logodreta

L’equip de la Universitat de València, tercer classificat en la Lliga de Debat

D’esquerra a dreta: Andreu Sentí, preparador de l’equip, Teresa Llorca, David Albors, Gerard Blasco, Jorge Llau i Cristian Ramón.

ANNA BOLUDA. Era la primera volta que els cinc integrants de l’equip de la Universitat de València participaven en la Lliga de Debat Universitària organitzada per la Xarxa Vives, i el resultat ha sigut molt satisfactori: de les catorze universitats en competició, han quedat en tercera posició. “I això que no teníem experiència, si n’arribem a tindre no sé on podríem haver arribat”, diu exultant David Albors, estudiant de primer del Grau en Història i capità de l’equip. “Arribar a les semifinals és un gran honor, perquè el nivell de les eliminatòries ha sigut molt elevat”, explica Andreu Sentí, professor de Filologia Catalana, formador de l’equip de debat i bon coneixedor de la Lliga de Debat perquè hi va participar mentre era estudiant a la Universitat d’Alacant.

Els integrants de l’equip de debat de la Universitat de València 2017 han sigut David Albors, de Grau en Història; Gerard Blasco, estudiant de Grau en Economia i Màster en Desenvolupament, Institucions i Integració Econòmica; Jorge Llau, estudiant de Grau en Medicina; Teresa Llorca, estudianta de Grau en Filologia Clàssica; i Cristian Ramón, estudiant de Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública.

 

Quatre dies intensos

Enguany la Lliga de Debat s’ha celebrat l’última setmana d’abril a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. El tema, que es dóna a conéixer setmanes abans, era: Cal que el poder públic controle els mitjans de comunicació? D’entrada, es van dividir els catorze equips participants en dos grups classificatoris. Cada equip competia quatre vegades, i els dos equips amb més punts de cada grup es classificaven per a les semifinals. Només al començament de cadascun dels debats se sabia, per sorteig, si tocava argumentar en contra o a favor. “Només una de les ocasions ens va tocar la posició en contra, i això ens ha obligat a reformular la postura a favor moltes vegades per a tornar a dir el mateix, però sense dir-ho igual, i crec que ens hem quedat amb ganes de poder exposar més els arguments en contra”, afirma Teresa Llorca.

 

Una imatge del debat.

 

Els representants de la Universitat de València van guanyar els quatre debats de la fase inicial i van perdre en semifinals contra l’equip de la Universitat Rovira i Virgili, que van acabar sent els campions. (Es poden veure tots els debats en vídeo). “L’equip ha millorat molt durant la competició, debat rere debat ha polit el que es podia explicar millor, el que no acabava de funcionar, van anar creixent. Han aprés molt i molt ràpid. Per a ser el seu primer any, ho han fet molt bé i els jutges els han felicitat”, indica el preparador Andreu Sentí. “El resultat està molt bé, no ens esperàvem arribar tan lluny. Han sigut quatre dies d’estar plenament centrats, hem fet moltíssima faena, però ha sigut emocionant. La mateixa pressió ens feia estar molt actius, al límit”, diu Teresa Llorca. “El primer debat, tot i que el vam guanyar, ens va costar prou perquè estàvem molt nerviosos, però a partir d’aquell moment va ser una lluita de superació constant, en cada debat ens superàvem i anàvem a millor”, diu David Albors, que com a capità, a més, era qui rebia el resultat i les explicacions per part del jurat i les havia de comunicar a la resta de l’equip. “El jurat va destacar que teníem una tesi molt bona i que havíem fet un bon treball previ de recerca i preparació, que teníem bon oradors i que potser ens calia ser un poc més naturals, però això és normal perquè era la primera vegada que participàvem”.

 

Diversos estils de debat

La falta d’experiència de l’equip ha sigut una de les diferències més notables respecte a la resta de participants: “Ens falta més rodatge en els debats en si mateixos: totes les altres universitats que han participat tenen una lliga prèvia pròpia, interna de cada universitat, i nosaltres no en tenim. Els qui han anat a la Lliga de Debat Universitària eren els guanyadors de cadascuna de les lligues internes. I, a més, pràcticament tots els altres equips ja havien participat en edicions anteriors i per a nosaltres era la primera”, diu David Albors.

Hi ha, també, diversitat de formes a l’hora de realitzar un debat. “Jo crec que una de les diferències fonamentals era l’estil d’oratòria, sobretot pel que fa a l’equip guanyador, que té un estil molt marcat i amb molta seguretat i, des del meu punt de vista, molt agressiu. A mi personalment no m’agrada aquest estil, jo no vaig a cridar ni a atacar ningú, sinó a debatre, a fer una batalla dialèctica”, explica Teresa Llorca. “Els guanyadors, de la Universitat Rovira i Virgili, sí que tenien una actitud més forta, però per a mi va ser bona, em va impactar perquè estaven molt segurs. Només pujar damunt l’escenari que es notava aquesta seguretat, i tant els era quines preguntes els feien, les contestaven molt bé”, opina David Albors.

 

Poques dones, escassa perspectiva de gènere

Un aspecte cridaner d’aquesta edició de la Lliga de Debat és que hi ha hagut molts més participants homes que dones. “M’ha sobtat moltíssim comprovar la gran majoria de xics en quasi tots els equips, moltes voltes jo era l’única xica en un debat. I l’equip guanyador no té dones, són cinc homes”, explica Teresa Llorca, que era l’única dona de l’equip de la Universitat de València. “Dels catorze equips, només tres estaven encapçalats per dones, la resta dels capitans eren xics”.

Aquest desequilibri de gènere també s’ha notat, segons Teresa Llorca, en les argumentacions dels equips: “En la nostra postura a favor, com que el tema era el control del poder públic sobre els mitjans de comunicació, jo vaig plantejar com a factor important el tema del gènere, què pot fer el poder públic perquè en els mitjans apareguen més dones, per exemple. I em va sorprendre que la resta d’equips no es van plantejar aquest enfocament, no havien reflexionat sobre aquest tema concret”.

 

Curs específic i preparació prèvia

El primer pas per a formar l’equip de debat de la Universitat de València va ser el curs “Parlem en públic, com exposem els nostres arguments”, organitzat pel Servei d’Informació i Dinamització d’Estudiants (SeDI). “El curs, de vint hores, oferia trenta places i va despertar molta expectació, va haver-hi gent que es va quedar en llista d’espera”, diu Ferranda Martí, tècnica del SeDI. Andreu Sentí, que va dirigir la formació, assenyala: “Tant el curs de preparació com la Lliga de Debat estan oberts a tot l’estudiantat. L’expressió oral és absolutament necessària per a totes les professions, siga en la pràctica diària, en la participació en congressos de tot tipus d’investigacions, etc. En el curs, de fet, teníem estudiants de tota la Universitat. I ha sigut molt bo que els integrants finals de l’equip foren d’especialitats diferents, perquè els coneixements s’han complementat. Quan un equip és tot d’alumnes de Dret, per exemple, es nota molt perquè centren tota l’argumentació en lleis i no en altres aspectes”.

David Albors es va apuntar a la iniciativa “perquè ja havia participat en la lliga de debat en batxillerat i volia provar-ho també a la universitat”. Teresa Llorca va assistir com a públic l’any passat “i quan em va arribar la informació del curs preparatori no vaig dubtar en apuntar-me”. Tots dos valoren el curs positivament: “El contingut va ser molt bo. Ens van ensenyar tècniques per a parlar en públic, sobre expressió corporal, el control de la veu… Va estar molt bé”.

D’entre els participants en el curs es va escollir l’equip que aniria a la Lliga de Debat. “Va costar molt de triar, perquè teníem candidats amb bones qualitats i ganes de participar”, diu el preparador. A partir d’ací va començar l’entrenament específic per a elaborar els arguments que es presentarien als debats. “Han sigut moltes hores de lectura, de recerca, de posada en comú amb la resta de l’equip… Calia documentar-se, armar els arguments que volíem utilitzar, fer gràfiques de suport, de tot”, explica Teresa Llorca. “Crec que vam distribuir prou bé aquest temps de preparació. Fer tota la recerca d’informació junts va resultar productiu, un trobava una cosa, un altre company una altra, ho contrastàvem, i així era fructífer”, afegeix David Albors.

 

Perspectives de futur

La Lliga de Debat va començar l’any 2005, però la Universitat de València no havia tornat a participar-hi des de la primera edició. Per la lliga han passat centenars d’estudiants de tota la Xarxa Vives, molts dels quals ara es dediquen a la docència, el món del dret o els mitjans de comunicació. Entre els quals destaca Vicent Marzà, actual conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, que hi va participar quan estudiava Magisteri a la Universitat Jaume I.

Ara que la Universitat de València ha tornat a participar en la Lliga de Debat, “tenim la voluntat de potenciar-ho, perquè pensem que és una oportunitat magnífica, amb resultats positius, tant pel que fa al curs de formació com a la participació. A més, a diferència d’altres competicions, com ara les olimpíades, en aquesta es potencia el treball en equip”, indica Ferranda Martí, del SeDI.

“A mi m’encantaria continuar participant els pròxims anys”, diu David Albors. “A més, el tema de l’any que ve: si Occident és responsable del sorgiment de l’Estat Islàmic, m’agrada moltíssim. I seria fantàstic tindre una lliga interna prèvia, com fan les altres universitats participants, perquè adquiriríem més experiència a l’hora de fer debats”. Des del SeDI asseguren que ho tenen en ment: “La idea per al futur sí que és fer una fase local ací, i així donaríem l’ocasió de participar en debats a molta més gent”, afirma Ferranda Martí.

 

La Lliga de Debat, també en secundària i batxillerat

A més de la lliga universitària, la Xarxa Vives també organitza cada any la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, que enguany tenia com a tema Els animals tenen drets? L’equip guanyador ha sigut el de l’IES Nou Derramador d’Ibi, en representació de la Universitat Miguel Hernández. El representant de la Universitat de València era el Col·legi Parroquial Sant Josep de Tavernes de la Valldigna, que va guanyar la fase local que es va celebrar a la Nau en febrer passat.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València