logodreta

Radiografia de la premsa valenciana

avl05

Núria González, Moisés Vizcaíno, Eduard Mira i Remei Castelló, participants en el debat sobre la presència del valencià en els mitjans de comunicació.

MARIA IRANZO. “Que en un quiosc de València siga més fàcil trobar setmanaris estrangers que papers en la nostra llengua és molt greu. Em sembla dramàtic que una llengua que fan servir tretze milions de persones siga completament bandejada per diaris i revistes. No crec que a Europa hi haja un cas semblant”. Qui denuncia aquesta situació és Víctor Maceda, redactor del setmanari El Temps, “una anomalia dins d’aquesta anormalitat” que ja dura trenta-dos anys. Ho fa en el marc de la IV Jornada sobre Mitjans de Comunicació Escrits i Digitals en Valencià que va organitzar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el passat 18 de novembre al Saló de Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

En cada una de les intervencions d’aquesta trobada, que va reunir acadèmics, periodistes i editors de mitjans digitals en valencià, com ara INFOUNIVERSITAT, una idea es repetia unànimement: la ineficàcia del nostre ecosistema comunicatiu en tant que no compta ni amb un diari en paper en valencià que vertebre el territori, més enllà del provincialisme administratiu, ni amb un servei de radiotelevisió pública de qualitat i, per descomptat, en valencià.

Malgrat tot, “estem en una situació millor” que durant la passada gestió del PP, subratllaven les veus que intervenien; i entre les causes que han afavorit el canvi, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, va destacar la línia de suport econòmic als mitjans en valencià impulsada per la Generalitat. Respecte a aquestes ajudes, l’acadèmic Emili Casanova va proposar que les subvencions del pròxim any s’entreguen basant-se en un model de percentatges per tal que arriben a més mitjans: “La finalitat és fomentar el valencià”.

 

El pes està en la xarxa

Si bé hui el pes de la comunicació en valencià recau en internet, el professor Francesc Martínez va matisar que aquesta “sols representa el deu per cent del total de cibermitjans”. En la web és on el grup editorial Prensa Ibérica s’ha animat a crear, des de l’1 de maig del 2016, una edició en valencià de la capçalera Levante-El Mercantil Valenciano. El seu director, Julio Monreal, va explicar que es realitza a partir de l’aplicació informàtica utilitzada per El Faro de Vigo per a la seua edició en gallec, un software que a poc a poc un equip de lingüistes va adaptant a la gramàtica valenciana: “Serà qüestió d’anys. Demane comprensió al públic perquè la traducció dels noms propis ha donat lloc a moltes bromes”. El llarg camí cap a la normalització lingüística que aquest diari va iniciar fa dècades amb la primerenca secció cultural Panorama “és difícil, però satisfactori”, apuntava Monreal.

Molt més consolidat es troba el diari VilaWeb, amb vint-i-dos anys d’experiència amb “l’enorme poder de difusió dels digitals”. Precisament per aquest llarg periple, el seu màxim responsable, Vicent Partal, va alertar sobre les mancances i perills d’internet. Per una banda, són empreses “amb uns límits econòmics”, ja que “si els mitjans en paper mouen empresarialment al País Valencià quatre-cents milions d’euros, els digitals en movem deu. Som el que som”. I per una altra banda, s’ha de ser conscient que “internet és una revolució permanent” que obliga a un “esforç constant” d’actualització i lluita contra el fals periodisme de les xarxes socials.

Imatge del públic assistent a l'acte.

Imatge del públic assistent a l’acte.

 

Un bon periodisme

Tot i les diferències, en opinió de Partal el leitmotiv dels mitjans, tant digitals com convencionals, ha de ser el mateix que “el que van impulsar homenots com Fuster i Mira” en la primera redacció d’El Temps: “No només fer periodisme en la nostra llengua, sinó fer bon periodisme”.

Entre els cibermitjans també s’ha fet sentir amb força La Veu del País Valencià des que va arrancar el 2012 de la mà del seu director, l’advocat de professió Moisés Vizcaíno: “Joc sóc un activista, un pràctic, que en lloc de queixar-se volia fer alguna cosa. Aquest pròxim gener complirem els quatre anys”, i això sent “referència de periodisme valencià d’ideologia progressista”. Per a Vizcaíno, La Veu ha aconseguit l’aspiració de “ser periodisme amb consciència de país”, ja que “agermana comarques i crea de nou en la xarxa el mapa del País Valencià que ja no veu ningú sense mitjans audiovisuals”.

Com a referent per a la comunitat universitària i per a l’ús del valencià, sobreïx des del 1996 el periòdic Nou Dise, hui rebatejat com a INFOUNIVERSITAT en el seu trasllat a la web. “Després de setze anys, el Vicerectorat de Comunicació ens demanà la seua transformació digital atenent a tres motius: el nou consum del públic jove, l’estalvi econòmic que suposa i la protecció del medi ambient que afavoria”, va explicar la periodista de la Universitat Remei Castelló, qui afegia: “I el que fa el digital és donar un valor afegit, ja que ens permet realitzar un producte multimèdia on els articles s’enllacen amb els nostres podcasts de la ràdio o continguts televisius de MediaUni, amb galeries de fotos i fins i tot amb vídeos de Youtube. A més a més, tot i la nostra periodicitat setmanal, ens permet informar en el moment d’actes puntuals, com vagues de l’estudiantat. A nivell de continguts, trobem entrevistes i reportatges d’anàlisi que inclouen diversos punts de vista, informacions que en la web de la Universitat no tenen cabuda”. I el ressò d’aquest treball s’aconsegueix a través de les xarxes socials, especialment Facebook i Twitter, on algunes notícies han arribat a recopilar més de vint mil m’agrada.

Qui també aprofita el poder difusor de les xarxes és el servei de valencià d’Europa Press, “l’única agència de notícies d’àmbit nacional i internacional que serveix notícies en la nostra llengua des de fa vint anys”. La responsable d’aquest departament, Núria González, va assenyalar que el consum més gran de notícies en valencià ha fomentat que “des de fa més de sis anys Europa Press done informació en valencià en la web en obert”. El motiu, va indicar, està en les noves subvencions i l’augment de notícies en valencià en els mitjans: “Com més empreses ens acompanyen en el camí de mantindre la llengua viva, més ampliarem les nostres informacions en valencià”.

Si es para l’atenció en el paper, a banda de les revistes informatives El Temps i Saó, la resta de publicacions són especialitzades, com ara L’Espill, All-i-oli, Mètode, Camacuc, Camp Valencià, Equiliquà, El Tempir, L’Illa, Afers, Caramella, Marxa Popular Fallera, Lletres Valencianes, Caplletra i Caràcters; i també premsa local com ara L’Informador de la Costera, Crònica de Vinaròs, Barcella o L’Alcúdia 752. Amb tot, han eixit noves iniciatives com ara la de la revista bimestral Lletraferit, que busca omplir un buit en la publicació periòdica cultural amb “un producte alhora elitista i popular, cosmopolita i senzill”, argumentava el director, Toni Sabater. “En una situació on els continguts culturals estan polaritzats entre l’àmbit acadèmic i quasi exclusiu en la pràctica per a minories i l’àmbit festiu i social, volem fer una revista on per damunt de tot estiga l’estima per la pròpia llengua i pel país”.

 

“Quin ha de ser l’estàndard?”

Ho preguntava amb insistència l’acadèmic de l’AVL Eduard Mira. Al respecte, el redactor d’El Temps Víctor Maceda opina que “allò important és que el d’Elx i Olot s’acosten” a través de la llengua, “en lloc de marcar les seues diferències”. Mentre que Núria González, d’Europa Press, és partidària de “reflectir les formes més genuïnament valencianes en la línia del Diccionari Normatiu Valencià” i Remei Castelló, d’INFOUNIVERSITAT, aposta “per la variant més occidental”. On sí que coincideixen tots els responsables és en la necessitat de comptar amb un llibre d’estil propi.

Per a concloure la jornada, que va tindre molt present l’impulsor d’aquestes trobades, l’acadèmic Josep Lluís Doménech, qui ha faltat recentment, el responsable de la secció de Terminologia i Llenguatges Específics de l’AVL, Artur Ahuir, va animar els participants i els lectors a “continuar treballant per la llengua i pel nostre poble”, i perquè “l’exemple del passat ens servisca per a construir el futur”.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València