logodreta

Transformacció, acció feminista per a desmuntar la societat patriarcal

Membres del grup Transformacció.

REMEI CASTELLÓ. La imposició de la llum segons si s’enfoca a una dona o a un home, el tractament del color i com el seu significat canvia segons el sexe de la persona que protagonitza una imatge, com es pot fer una lectura de coses tan quotidianes des del feminisme i com les fotògrafes de les diferents avantguardes s’han rebel·lat contra aquesta normativitat són algunes de les qüestions tractades en un taller organitzat pel grup d’investigació Transformacció.

El grup, format en el si de la Universitat per exalumnes del Màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat, per doctorandes i per investigadores, pretenia amb aquest taller de fotografia analitzar com es construeix la subjectivitat a través de la imatge i trencar els estereotips dels mass media amb exemples de les avantguardes feministes. Per això, han visibilitzat autores de l’inici de la fotografia com ara Constance Talbot (1811-1880) o Anna Alkins (1799-1891); de l’època de les avantguardes com Hanna Höch (1889-1978); del surrealisme com Claude Cahun (1894-1954); de la segona meitat del segle xx amb la professionalització de la fotografia, com ara Miyako Ishuichi (1947) i Ouka Leele (1957); les pioneres d’Espanya com Amalia López Cabrera (1838-1899); o fotògrafes feministes com Valie Export (1940) o Esther Ferrer (1939), entre altres.

Collage de Hanna Höch.

“Volíem visibilitzar les dones fotògrafes i com la teoria feminista té molt de calat en el que són les seues creacions artístiques, tot i que la majoria de vegades aquestes dones han restat amagades”, explica Gissela Gracia, investigadora i professora del taller. En el curs ha quedat palés que quan s’estudien els diferents corrents artístics o fins i tot quan s’organitzen mostres, els treballs de les dones queda relegat o esborrat, no debades no ha sigut fins el 2016 que un museu de la trajectòria d’El Prado ha acollit per primera vegada una exposició dedicada a una pintora, la de Clara Peeters (segle xvii), especialitzada en el gènere de la natura morta, en concret en fruites i escenes florals.

Una imatge del taller.

“La idea del taller era que les participants se’n vagen amb la idea que no tots els grans són homes. Hi ha dones en les arts visuals com ara la fotografia. A més, aquesta serveix com un espai de reivindicació i de reafirmació dels nostres cossos. Tot això sense oblidar que el taller afegeix una part també de coneixements tècnics”, explica Gissela Gracia. En aquest últim aspecte s’ha comptat amb la col·laboració de Miquel Quirós, tècnic d’imatge i de realització d’audiovisuals i espectacles. Quirós ha parlat durant el curs de les tècniques fotogràfiques bàsiques com ara de l’enquadrament, dels tipus de plànols, de l’ús de la llum o del color i de com poques coses en la imatge es deixen a l’atzar. Així, Quirós ha explicat que la llum dura s’utilitza per a enfocar homes –perquè dóna una major sensació de duresa, força, agressivitat o caràcter– i que la llum suau –amb una suavitat tonal que expressa tendresa, melancolia o fragilitat– s’aconsella per a enfocar les dones. Totes aquestes tècniques tenen molt a dir en la transmissió de missatges normatius que sempre afavoreixen una visió i promouen una cultura patriarcal, on les dones solen ser molt més cosificades que els homes. En aquest sentit, el color no es queda enrere. Quirós explica que “el color expressa sentiment” i que cal no perdre de vista que el seu ús és una construcció social, i així és com ha passat en l’establiment de les tonalitats per a xiquets i xiquetes al llarg de la història. “Antigament, el color dels xiquets i les xiquetes era el blanc, el neutre. Després vam passar al blau per a les xiquetes perquè expressa melancolia, serenitat, i al roig per als xiquets, que expressa força, violència. Però com que el roig era massa fort, es passà a un to més suau, el rosa, que continua sent un color més fort i decidit front al blau (més delicat i refinat per a les xiquetes)”, explica Quirós. Però després de la segona guerra mundial es canvia l’ordre. “Hi ha qui diu que va ser pel capritx d’una cortesana que volia vestir de rosa, així es crea un nou costum i per tant una nova moda”, expliquen Quirós i Gracia.

Per a explicar totes aquestes tècniques, Quirós ha utilitzat sempre exemples d’autores, amb fotos de Cindy Sherman o Francesca Woodman o il·lustracions de Sarah Andersen o Lola Vendetta. Tal com explica Gissela Gracia, “hem plantejat el taller des d’un punt de vista feminista, volíem homenatjar les autores, les pioneres, perquè hem començat des del principi, des dels daguerreotips per a continuar per les avantguardes, sobretot hem treballat aquestes últimes, les avantguardes feministes, però també volíem que tot plegat ens servira d’inspiració a les persones que féiem el taller”.

Fotografia de Miyako Ishuichi.

L’activitat –que era mixta– estava pensada per a un grup d’entre quinze i vint persones, però l’èxit de la convocatòria –que ha desbordat les previsions– ha fet que finalment s’haja programa per a quaranta persones, i ha quedat una llista d’espera que els ha fet plantejar-se organitzar una nova edició. Els perfils de les persones participants ha sigut molt variat, amb titulacions com ara Història de l’Art, Belles Arts, Sociologia, Disseny, Fotografia, Periodisme, Arquitectura i Enginyeria, o el cas de dues joves estudiantes de batxillerat interessades en el feminisme i en la fotografia. Durant les sessions va destacar entre les persones participants la inquietud per aprofundir en les tècniques fotogràfiques i l’oportunitat d’incorporar l’enfocament feminista.

 

Transformacció

Transformacció, col·lectiu d’estudis de gènere, es defineix com una associació formada per estudiantat i persones que es dediquen a la investigació en estudis feministes, de gènere i sexualitats. El seu objectiu és compartir i donar difusió sobre activismes i investigacions a la comunitat acadèmica i no acadèmica. També promoure espais de reflexió i de construcció col·lectiva de coneixements sobre aquestes àrees.

Va començar a funcionar a finals del 2010 a partir del Màster i Doctorat en Gènere i Polítiques d’Igualtat organitzat per l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona. “El va constituir un grup d’alumnes d’eixa promoció i doctorandes que començaven a fer estudis de gènere, feministes i de sexualitat”, explica Gissela Gracia, qui afegeix que amb el temps algunes de les components han canviat però que continua sent un grup multidisciplinari atesa la diversitat de perfils que el conformen, des de titulades en Sociologia o Ciències Polítiques fins a Comunicació Social. Després d’una parada, les activitats es van reprendre el 2013. “Les reprenguérem amb components diferents, també gent del màster i diverses estudioses i professores associades”, apunta. Una de les raons que les va impulsar a posar en marxa i donar-li continuïtat a aquesta associació va ser que “quan estàvem fent el màster sentírem que volíem buscar espais per a col·lectivitzar el coneixement que estàvem adquirint i que ens permetera anar un pas més enllà del que féiem a l’aula. També volíem anar més enllà de les activitats que ens permetia fer el març per la igualtat”, apunta la investigadora de Transformacció. Com que es tracta d’un màster transversal, hi tenen cabuda diferents perfils i està format per alumant de diverses titulacions. “Volíem fer producció de coneixement i col·lectivitzar-lo. Moltes acabàvem la tesi o el treball de Fi de Màster i ens plantejàvem on anava a parar tot eixe coneixement, i volíem compartir-lo i aprendre més”, insisteix Gracia Suria. Aquesta inquietud les va dur a organitzar el 2014 el Primer Congrés d’Investigacions Feministes en Transformacció que es va celebrar a la Facultat de Ciències Socials. “Va ser molt potent, perquè es van presentar moltes comunicacions i va assistir molta gent, de fet ens vam sentir un poc desbordades”, recorda Gissela. “Després d’això volíem una cosa més menuda, més associativa on poder compartir i col·laborar”, explica, i d’ací ixen iniciatives com aquest taller. De fet, tal com destaca Gissela, en Transformacció es funciona de forma assembleària, la qual cosa implica un temps i una forma de treballar molt diferents al d’una associació tradicional. En aquest moment formen el grup sis persones unides per les inquietuds i la necessitat de transformar la societat heteropatriarcal, colonialista i capitalista.

Una de les investigadores és Julia Araujo, estudianta de doctorat de la Universitat, que va presentar Transformacció a les participants en el taller. Araujo també insisteix durant la seua intervenció en l’intercanvi de coneixements i en la forma com es comparteixen aquests coneixements: “Creiem en la potència de la col·lectivitat per a generar-ne de nous”. Araujo explica que aquest taller de fotografia és la segona edició que celebren, encara que amb alguns canvis, ja que l’anterior celebrada el 2016 tenia una part dedicada a la poesia i era impartit per membres de Crearteducación Comunitaria. “Pensem que tant la fotografia com la poesia són ferramentes potents per a generar coneixement i per tal que ens ajuden a pensar sobre com estan construïdes les nostres vides”.

Així, les activitats que realitzen les fan des de metodologies crítiques, transformadores i feministes. Entre les quals destaquen la investigació en l’àmbit de les ciències humanes i socials, així com la creació de material per a la seua difusió; establir espais de reflexió i creació de coneixements col·lectius transformadors, com ara videofòrums, tallers, col·loquis o debats; la creació i consolidació de xarxes de comunicació i la participació amb altres associacions i col·lectius; o projectes d’investigació-acció per afavorir la introducció de la perspectiva de gènere en els àmbits locals, autonòmic, nacional i de cooperació internacional.

L’últim pas de Transformacció ha sigut pegar el salt de l’àmbit universitari. “Fins ara érem un col·lectiu universitari, però ara ens hem inscrit en el Registre General de la Generalitat com a associació”, expliquen. Un pas amb el qual amplien horitzons i projectes.

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València