ANNA BOLUDA. Etiquetes i m’agrada en les xarxes socials han substituït els ninots i la vareta en la primera falla immaterial, impulsada per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València. La plantà, a més, es va allargar del 6 de febrer al 19 de març, els dies en què qualsevol persona que volguera participar-hi podia enviar missatges a través de facebook, twitter i la mateixa web de la falla immaterial. Amb les paraules més citades es creaven els monuments virtuals que finalment s’han cremat, com totes les falles, el dia de Sant Josep.
La falla immaterial, però, va més enllà: “És un projecte d’investigació, el que hem fet és una arreplegada festiva de dades que ara podrem analitzar”, explica Francisco Grimaldo, director del projecte de la falla immaterial i subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.
Explicació de la falla
Tots els missatges rebuts s’han representat de manera gràfica: les paraules que més s’havien dit apareixien més grans i se situaven en un lloc o en un altre en funció de l’hora i el dia en què es van utilitzar. Amb tota aquesta informació es van configurar quatre tipus de falles: la gran, la infantil (amb emoticones en lloc de paraules), la falla en valencià i la falla efímera, que incloïa les paraules més recents. També es van fer falles temàtiques en dies assenyalats, com ara el 8 de març, en què es va dedicar al Dia de la Dona.
Més falleres que fallers
Les falles immaterials s’han construït amb prop de deu mil missatges, 9.972 per a ser exactes, quasi la meitat rebuts a través de twitter, més de tres mil per facebook i la resta mitjançant la web de la falla immaterial, provinents de més de mil sis-cents participants únics actius (els qui han contribuït amb algun missatge), majoritàriament des de València, però també des de diversos punts d’arreu del món. En total s’han compatibilitzat 2.392 seguidors, el 65% dels quals dones, el 35% homes: hi ha hagut moltes més falleres que fallers immaterials.
A més, a través de facebook s’ha impactat (és a dir, han vist les publicacions sobre el tema) més de trenta-set mil usuaris i els vídeos s’han visualitzat, fins ara, 12.600 vegades. “Poden semblar xifres no massa altes en el món del big data, però el més important és que hem aconseguit molta participació de qualitat, no només gent que posa un m’agrada, sinó amb una implicació més gran”, diu Grimaldo.
“Ha sigut una experiència mot positiva i ha agradat molt, tant a joves com a gent major. I també al mateix món faller. Pensàvem que podria haver-hi un percentatge de gent que s’oposara a aquest tipus d’innovació fallera, però ens hem trobat tot el contrari, l’acceptació ha sigut molt bona per part dels usuaris, de les institucions i de les comissions falleres més tradicionals”, afegeix el director del projecte.
Mascletà, paraula més explotada
Cada falla ha tingut al voltant de 875 paraules, i les paraules més usades han superat les tres-centes repeticions. La paraula més utilitzada, tant en castellà com en valencià, ha sigut ‘mascletà’. Altres mots o etiquetes destacades han sigut ‘#fallesunesco’, ‘València’ i ‘hui’. A més, en cada falla s’ha triat una paraula indultada, que apareix en color rosa, i que és la que ocupa la cinquena posició, “perquè en les falles no s’indulta el ninot principal i perquè d’aquesta manera s’introduïa un component de competició entre els participants, que han jugat estratègicament per aconseguir l’indult de la seua paraula o emoticona preferida”, aclareix Grimaldo.
També a peu de carrer
El projecte, tot i ser eminentment virtual, ha comptat amb un equip d’animació a la plaça de l’Ajuntament abans de cada mascletà per aconseguir implicar més participants. “Cada dia es feia una dinàmica. Hem tingut un photocall per a grups, una perruca de fallera major, i productes de marxandatge. A més, hem fet diversos concursos per la web i els guanyadors han pogut recollir els premis –camisetes del projecte– en persona. Tot això ha servit per a explicar el projecte a persones que no ens hagueren conegut d’una altra manera, hem arribat a gent més major i hem ampliat seguidors gràcies a aquestes accions”, diu Grimaldo.
Cremà virtual a la façana de la Generalitat
La falla immaterial ha tingut tres tipus de cremà. “Una volta que el projecte havia construït els monuments, vam fer una cremà virtual a la plaça de la Mare de Déu, amb una projecció sobre la façana del Palau de la Generalitat i un espectacle de vídeo i àudio el dia 19 a les huit de la vesprada. Vam mostrar l’evolució dels monuments, la paraula indultada de cada dia, frases amb algunes de les paraules destacades i, finalment, la cremà més espectacular de les que hem fet de la falla immaterial, la més complexa tecnològicament, la qual es pot reviure en el vídeo que hem publicat”, explica Grimaldo.
Una altra cremà s’ha fet en vídeos curts pensats per a veure des dels mòbils. La tercera manera requeria la impressió en paper. “La gent es descarregava el PDF, el posava en la seua falla i el cremava. Això s’ha fet en les falles que han volgut col·laborar amb el projecte, una dotzena en total”.
Projecte d’investigació i continguts de màster
La falla immaterial és un projecte d’investigació amb finalitat científica i de difusió dels coneixements que s’imparteixen en el Màster en Ciències de Dades i en el Màster en Enginyeria de Serveis i Aplicacions Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València. “L’objectiu ha sigut fer un projecte de participació ciutadana que acostara la tecnologia a l’ús que se’n fa en una festa massiva. I mostrar el tipus de continguts tecnològics que s’estudien en aquestes titulacions. En realitat, la falla immaterial és un exemple del potencial de la ciència ciutadana i dels algoritmes d’intel·ligència artificial, i de l’explotació que es pot fer de les recollides de dades massives. Ara ens queda analitzar totes aquestes dades, que és al que ens dediquem”, diu Francisco Grimaldo.
El projecte té intenció de continuïtat, però dependrà de la disponibilitat de finançament. “La nostra idea no és que fóra un projecte puntual, la intenció és repetir-lo l’any que ve i, de fet, ja tenim algunes novetats pensades. Però enguany s’ha dut a terme amb menys del trenta per cent del pressupost previst, gràcies al fet que bona part de l’equip ha decidit participar de manera voluntària, sense cobrar. Això es pot fer una vegada, però no de manera continuada. Dependrà de si trobem suport suficient per part dels patrocinadors privats”, conclou Grimaldo.
- Més informació:
- Vídeo de la cremà de la falla immaterial al Palau de la Generalitat
- https://www.youtube.com/watch?v=Y5S5a-pghv8
- Vídeo previ a la cremà, amb detall de l’evolució de cada falla
- https://www.youtube.com/watch?v=nlzvT14cIvk
