ANNA BOLUDA. Fotos: Miguel Lorenzo. Sempre és un bon moment per a visitar el Jardí Botànic de la Universitat de València, però la primavera i els dies de vacances de Pasqua són una combinació quasi perfecta: diverses espècies estan en el moment àlgid de la floració, les fulles comencen a brotar en els arbres caducifolis i la temperatura convida a recórrer amb calma els seus diversos espais.
“És un lloc especial tot l’any, en totes les èpoques hi ha coses interessants. El jardí té una successió molt marcada de les estacions que ens permet observar el ritme de les plantes”, explica Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic. Enguany la primavera “arriba una miqueta retardada, perquè ha fet fred i ha plogut prou. A més, com que les plantes detecten que el sol té més recursos, no tenen tanta pressa per florir com altres anys. La floració de les plantes és el seu últim esforç per reproduir-se, i quan les condicions són tan bones com enguany no tenen tant d’estrés i poden retardar-la”.
Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic.
Les fulles comencen a brotar
Un dels símptomes més evidents de l’arribada de la primavera al Jardí Botànic són les fulles noves dels arbres que les van perdre amb el fred. “Ací principalment tenim plantes de fora del territori valencià, i de fora de l’àmbit mediterrani, i per això la majoria dels arbres que tenim són caducifolis, com ara els roures. És precisament la recuperació de les fulles que van caure durant la tardor i l’hivern el que marca un dels canvis més destacats”, explica Güemes.
Edifici d’Investigació del Jardí Botànic. Celtis australis.
Les noves fulles, tendres i de color verd clar, les acompanya l’eixida de les flors d’aquests mateixos arbres caducifolis, que “aprofiten quan encara no hi ha moltes fulles per a florir i dispersar el pol·len amb el vent”.
Esclat de color en les flors mediterrànies
Les zones de les plantes autòctones són de les més acolorides en aquest moment de l’any. “El clima mediterrani té un estiu molt sec i per això la major part de les plantes floreixen ara, aprofitant encara la humitat i les temperatures més temperades de la primavera”, indica el conservador del Botànic. A més, aquestes plantes no floreixen totes alhora, sinó que segueixen una ordenació. “Les plantes amb flors cridaneres depenen d’un mateix recurs per a dispersar el seu pol·len: els insectes. Si totes floriren a la vegada, la competència seria massa gran per a garantir una bona pol·linització, per això floreixen de manera escalonada”.
Rosa “La Sevillana” (zona de rosers).
També estan en flor bona part dels arbres de cítrics, dels quals el Jardí Botànic acull una interessant col·lecció de varietats. “Ací tenim els pares i les mares dels tarongers actuals. Els cítrics que cultivem ara són resultat d’hibridacions ancestrals, i pareix que tots deriven de quatre espècies originals: la mandarina, el pummelo, el poncir i la papeda. És a partir d’aquestes, per creuaments, que hem arribat a les taronges, llimes i pomelos que mengem”, explica Güemes.
Hivernacles tropicals
Bona part de les plantes del Jardí Botànic són d’espècies tropicals i subtropicals, que s’han adaptat bé al clima de València i que troben unes condicions excel·lents sobretot en els diversos hivernacles habilitats. El més gran, una estructura de ferro i vidre que té més de cent cinquanta anys, va ser de les primeres construccions d’aquest tipus que es va fer a l’Estat espanyol, tot imitant les que ja es feien al Regne Unit i a Alemanya. “No és massa gran, però hem aconseguit fer una xicoteta representació d’un ambient tropical. Destaquen una planta del café que ací s’ha fet arbre –a les plantacions els poden perquè tinguen l’alçada que fa més fàcil la collita– i diverses orquídies, que ara troben el millor moment per a florir”.
Hivernacle.
Flor de Phalaenopsis (hivernacle d’orquídies).
En els dos hivernacles menuts estan començant a brotar les plantes carnívores, que “solen ser de clima continental i viuen una diferència molt marcada entre les estacions, i del bulb que han conservat al llarg de l’hivern ara tornen a brotar. A més, és ara quan fan flors, que tot i que no siga el més cridaner d’aquestes espècies, també són interessants”, assenyala Güemes.
Els clàssics del Botànic
“Aquest no és un jardí ornamental on tot pareix perfecte, el nostre jardí precisament vol mostrar els canvis que viuen les plantes, que naixen, creixen, floreixen i moren. Les fulles seques formen part del paisatge del Botànic”, diu el conservador. L’objectiu del Jardí és reproduir, en la mesura del possible, les condicions que les plantes troben en la natura, però amb el luxe de trobar espècies molt diferents en un sol espai.
Per apreciar una de les millors joies del Jardí Botànic cal mirar cap amunt: “La nostra col·lecció de palmeres és única, tenim més d’un centenar de palmeres diferents, la majoria de les quals a l’exterior. Als jardins valencians sol haver-n’hi només tres o quatre varietats. La nostra és la col·lecció més gran de tots els jardins botànics espanyols”, afirma Güemes amb orgull. Una altra zona interessant és la dedicada als cactus i les plantes suculentes. El Botànic inclou també una zona d’hort, on ara s’estan substituint els cultius d’hivern pels d’estiu i on es poden veure exemples de cereals. En conjunt, primavera en estat pur.
Cactus i piteres (desert).
Entrada gratuïta i activitats complementàries
El Jardí Botànic obri tots els dies i el mes d’abril allarga l’horari des de les deu del matí fins les huit de la vesprada. Tota la comunitat universitària té entrada gratuïta. A més, l’últim diumenge de cada mes es fa una visita guiada gratuïta (la pròxima serà el 30 d’abril).
El Jardí també acull altres activitats. En els propers dies hi ha previst un concert del festival urbà Districte 008 i un taller de fotografia de natura, tot dos el dissabte 8 d’abril. Del 18 al 21 d’abril el Jardí Botànic també ha programat un taller de Pasqua per a xiquets i xiquetes d’entre 3 i 12 anys.
Galeria d’imatges. Fotos: Miguel Lorenzo.
