logodreta

Alumnes de La Coma reclamen amb una maqueta atenció al seu barri

Alumnat  i professorat amb la maqueta del barri de La Coma.

MARIA IRANZO. Fotos: Miguel Lorenzo. “Per tal de transformar la realitat, primer cal aprendre a mirar-la. Després, a jutjar-la. I finalment, a ser part activa d’aquesta transformació”. Pablo Alcón, tutor de cinqué B del CEIP de La Coma, parla alhora de dues realitats. La d’un barri estigmatitzat i la d’un grup d’alumnes rebels que “hem descobert que treballant junts podem fer projectes que desperten el nostre interés i el d’altres persones. Abans teníem molt mala fama al col·legi i ara la resta de classes han vingut a felicitar-nos. Fins i tot la Facultat de Magisteri de la Universitat exposa aquests dies el nostre treball. Increïble!”, relaten amb una il·lusió mesurada, com encara processant-se, amb lache, com li diuen ells a la vergonya.

La clau de la motivació ha estat un projecte de ciències socials: farien la maqueta del seu barri. La reproduirien a escala per a veure els avantatges i les mancances que tenen el veïns d’aquest zona urbana de Paterna. Aquest era l’objectiu aparent. “El que no sabíem és que era més que un treball de classe. Era la manera d’aprendre que som capaços de fer el que ens proposem”, assegura José amb satisfacció.

El procés va requerir un element escàs en aquests joves de deu anys: paciència. Però la van cultivar. “Primer, vam calcular les mesures dels edificis reals, ajudats per Google Maps. Amb regles matemàtiques, vam obtindre les que havien de ser les de la maqueta. I ja amb els plànols, va començar tot un treball artístic”, detalla Mohamed, a qui pren el fil Yerai, un excel·lent dibuixant: “Alberto, un professor, ens va tallar els llistons amb una serra de calar i dividits en equips, els escatàrem i els pintàrem. Hi havia un equip de finestres, un altre de teulats i un altre que s’encarregava de dissenyar els cotxes. Per a fer-los, hem descobert un material que és com la plastilina, però que quan s’asseca és molt lleuger i rebota!”.

 

Veure de prop la realitat

“Saps que Pablo Llorens va vindre un dia a explicar-nos a modelar?”, em conta Claudia. El grup va atraure l’atenció de tot un professional dels curts d’animació amb plastilina, qui els va ensenyar a crear vehicles i ninots. “I a més vam rodar un vídeo amb el Stop Motion”, diu Josué tot pagat.

Amb aquella tasca d’observació i plasmació diària s’adonaven de la seua realitat més pròxima. “No ens agrada la brutícia en les parets i les llandes de refrescos per terra; tampoc que tots els edificis siguen iguals i trobem a faltar elements artístics, culturals i esportius”, explica Naima. “Mira, no hi ha espais a cobert. Quan plou, no podem eixir a cap lloc. Enguany hem hagut de suspendre almenys set partits de futbol per la pluja”, lamenten Mohamed i Azahara, dos bons jugadors. Tampoc no els agraden els crits amb què es parla i els tirs que senten de tant en tant.

“Jo el que vull és que tornen a obrir el racó gità, on t’ensenyaven a tocar la caixa i la guitarra, i a ballar flamenc o hip-hop”, demana Josué amb nostàlgia. “Ens falten propostes per a fer per les vesprades. Si no, al final acabes al carrer i en una de tantes paradetes de llepolies que hi ha pel barri i que ens encanten”, assenyala Desi. Tot això, com a signe propi de La Coma, està perfectament representat en la maqueta. També els mateixos artistes, ubicats cadascun en el seu bloc de vivendes.

La força dels somnis

Aquestes propostes no queden en l’aire. Gràcies al seu projecte, ara els donem difusió els mitjans de comunicació i també s’hi ha interessat l’equip d’arquitectes encarregat de la rehabilitació d’espais comuns del barri. “Ens van visitar per a veure la maqueta i els vam suggerir que al solar que hi ha entre el col·legi i l’institut s’alçara un parc amb pistes esportives i engrunsadors. No estaria mal tampoc que tinguera una hamburgueseria i un kebab”, demanen amb els ulls plens de felicitat.

Cinc dies després de la inauguració de l’exposició La Maqueta del meu Barri, “ja portem set fulls de felicitacions en el llibre de visites”, anuncia el comissari i professor de l’equip. Estan reunits en l’assemblea. La celebren cada dilluns en un cantó de classe ple de coixins, sofàs i cadires.

“Pablo, t’has adonat del que hem fet? Tu sempre dius que somniar és l’única manera de canviar les coses perquè t’emociones”, li diu Claudia. Ell ho reafirma: “És un orgull portar el nom de La Coma fora del barri i en positiu. Té mala fama, però també està ple de persones que lluiten cada dia per a millorar-lo. I entre elles, està l’escola, que vos educa per a la vida en societat, i esteu vosaltres, les futures generacions que han de ser protagonistes de la transformació. Enhorabona, equip!”.

 

Galeria d’imatges. Fotos: Miguel Lorenzo

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València