logodreta

Voluntariat, un mes a Etiòpia

Carta-voluntariat--2

En un lloc on la fam és una característica comuna que suposadament, al llarg de la història, ha anat adaptant el metabolisme i l’ADN perquè els etíops puguen sobreviure amb molt poc o amb a penes res d’aliments.*

OPINIÓ.  La base de l’alimentació etíop és el teff (Eragrotis teff, teff significa “el que s’emporta el vent”) i es necessiten unes tres mil llavors d’aquest diminut cereal per a pesar-ne un gram.

Amb la farina del teff, després de fermentada i pastada, es produeix un pa anomenat injera, al voltant de la injera sobreviu la població etíop. Al Merkato preguntí a una dona que coïa injera si menjava aquest pa tots els dies. I em contestà que tots els dies que podia.

La fam o l’escassesa d’aliments no és només el que provoca desnutrició i malaltia en la població etíop, la falta d’aigua potable és un altre greu problema que implica absència de pautes higièniques bàsiques i aquesta porta al seu torn la parasitosi, les infeccions, problemes oculars, d’oïda, malalties de la pell i picades d’insectes que agreugen més si això és possible la salut de la població etíop, especialment a les zones rurals.

Diu la saviesa popular que “Déu apreta però no ofega”, potser per això ha enviat una comunitat de missioneres laiques, les de Sant Pau Apòstol. Aquestes dones fortes i convençudes que al món es poden i s’han de canviar les coses que no són justes o equitatives duen a terme una missió que a primera vista sembla una missió de titans però que, veient-les treballar cada dia, comprens per què no s’apaga la llum de l’esperança.

Carta-voluntariat--3

Amb autèntic afany, cada matí aquestes dones es lliuren a la lluita per millorar les condicions de milers de persones de zones rurals d’Etiòpia. Obrin pous, formen els agricultors, els proporcionen llavors i creen horts, instal·len i organitzen menjadors, escoles, faciliten l’accés a la sanitat i ens permeten a nosaltres, els voluntaris, arribar fins ells amb els nostres coneixements recentment estrenats, amb els nostres coneixements d’universitat europea, apliquem aquests coneixements per a millorar, en el que ens és possible, la comunitat rural etíop, però també aprenem d’ells, dels pobladors d’aquestes terres, com ara Gimbichu i Igukura, dues aldees de les quals ens hem endut més de l’ajuda que els hem donat, molt més del que els hem portat, vam elegir posar en terreny la pràctica del que havíem aprés junt amb el nostre temps i els nostres estalvis per a poder ser solidaris i compartir part de l’abundància de la qual disposem a Occident, però el més grat i sorprenent és que aquestes bones gents ens han acollit com si haguérem nascut allí, i em pregunte: Què hauria sigut de nosaltres si haguérem nascut allí? Fem-nos aquesta pregunta i pensem com ens agradaria que ens tractaren, posem-nos en el seu lloc, en el lloc d’eixa mare que demana ajuda perquè el seu fill de nou mesos té els peus sancallosos (equinovars), posem-nos en el lloc de l’amor, de la igualtat, perquè som iguals i sentim d’igual manera encara que el fet d’haver nascut en un lloc diferent ens faça creure que som diferents.

 

* María Ascensión Olcina Simón.
Alumna del Grau de Nutrició Humana i Dietètica

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València