Gabriel Terol.
MARIA IRANZO. Fotos: Miguel Lorenzo. Per primera vegada a la Universitat de València, la sinologia, l’estudi de les llengües i cultures de la Xina, ha entrat a la Facultat de Filosofia. Ho ha fet de la mà del professor Gabriel Terol (Alcoi, 1974), qui en la seua tesi doctoral demostra la influència de la tradició xinesa del taoisme en els corrents filosòfics europeus. L’influx del pensament oriental es demostra de tal rellevància que amb aquesta investigació la prestigiosa editorial Herder ha volgut inaugurar una nova col·lecció. L’ha titulada Opera Acadèmica i amb ella donarà difusió a treballs doctorals de màxima qualificació.
“L’interés d’aquest estudi científic naix de la meua doble formació, com a llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i com a llicenciat en Estudis Asiàtics per la Universitat Oberta de Catalunya”, explica Terol, qui en el seu bagatge acumula a més els coneixements de dos màsters en Economia i Comerç amb la Xina cursats a la Universitat Politècnica de València i a la UOC; l’experiència d’una beca predoctoral del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Agència Espanyola de Col·laboració Internacional per a fer estada d’investigació a la Universitat d’Estudis Internacionals de Xangai (SISU); una formació lingüística en xinés reglada per la Universitat d’Alacant i diversos cursos d’especialització en Pensament Xinés impartits a la Universitat d’Alcalà i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’absència del pensament oriental en el marc de la docència universitària filosòfica va despertar el seu interés durant els cursos de doctorat. “El que he fet és posar en diàleg el taoisme xinés amb el pensament filosòfic occidental, entenent aquest com la filosofia europea concreta que es desenvolupa des del segle xvii al xix; és a dir, des de Leibniz fins a Heidegger, passant per Voltaire, Hume, Kant, Herder, Hegel, Schopenhauer i Nietzsche. D’aquesta manera, he pogut impugnar lectures partidistes d’interpretacions que afavoreixen un determinat orientalisme d’aquests autors”.
El pes de la tradició xinesa és “rellevant i justificable, fins a cert punt, especialment en Schopenhauer, ja que quan rep informació del taoisme és conscient que un alt percentatge del fonament de la seua doctrina filosòfica que pensa que és original no ho és del tot. Compartint el punt de partida epistemològic des d’on l’individu es desenvolupa com a entitat subjectiva, mai objectiva, recolza una particular teoria del coneixement. L’empremta de l’individu té valor per als altres per la influència d’un terme comú a totes les versions subjectives i tota realitat compartida; eixe terme comú planteja similituds amb la noció de Tao de la tradició xinesa”.
Gabriel Terol, en el seu despatx.
Una cosmovisió per a totes les cultures
Per a Terol, l’assimilació a Occident del filosofar xinés es recolza en la interpretació de una Weltranschauung, “que és el terme alemany que ve a significar una cosmovisió, una visió del món que matisa una forma de vida i que serveix de nexe de les parts”. “El que atrau els principals filòsofs europeus és el pragmatisme del taoisme, la seua aplicació a la quotidianitat dels individus; és a dir, no és sols una filosofia de l’abstracte, sinó que l’abstracte és posat en un pla terrenal i d’accés als éssers humans. Per això, les conceptuacions d’aquesta cosmovisió són racionalment comprensives per a totes les cultures”, explica.
A banda de la formació humanista, Terol ha tingut la possibilitat d’aplicar els seus coneixements culturals i filosòfics en els negocis. “La societat xinesa és un cresol de tres doctrines filosòfiques religioses: el taoisme, el confucianisme i el budisme. Conéixer-les et permet entendre la personalitat de l’individu modern. Ideologies polítiques i econòmiques modernes, des del comunisme fins el capitalisme i el neoliberalisme, es barregen també en aquesta construcció d’identitats socials, civils i culturals. Són persones absolutament pragmàtiques, compromeses amb la seua família, el seu grup social i la pàtria, i implicades a obtindre un èxit personal o un èxit social que no és comprensible si no va lligat a un èxit econòmic”, detalla. Per aquest coneixement, Gabriel Terol ha sigut reclamat per diverses empreses valencianes d’importació i exportació amb les quals ha treballat en l’àmbit de la traducció, interpretació i assessorament. “Entre altres coses, aquesta experiència m’ha dut a publicar en el Servei de Publicacions de la Universitat dos manuals de llengua xinesa aplicats al comerç i enfocats a la consecució d’habilitats socials i comercials”.
Especial empatia entre catalanoparlants i xinesos
I en aquestes relacions, el professor de l’Àrea d’Estudis d’Extrem Orient al Departament de Teoria dels Llenguatges subratlla l’especial empatia entre catalanoparlants i xinesos: “No sols ens entenem, sinó que podem tindre un diàleg directe personal i positiu. Bàsicament per qüestions de tarannà, tradicions culturals i comercials semblants i una riquesa lingüística i cultural plural”.
Si bé els contactes comercials amb la Xina es disparen en els anys noranta del segle passat, les primeres relacions acadèmiques sinoespanyoles arrancaren molt abans, en el marc il·lustrat del segle xvi, moment en què especialistes espanyols comencen a traduir obres xineses al llatí. “Aquell contacte va ser recuperat a principis del segle xx per dos autors importantíssims: Carmelo Elorduy i Marcela de Juan, i la seua tasca la reprenen en els setanta el filòsof José Ramón Álvarez i més tard el filòleg Iñaki Preciado”, assenyala Terol. A poc a poc la creixent activitat investigadora en qüestions relacionades amb Àsia, i la Xina en concret, ha proliferat en el camp universitari espanyol, però sempre en el marc de la filologia.
“Ara, per primera vegada a la Universitat de Valencia, aquestes qüestions s’aborden des de la filosofia”, subratlla el doctor en aquesta matèria, qui adverteix de seguida: “Atesa la característica pionera de la investigació en totes les universitats valencianes, consideraria molt desafortunat que no fóra seguida per moltes altres. Sens dubte, la sinologia, com ara la indologia i la japonologia, resulten imprescindibles per a entendre el món del segle XXI”.
