logodreta

L’obra de Progreso pren la Universitat

Una de les obres de Progreso, present en l’exposició.

REDACCIÓ. La Sala d’Exposicions Manuela Ballester de la Facultat de Ciències Socials acull fins el 31 de maig una exposició de l’artista Progreso. La mostra, comissariada per Marisa Giménez Soler i coordinada per Felicia Puerta Gómez, exhibeix una xicoteta mostra de l’enorme i variada producció d’aquest artista de Sagunt. Paseando por la ciudad i Graf ti són –en paraules de la vicedegana de Cultura de la Facultat, Inmaculada Verdeguer– dues sèries que expressen clarament el que ha sigut l’evolució de la seua obra en els últims anys, tant en la incorporació de nous mitjans expressius com en la proposta temàtica. Aquests collages, en el sentit d’unió de contrastos, reflecteixen una llibertat en l’ús de recursos gràfics i cromàtics, que només l’experiència i l’aguda observació de la mirada de l’artista poden aconseguir, en consonància amb el talent, la voluntat i la determinació creativa de tota una vida dedicada a l’art.

Progreso és, segons Verdeguer, un dels artistes significatius que constitueixen la història de l’art valencià recent. Com cada pas en la història, en la societat i en la ciència, també l’avanç en l’art es fa sempre gràcies a l’esforç comú d’un grup de coetanis intel·lectuals i artistes, que tot i la seua diversitat són capaços de generar un context ideològic crític on cada pas individual se suma als impulsos col·lectius.

La comissària Marisa Giménez explica que Progreso va nàixer el 1932 a Sagunt i va ser inscrit al Registre Civil amb aquest nom, però que passats els anys, durant el franquisme, temes burocràtics el van obligar a canviar-lo per un més convencional, adaptat a aquells temps: Juan Daniel, però les persones més properes continuaren dient-li Progreso i amb aquest nom firma les seues obres.

A banda de la seua obra, li ha agradat compartir temps amb altres artistes i professionals, i amb el desig d’ampliar horitzons artístics va ser un dels impulsors del Museu de Vilafamés, que va fundar i dirigir el crític d’art Vicente Aguilera Cerni. En aquesta població de la Plana Alta s’instal·laren diversos artistes com ara Joaquín Michavila, Nassio Bayarri, José Palanca, Agustín de Celis i Miranda d’Amico, Uiso Alemany, Juan Reus, Francisco Lozano, Manuel Viola, Úrculo, Beatriz Guttman, Roberta Mateu i el mateix Progreso, entre altres. De fet, la primera exposició que se celebra a la població el 1969 té lloc al Mesón del Vino i en ella Progreso participa junt amb Uiso Alemay, Antonio López i Gabriel Cantalapiedra.

Una obra de la col·lecció Paseando por la ciudad.

Giménez Soler explica en el catàleg que a banda de celebrar trobades al taller, el col·lectiu d’artistes al qual pertanyia Progreso, Arte Actual, solia convocar els seus seguidors a bars i cafeteries (Café Fénix, Monterrey…). El nucli fundador eren, entre altres, Ricardo Llorens Cifre, Andrés Cillero, Joaquín Michavila, Nassio Bayarri, José Vidal (Monjalés), Ignacio Lorente i Vicente Corbín Pérez. L’objectiu principal del col·lectiu des dels seus inicis fou entaular un debat permanent sobre qüestions plàstiques.

Durant tota la seua trajectòria, Progreso ha mostrat el seu compromís amb l’art i les seues conseqüències. En el context de l’escola paisatgística valenciana compartí inquietuds estilístiques amb Francisco Lozano, Pedro de Valencia, Genaro Lahuerta, entre altres. Més tard es deixà arrossegar per la seua passió pel dibuix i realitzà natures mortes, temes orals, nus.

En la mostra que acull la Facultat de Ciències Socials es pot veure un exemple de l’obra de Progreso. L’espai expositiu aconsegueix acostar l’artista al món universitari amb l’objectiu de retre-li un reconeixement a la seua figura i obra, però també amb la intenció d’animar a una lectura i una reflexió del pas del temps.

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València