganismes independents”.

EXPO-MICROBIOLOGIA-PESET_UV1

D’esquerra a dreta: Guillermo Sáez, president de la comissió de Cultura; Àngel Ros; Federico Pallardó, degà de la Facultat de Medicina i Odontologia; i José Miguel Nogueira, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Doctor Peset.

L’exposició segueix un ordre sistemàtic que es correspon amb els diferents processos de la microbiologia clínica per a detectar una malaltia infecciosa. El primer pas és la visió directa al microscopi de la mostra d’estudi. En aquest cas el que es veu és un maremàgnum de color ocre on es distingeix un ou multicolor. Si ens aproximem, descobrirem en l’interior, camuflat entre centenars de punts saturats, un xicotet cuc. Bonica imatge. A continuació, aprenem que el que en realitat estem mirant és una mostra de femta a quatre-cents augments. I dins del magma de gèrmens, qui destaca és Ancylostoma spp, provocador de diarrees. “Aquest paràsit, i el Trichuris trichura, són hui en dia relativament freqüents. Van arribar a la nostra societat fa deu anys, coincidint amb l’onada migratòria procedent fonamentalment del continent africà”.

Microbiologia-expo-01

 

Una de les imatges de l'exposició.

Algunes  de les imatges de l’exposició. Foto: Miguel Lorenzo

El joc de les tincions

Per a identificar més fàcilment els microorganismes, l’observació al microscopi pot requerir una tinció. El color provoca imatges suggerents del que en realitat són mostres d’esputs de pacients amb pneumònia. Cada microorganisme demana un tipus de tinció: gram (roja), blau de lactofenol, Ziehl-Neelsen (blanc) o fins i tot fluoresceïna. Aquesta última, que dóna lloc a la imatge de les fulles verdes ressaltades en un fons negre, és la que protagonitza Leishmania spp, “un paràsit que transmet un mosquit i que afecta la medul·la òssia”, explica el doctor.

“Els microbiòlegs també som un poc cuinadors. Ens agrada observar quines formes, colors i olors prenen les colònies dels diferents microorganismes una vegada els aïllem. Així trobem fongs filamentosos, com l’Epidermophyton floccosum, o fongs llevaduriformes, com Tichosporon spp, que sembla una massa de pa i és causant de lesions en la pell”, detalla el doctor Ros, qui es mira les instantànies sabent les hores dedicades a la il·luminació i col·locació de la placa en qüestió: “El més complicat és treballar amb objectius invertits i tubs d’extensió per a fer el més gran possible eixe objecte tan diminut. I, sens dubte, enfocar correctament”.

Angel-Ros-Microbiologia-06

 

Més enllà del clínicament necessari

Tot i que des d’un punt de vista clínic hui han evolucionat les tècniques diagnòstiques, “de manera que per al que abans es necessitaven quinze dies hui sols fa falta una hora d’anàlisi, com és el cas de la tuberculosi”, als microbiòlegs els agrada experimentar amb les colònies. “Per la nostra curiositat per veure com es modifica la seua morfologia a vegades deixem créixer les colònies més del que és necessari”. Fins i tot en l’exposició es pot constatar el resultat visual d’una mostra contaminada, inservible clínicament.

Per a aquest amant de la fotografia microbiològica, l’exposició, que podrà visitar-se fins el pròxim divendres 11 de novembre, és un homenatge a la seua major afició. “Hui en dia treballe amb la Canon EOS 5 i la pròxima adquisició serà una càmera més sofisticada, la Mark III. Ara que ha eixit al mercat la Mark IV, estic esperant que prompte els professionals posen a la venda el model anterior en el mercat de segona mà”. Amb aquest poderós nou utensili, el doctor Ros ja té ideades noves possibles creacions.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València