logodreta

Les universitats, territori de risc per a l’assetjament sexual

Miguel Lorente.

Miguel Lorente.

ANNA BOLUDA. Fotos: Miguel Lorenzo. Un nou protocol de la Universitat de Granada pretén previndre i detectar els casos d’assetjament sexual que no es denuncien, que són la immensa majoria. “En l’àmbit universitari hi ha assetjament, desigualtat i violència de gènere. Més del seixanta per cent de les dones que han passat per la universitat han patit assetjament sexual. I només es denuncia l’u per cent dels casos. Nosaltres volem arribar a l’altre noranta-nou”, diu Miguel Lorente, professor de Medicina Legal i Forense, director de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Granada i un dels màxims experts internacionals en violència de gènere, que va presentar aquest nou protocol el passat 23 de març en una conferència al Col·legi Major Rector Peset.

 

Les xifres parlen per elles mateixes

Segons l’Organització Mundial de la Salut, el trenta per cent de les dones patiran en algun moment de la seua vida violència greu i explícita per part de la seua parella o exparella. En el nostre entorn aquesta xifra se situa en el vint-i-tres per cent. “Això fa referència a casos extrems, quan parlem d’altres tipus de violència no tan intensa el percentatge creix, i molt. Segons un estudi de la Unió Europea, el cinquanta per cent de les dones a Espanya han sigut víctimes de l’assetjament. I el que és més cridaner encara: entre les dones que han passat per la universitat el percentatge puja a més del seixanta per cent”, explica Miguel Lorente. “És a dir, la universitat no actua com a element protector davant l’assetjament, sinó que és un factor facilitador. En general, en la societat, com més alta és la posició professional de les dones, més assetjament han patit. En una societat masclista com la que tenim, la presència femenina en contextos tradicionalment masculins es veu com una intromissió, com una invasió, i això desencadena una resposta violenta i agressiva en forma d’assetjament”.

 

Els perquès de l’assetjament a la universitat

“Vivim en una societat desigual. La universitat no és un espai alié a la resta de la societat i, de fet, té algunes característiques que poden facilitar la violència per les relacions de jerarquia i poder que s’estableixen entre professors i alumnes, o entre diverses categories del professorat. El vint-i-cinc per cent de casos d’assetjament a la universitat, un de cada quatre, es dóna en la relació jeràrquica entre professor home i alumna dona. Hem vist, a més, que hi ha una gran sexualització i erotització de l’entorn professor-alumna, majoritàriament es queda en comentaris sobre l’aspecte de les xiques, però en alguns casos va més enllà. Ella sap que la nota en un examen, acabar la tesi doctoral o accedir a una plaça depén de l’assetjador, i això li dóna a ell molt de poder. A més, té accés a dades personals, pot contactar per telèfon o correu com a vies per a l’assetjament dins i fora de la universitat”, detalla Lorente.

Una conducta habitual davant d’aquests casos, a més, és mirar de culpabilitzar les víctimes: el professor assetjador intenta fer veure que és l’alumna qui s’ha apropat o, com a mínim, qui no l’ha rebutjat de manera explícita. I sovint busca suport entre altres membres del departament o la universitat, tot fent valdre el seu poder. “Normalment no es tracta d’un cas aïllat, la majoria d’aquests assetjadors teixeixen una xarxa de possibles víctimes, o repeteixen aquestes conductes any rere any. Sovint se sap qui són, però costa que algú els denuncie”.

El grup majoritari de l’assetjament, però, es dóna entre estudiants: el seixanta-dos per cent dels casos. Això inclou, per exemple, comentaris despectius sobre la idoneïtat de les dones en algunes titulacions, generalment les de tipus més tècnic. Fins ara molt poques universitats han contemplat aquest tipus d’assetjament en els seus protocols.

També hi ha casos d’assetjament sexual i laboral entre el Personal d’Atenció i Serveis (PAS) de les universitats, que afecten més les dones que els homes. “Sovint comencen com un procés d’assetjament sexual per part d’un superior que, en veure frustrat el seu propòsit, deriva cap a l’assetjament laboral”, aclareix l’expert. I, de manera més minoritària, també s’han registrat casos d’assetjament de l’estudiantat cap al professorat.

Elena Martinez.

La professora Elena Martínez va presentar el professor Miguel Lorente, en l’acte celebrat al Col·legi Major Rector Peset.

 

Facilitats per a denunciar, resposta en funció de la gravetat

La gran majoria dels casos d’assetjament, el noranta-nou per cent, no es denuncien. “Sobretot perquè no saben on acudir ni quin serà el procés a partir d’eixe moment. Per això a la Universitat de Granada ens hem centrat en oferir informació concreta i clara, i assessorament específic i personalitzat. No podem abandonar les persones que estan patint aquesta violència dins de la comunitat universitària, tenim el deure d’ajudar-les”, destaca l’artífex del nou protocol. Les campanyes de conscienciació que han posat en marxa ajuden a identificar les conductes d’assetjament, des de les més evidents a les més subtils (contacte físic inapropiat, assetjament psicològic, comentaris denigrants, sexistes o homòfobs, difamació a través de les xarxes socials…), i com denunciar-les. I només en unes setmanes –el protocol es va posar en marxa el passat mes de gener– ja estan veient els resultats.

Fins ara les denúncies es tramitaven a través del Defensor Universitari –l’equivalent a la Universitat de València és la Sindicatura de Greuges–, però només hi arribaven els casos més greus, l’u per cent més extrem. Ara a la Universitat de Granada es pot denunciar directament a la Unitat de Igualtat per telèfon o correu electrònic, o inclús de manera anònima a través d’un formulari en la seua web. “Estem feliçment desbordats”, diu el responsable. “Quan no hi ha denúncies no vol dir que no hi haja casos, sinó que no hi ha els mecanismes adequats per a traure’ls a la llum. El nostre èxit és que es denuncien, la universitat no pot ser còmplice d’aquestes conductes”. En breu, a més, posaran en marxa una oficina específica d’atenció psicològica a les víctimes, inspirada en la que s’ha creat a la Universitat de Harvard.

Una vegada rebuda la denúncia, i en funció de la gravetat de cada cas, s’activa el mecanisme de resposta, que pot ser un procediment informal en què es parla amb l’assetjador i es tracta de canviar la situació, un procediment disciplinari dins de la mateixa universitat o la derivació a la fiscalia per a tractar els casos més greus per via judicial.

Imatge del públic assistent a l'acte.

Imatge del públic assistent a l’acte.

La igualtat no ve de sèrie

Més enllà dels casos d’assetjament, Lorente insisteix en la necessitat d’incorporar la igualtat de manera transversal a la formació universitària. “La universitat no només ha de transmetre coneixement, sinó també valors, i per això des de les unitats d’igualtat lluitem perquè aquest valor estiga present en l’àmbit universitari. Hem de tindre en compte, a més, que la igualtat no s’aprén de manera espontània, perquè vivim en una societat desigual, és necessari ensenyar-la de manera proactiva. I hem d’assegurar que els futurs professionals que ara es formen a les universitats incorporen també el valor de la igualtat en la seua pràctica en la medicina, el dret, la psicologia, l’educació o qualsevol altre àmbit”, explica Lorente.

 

Universitat de València: nou Codi de Conducta i Bones Pràctiques

El nou protocol granadí pot servir de guia per a millorar els d’altres universitats, incloent-hi la Universitat de València. “Cal tindre protocols que siguen una eina potent i poderosa, que donen resultats. El que tenim actualment a la Universitat de València és excessivament complex i a penes s’utilitza. Es va aprovar l’any 2011 i des d’aleshores no s’ha usat per a cap cas de violència de gènere. A més, no contempla la violència entre estudiants, només la que implica PAS i PDI”, indica Amparo Mañés, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València. “Per això estem intentant millorar-lo, i el primer pas és la creació d’un nou Codi de Conducta i Bones Pràctiques que ara està en fase d’informació pública per a rebre propostes i suggeriments de tota la comunitat universitària”. Les aportacions es poden realitzar fins el 30 de juny.

La Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, a més, està a disposició de la comunitat universitària per a qualsevol consulta sobre casos d’assetjament, desigualtat o violència masclista. S’hi pot contactar a través del telèfon 96 398 31 21 i del correu igualtat@uv.es.

 

Més informació:

Unitat d’Igualtat de la Universitat de València
Codi de Conducta i Bones Pràctiques

Formulari per fer propostes i suggeriments

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València