ANNA BOLUDA. El paral·lelisme entre les dones brigadistes de la València de fa huitanta anys, la que era capital de la Segona República, i el voluntariat que fan molts joves en l’Europa actual és el tema central de 1936-2055. La Guerra Civil Europea ha empezado, l’últim muntatge d’Escena Erasmus que es pot veure al Centre Cultural La Nau des del 12 al 16 de desembre. Sobre l’escenari, una vintena d’actors i actrius, la majoria sense massa experiència en el món del teatre i amb un punt en comú: són estudiants Erasmus que han triat la Universitat de València com a destinació per a aquest curs. En el rerefons, una reflexió sobre el que li toca viure a la seua generació.
Brigadistes, voluntaris i temes de reflexió
“El culpable de tot açò sóc jo”, explica Toni Tordera, director de l’espectacle. “Sempre m’havia interessat el tema dels brigadistes. Que vingueren ací voluntaris de cinquanta-quatre països és impressionant. I últimament m’havia anat arribant informació per diverses vies de les dones brigadistes i de tots els hospitals que es van muntar en les nostres comarques: a Ontinyent, a Alcoi, a Benicàssim… Per això he centrat l’obra en les dones”. Però 1936-2055. La Guerra Civil Europea ha empezado no es limita al passat. “Parlem de brigadistes, però no des de la nostàlgia i la memòria històrica, sinó mirant al futur: parlem del 1936 però també del 2055, dels voluntaris actuals”, diu Tordera.
“No és una obra sobre el passat, sinó que actualitza la figura de les brigadistes. Parla de la situació actual a Europa i sobre què podem fer des de la nostra generació per a trobar solucions”, apunta Luca Garcia, un estudiant belga de Filologia Espanyola i Anglesa que participa com a actor. “Parlem dels refugiats, i també de les persones voluntàries, de la solidaritat i l’ajuda internacional”. “Alguns països europeus s’estan tancant als de fora, no els agrada el que és diferent. L’obra intenta, precisament, demostrar que allò diferent no és roín i que la diversitat és riquesa per a tots”, rebla Stefano D’Ippolito, italià i també estudiant de Filologia.
El resultat és una posada en escena que ocupa diversos espais del Centre Cultural La Nau. “Els espectadors comencen a la capella, on representem el món dels brigadistes, passen per la sagristia, on trobaran imatges impactants, i una volta entren al teatre, els situem en l’actualitat”, explica Toni Tordera. “L’obra és de creació pròpia, tot i que he partit d’alguns textos ja existents, com ara fragments d’obres d’Èsquil o de Shakespeare, però adaptats a temes actuals, i altres que hem encarregat a autors valencians joves. En general, la part creativa i artística ha estat a càrrec de professionals valencians, i els actors i actrius són amateurs”.
Experiència internacional damunt l’escenari
L’obra s’ha muntat en un temps rècord: poc més d’un mes. Tot l’estudiantat Erasmus de la Universitat de València va rebre informació sobre el càsting, que es va fer a mitjan octubre. S’hi van presentar unes cent vint persones i finalment es va seleccionar una vintena de participants, “dels quals hi ha cinc o sis locals, i la resta són tots estudiats internacionals”, diu el director.
“Ha estat molt estressant perquè hem muntat l’obra en poques setmanes, i això vol dir que hem tingut assajos pràcticament tots els dies, però l’experiència és fantàstica”, diu Mara Hold, que és d’Alemanya, estudia Medicina i mai no havia fet teatre abans. També ho ha gaudit molt Pilar Serral, una estudianta valenciana de seixanta-tres anys que cursa l’itinerari de ciències socials de La Nau Gran: “Jo era professora de secundària i havia fet teatre amb el meu alumnat, però sempre m’havia quedat amb les ganes d’actuar. Em vaig presentar i em van agafar perquè hi havia un paper per a una persona major. Només tinc una escena i és molt curteta, però m’agrada molt tot l’ambient del teatre, veure com ho preparen, com es munten les escenes, com es munten les llums. Ho estic passant molt bé”.
L’experiència, a més, és molt profitosa per a l’aprenentatge de la llengua. “M’ha servit moltíssim per a millorar el meu nivell d’espanyol. Jo no em pensava que seria capaç d’improvisar en una llengua que no fóra la meua, i ara ja ho puc fer”, diu Mara Hold. Les diferències de nivell de coneixement de l’idioma esdevenen, a més, motiu de cohesió i d’ajuda dins del grup. “És molt divertit i una experiència enriquidora per a tothom. Com que hem de fer un esforç per a entendre’ns, perquè no dominem bé l’idioma, crec que tots ens escoltem més i hi ha molta col·laboració, molt de treball en equip, un veritable desig de parlar i d’entendre’ns, que és al cap i a la fi l’objectiu d’Escena Erasmus”, diu Stefano D’Ippolito.
Escena Erasmus, un projecte de prestigi
Aquest estudiant italià és un dels participants més entusiastes d’Escena Erasmus, fins i tot des d’abans de vindre. “A l’hora de triar on anar d’Erasmus, com que els meus professors a Milà saben que m’apassiona el teatre, i allà en faig de manera amateur, em van recomanar de vindre a la Universitat de València precisament per aquest projecte d’Escena Erasmus. Desitjava moltíssim passar el càsting i va ser una gran alegria ser seleccionat”. A Adina Schulz, alemanya i estudianta de Ciències Polítiques i Llengua Espanyola, li ha sorprés la qualitat del projecte: “Jo pensava que seria un grup de teatre molt més aficionat, com els que hi ha a les universitats alemanyes, i no un projecte tan professional i amb tant de reconeixement. Va ser en veure tot el muntatge del càsting que em vaig adonar de com de gran és tot açò”.
Toni Tordera, que a més de dirigir aquest últim espectacle va ser el creador d’Escena Erasmus, es mostra molt satisfet amb el resultat. “Jo era professor de Filologia Espanyola i tots els anys algun erasmus em preguntava si no hi havia un grup de teatre on poguera participar. I com que no n’hi havia, vaig pensar que la solució era crear-lo. Així va nàixer Escena Erasmus, i només un parell d’anys més tard, el 2011, ens van donar el Premi Cultura del Parlament Europeu, que va ser un recolzament molt important. I ara ens trobem que hi ha gent que tria la Universitat de València per aquest projecte!”, explica amb un gran somriure.
Més enllà de l’idioma i del que aporta participar en un muntatge teatral, Escena Erasmus ofereix l’ocasió de conéixer de prop persones de diverses nacionalitats. “Jo m’he adonat que sé molt poc sobre cultures que tenim a la vora. Per exemple, una companya de l’obra és de Portugal i jo fins ara no sabia quasi res del seu país, tot i que no està tan lluny del meu”, diu el belga Luca Garcia. “En els grups de teatre sovint es creen vincles molt forts, és com una família. I en aquest cas és això però amb unes dimensions molt grans, perquè cadascú és d’un país. De sobte tenim la sensació que el món és casa nostra”, afirma Stefano D’Ippolito.
Entusiasme com a garantia de qualitat
Amb tots aquests elements s’ha estrenat 1936-2055. La Guerra Civil Europea ha empezado, que encara es pot veure dijous i divendres a les 19:30 hores.
El muntatge, amb paraules del director, ha estat tot un repte, però el resultat és convincent: “El procés ha estat una bogeria. Alguns tenen molt poquets coneixements d’espanyol. Han d’anar a classe i els horaris són complicats. Crec que no hem assajat cap dia amb tot el grup, perquè sempre falla un o altre. I molts no tenien cap experiència teatral. Però, a canvi, tenen un entusiasme i una generositat que compensen tota la resta. I al cap i a la fi, Escena Erasmus és això”.
