Inma Quilis.
ANNA BOLUDA. Com si fóra un concurs televisiu: qui millor divulga, continua; qui no, és eliminat. La investigadora de la Universitat de València Inmaculada Quilis participa aquesta setmana en el concurs Somos científicos, ¡sácanos de aquí!, en el qual estudiants de secundària de tot Espanya poden enviar preguntes per xat i valorar amb un m’agrada les respostes dels diversos participants. Qui guanye rebrà un premi de 500 euros que s’han d’invertir en algun projecte de divulgació científica, però el més interessant “és que és una experiència molt enriquidora”, diu la participant de la Universitat.
Inmaculada Quilis és investigadora postdoctoral al Laboratori de Cicle Cel·lular del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, a la Facultat de Ciències Biològiques, on treballen amb el llevat, “com el de la cervesa i el pa”, i estudien el procés de divisió de les cèl·lules “i els mecanismes que vigilen que l’ADN es replique de manera correcta, que són importants en processos com el càncer”. I, a més, li agrada divulgar i apropar la ciència a l’estudiantat preuniversitari. “Vaig saber d’aquesta iniciativa i em va semblar molt interessant la idea de posar en contacte científics des del seu lloc de treball, sense haver de desplaçar-se, i estudiantat de secundària”. Es va inscriure i va ser una de les escollides per a participar en aquesta edició del concurs. En total hi participen una vintena d’investigadors, repartits en quatre zones temàtiques: fluor, nitrogen, oxigen i biomedicina, aquesta darrera la de Quilis.
El concurs, que acabarà demà dia 19 de maig, dura dues setmanes, durant les quals els estudiants, majoritàriament de quart d’ESO i primer de batxillerat, tot i que hi poden participar els de tots els cursos de secundària, envien preguntes des dels seus instituts a través de xats de text. “Els xats duren mitja hora i cal contestar amb rapidesa. Però el que no dóna temps es pot contestar també després, per a fer respostes més elaborades, perquè el xat té les seues limitacions”, explica Inma Quilis. “Jo m’he compromés a fer un xat al dia, i després conteste el que falta des de casa. En total són unes dues hores diàries. Seria difícil de fer-ho seguit, però com que només són dues setmanes, m’ho he pogut arreglar”.
Inma Quilis amb les seues companyes.
Les preguntes abasten des de qüestions sobre la vida i la carrera científica del personal investigador a temes científics. “Pregunten com és la teua faena, en què consisteix el teu dia a dia, els teus reptes i il·lusions, i també sobre ciència, sobre el teu tema o qualsevol altre que els passa pel cap, des de com es forma l’arc de Sant Martí a si pot haver-hi virus a la Lluna”.
Participants en el concurs.
Durant la primera setmana participen tots i al llarg de la segona s’elimina cada dia un investigador de cada grup, qui menys m’agrada que haja acumulat de l’alumnat. “Jo no m’ho he pres com una competició, el que em pareix atractiva és l’experiència. De fet, si t’eliminen pots continuar contestant preguntes en els xats, i és el que tinc pensat fer. La resta de competidors els veig més com a companys que com a rivals, perquè compartim moltes coses, som gent a la qual ens agrada divulgar i fer arribar el que fem a la gent del carrer”, diu Inma Quilis.
Si guanyara, aquesta investigadora de la Universitat de València ja té clar on invertiria els diners: en el programa DoCiència, impulsat per la Facultat de Ciències Biològiques en col·laboració amb la Delegació per a la Incorporació a la Universitat, que inclou una escola de professorat de secundària per a fer actualització científica i un concurs de projectes de Ciències Naturals amb estudiants, que és el projecte concret al qual Inma Quilis faria la seua contribució amb el premi.
El concurs Somos científicos, ¡sácanos de aquí! és un projecte de l’Obra Social “la Caixa” i es va posar en marxa el curs passat. Després de participar-hi, Inma Quilis no dubta en animar qui s’ho estiga pensant: “Si ja es té contacte habitual amb estudiantat universitari, és una experiència que agradarà segur, i si no se’n té jo crec que encara agrada més, perquè et sorprenen constantment i et fan aprendre molt. Crec que paga la pena”.
