logodreta

Cent anys de beques al Col·legi Major Sant Joan de Ribera

_ML09896

Santiago Pons, director del Col·legi.

ANNA BOLUDA. Fotos: Miguel Lorenzo. El Col·legi Major Sant Joan de Ribera, ubicat en l’antic castell de Burjassot, és una institució peculiar, única a l’Estat. Allà tots els col·legials són becats i disposen d’allotjament i pensió completa durant els anys universitaris gràcies al llegat d’una rica hereua que va donar tots els seus béns per a facilitar “la formació de persones amb talent però recursos econòmics limitats”, segons explica Santiago Pons, l’actual director.

Enguany el Col·legi Major Sant Joan de Ribera celebra el centenari i continua a ple rendiment, tot i que en els darrers anys la situació econòmica de l’entitat s’ha complicat. Ara com ara allotja una quinzena d’estudiants i també, temporalment, alguns professors o doctorands com a residents (és a dir, sense beca).

 

Beques per oposició

Per tal d’accedir a una de les beques del Col·legi Major Sant Joan de Ribera cal demostrar un bon expedient acadèmic, estar per davall de certs ingressos econòmics i passar una prova d’entrada. “L’oposició és un dels elements més característics d’aquest col·legi, és un procés totalment transparent i el tribunal el formen els propis col·legials o antics col·legials”, diu el director. Samuel Mañas, que és d’Alcoi i estudia Física, va passar aquelles proves fa ara quasi set anys. “Són dos dies d’exàmens escrits i orals sobre tot el que hages estudiat l’any anterior. Es fa un poc llarg i és molt intens en estar concentrat en poques hores, però no és especialment difícil”, diu.

Poden optar-hi estudiants per a cursar des de segon de batxillerat a titulacions de grau i postgrau. I per a mantindre la beca els cursos següents cal demostrar un bon rendiment acadèmic: “Aproximadament, es demana que tinguen dos terços d’excel·lents, tot i que hi ha certa flexibilitat”, explica el director.

Durant cent anys l’accés ha estat restringit només als xics, però justament enguany s’ha obert també a xiques i s’han incorporat les dues primeres. Abans ja n’havia entrat alguna com a resident. És el cas de Yane Duan, una estudianta xinesa que va arribar fa sis anys per a fer un màster de nanociència: “Vaig vindre primer com una opció temporal, recomanada per un dels meus professors, que havia estat col·legial. En principi era mentre buscava una altra cosa, però em va agradar molt i m’he quedat tot el temps, els dos anys de màster i els quatre de doctorat. Ara el col·legi ja és com si fóra ma casa”.

La majoria es queden durant tota la carrera, o més encara. Samuel Mañas ha viscut ací durant els quatre anys de grau i els dos de màster com a becat, i ara que fa el doctorat, com a resident. I no ho canviaria, entre altres coses, per la relació amb la resta: “La convivència és molt bona. A més de les activitats dins del col·legi, acostumem a eixir junts. Fem vida universitària”. Yane Duan destaca, a més, que “és un lloc perfecte per a estudiar, té molt bones condicions: biblioteca, sala d’estudis, conferències i xarrades complementàries… És l’ambient idoni tant per a estudiar com per a socialitzar”.

_ML09793

Samuel Mañas, en la seua habitació.

Tots els drets, i alguns deures

Cada col·legial disposa d’una habitació individual amb bany propi, tres menjars al dia, accés a internet i ús de les instal·lacions: biblioteca, sales comunes, etc. Hi ha llibertat d’horaris, “però intentem compartir el dinar, que és a les dues (els qui podem estar per ací a aquesta hora) i, sobretot, el sopar, que és a les nou i mitja i per a nosaltres és molt important fer-lo tots junts”, destaca el director.

Una altra de les obligacions dels becaris és assistir a una missa mensual. Per estatuts es demana que els becaris siguen cristians i el director del Col·legi és sempre un sacerdot i “ha d’haver estat col·legial ací o al Col·legi del Patriarca, que és el meu cas”, diu Santiago Pons.

 

Un edifici històric i un propietari il·lustre

El castell de Burjassot, just al mig de la devesa que constituïa un gran pulmó verd al nord de la ciutat de València, té els seus orígens en una torre musulmana que Jaume I va donar als seus cavallers. La construcció de l’edifici actual va estar a càrrec de misser Mascó, a finals del segle XIV. Després de passar per diverses mans, sant Joan de Ribera, virrei i arquebisbe de València, va adquirir la propietat l’any 1600 com a lloc per a retirar-se i descansar. Ara encara es conserven les habitacions que ocupava pràcticament intactes. Després el va donar al Col·legi del Patriarca i l’edifici s’emprava com a seminari d’estiu.

Més endavant, amb la desamortització de mitjans del segle xix, tant la devesa com el castell es posaren a subhasta i tingueren un parell de propietaris abans de ser adquirits finalment per Carolina Álvarez.

_ML09827

Yane Duan, estudianta xinesa resident al Col·legi.

Una herència centenària

A principis del segle xx la fundadora de la institució, Carolina Álvarez, hereua d’una rica família, sense descendència i viuda, busca destinar els seus béns a alguna finalitat social. Finalment es decideix per crear el Col·legi Major per ajudar aquells xics –aleshores no hi havia dones a la universitat– que tingueren capacitat per a l’estudi però pocs recursos familiars. “El funcionament es va inspirar en el del Col·legi del Patriarca”, diu Santiago Pons, “però mentre que aquest és només per a la formació de sacerdots, el Sant Joan de Ribera està obert a totes les branques del saber”.

En els últims anys sobretot hi ha col·legials de carreres científiques i tècniques, especialment de Física, però també d’altres titulacions de la Universitat de València, de la Universitat Politècnica de València o d’alguna universitat privada. “Estem molt ben situats per accedir a tots els campus: el de Burjassot-Paterna el tenim a vint minuts a peu, i Tarongers i Blasco Ibáñez estan molt ben comunicats amb el tramvia i el metro que tenim a la vora”, diu Santiago Pons.

Aquella herència incloïa no només les instal·lacions, sinó també fons suficients per als primers anys, i diverses inversions les rendes de les quals també serien per al manteniment del col·legi i les beques. Bona part d’aquestes inversions, però, estaven en deute de l’Estat i amb la guerra civil –anys en què el col·legi va tancar i va ser ocupat per una columna anarquista– van perdre pràcticament tot el seu valor.

Actualment el col·legi compta amb una associació d’antics col·legials i molts d’ells fan donatius que ajuden en part al pressupost anual. Però en els últims anys la situació econòmica del Col·legi Major Sant Joan de Ribera s’ha complicat: “Abans comptàvem amb el suport de la fundació d’una caixa d’estalvis, del Ministeri o de la mateixa Universitat, però ara ja no disposem d’aquests recursos i ens veiem obligats a vendre fons del patrimoni per a cobrir el pressupost. Això no és sostenible. Ara mateix el màxim problema que tenim és la continuïtat econòmica”, diu Santiago Pons. Amb motiu del centenari han creat una associació d’amics del col·legi, que “ens ha aportat alguns donatius i més presència social, però no és suficient”.

 

Antics alumnes

Entre els antics alumnes del Col·legi Major Sant Joan de Ribera hi ha desenes de professors i catedràtics universitaris, notaris, diplomàtics, etc. Alguns dels noms destacats, entre molts altres, són: José María López Piñero, catedràtic d’Història de la Medicina; Pedro Laín Entralgo, director de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i Premi Príncep d’Astúries; José Luis Villar Palasí, que va ser ministre d’Educació i president del CSIC; Rafael Sanus, bisbe auxiliar de València; o Eugenio Coronado, director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València i Premi Jaume I.

Galeria de fotos de Miguel Lorenzo.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València