Presentació trilogia del llibre València capital de la República.
ANNA BOLUDA. Com es viu en una ciutat en guerra? Com es va viure a València mentre va ser capital de la República, ara fa huitanta anys? Això és el que vol explicar el llibre La vida quotidiana d’una ciutat de rereguarda, coordinat per dos investigadors de la Universitat de València i publicat per l’ajuntament. “És un llibre fet des del món acadèmic, amb tot el rigor i la serietat que això suposa, però pensat per al gran públic, per a la divulgació”, indica Sergio Valero, professor ajudant doctor del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació i un dels editors del volum. “Molts trobaran coses que els han contat a casa, aspectes dels quals han sentit parlar en l’àmbit privat i que ara s’aborden des de l’àmbit acadèmic, però pensant en tot tipus de públic”.
Bombes, refugis i refugiats
Amb una dotzena de capítols, cadascun a càrrec d’un especialista en el tema concret, el llibre comença amb un dels episodis més crus: els bombardejos que va patir la ciutat a partir de gener del 1937, això enllaçat directament amb un capítol sobre els refugis antiaeris que es van crear per tota la ciutat. També s’explica l’arribada de refugiats d’altres ciutats del centre i el sud peninsulars, i com la seua presència canvià la vida diària a València en aspectes com ara l’abastiment d’aliments i l’aparició del mercat negre. “És un tema important, perquè València va esdevindre lloc d’acollida de refugiats d’altres zones de l’Espanya republicana, gent que fugia de la repressió i de l’avanç de l’exèrcit franquista”, explica Javier Navarro, professor titular del Departament d’Història Moderna i Contemporània i l’altre editor de l’obra.
Catòlics en la clandestinitat
Les pàgines centrals es dediquen a l’assistència sanitària i social, la repressió política i un tema menys habitual en les publicacions sobre aquest temps: la vida quotidiana dels catòlics que vivien en el bàndol republicà. “Hem fugit de donar només una visió, hem volgut mostrar com vivia tota la gent a València independentment de la seua ideologia, i evidentment això inclou la repressió sobre els qui no eren afectes políticament, que en aquell moment ja no era tan forta com al principi de la guerra, però que encara continuava”, indica Javier Navarro.
“Un dels trets fonamentals de l’inici del conflicte va ser l’esclat anticlerical, i per això és especialment interessant mostrar com vivien la seua fe els catòlics de la rereguarda, sobretot si tenim en compte que el quaranta per cent de la població de València ciutat havia votat dreta catòlica abans de la guerra”, diu Sergio Valero. “En aquells moments la religió no es podia practicar d’una manera oberta. Tot i això, la República ja va aprovar, a mitjans del 1937, un decret de llibertat de culte privat. És a dir, les esglésies no estaven obertes però es podia practicar el culte en privat. Hi havia una València catòlica clandestina”, afegeix Javier Navarro. “Això desfà també alguns mites sobre el govern de la República respecte a la religió: es passa d’un esclat inicial anticlerical més des de baix, de les bases, a una certa protecció i a un permís de la pràctica religiosa des de dalt, des del govern”, aclareix Valero.
Intensa agenda d’oci i cultural
Probablement, el més sorprenent d’aquesta obra són els tres capítols finals, dedicats a l’oci en una ciutat en guerra: el teatre, el cinema i altres tipus de diversions com ara els cabarets, les sales de ball i fins i tot la prostitució. “Evidentment, ara no parlaríem d’aquest tema com una diversió, però és un aspecte important en un conflicte bèl·lic, ja que en els anys trenta es considera part de l’oci de la societat militar masculina i per això l’hem inclòs”, apunta Sergio Valero.
“El més interessant és comprovar que l’oci es va incrementar en la València bèl·lica, perquè n’hi havia demanda. Per una banda, perquè hi havia més gent a la ciutat: funcionaris de l’Estat, diplomàtics, periodistes… Però també perquè en una situació de guerra augmenta la necessitat d’evasió. I per això hi hagué més teatre, més cinema i també més oci nocturn”, indica Javier Navarro.
Imatges d’ara i d’abans
El llibre inclou un quadernet de fotografies dels diversos aspectes de la vida quotidiana en la València capital de la República i també imatges actuals que fan referència al passat. “Per exemple, hem inclòs imatges actuals del carrer de Samaniego, al barri del Carme, on hi havia una parròquia clandestina durant la guerra civil. També ubiquem espais de la ciutat on hui hi ha construccions modernes i que durant el període de la capitalitat era on apareixien els represaliats assassinats”, il·lustra Sergio Valero.
Una col·lecció en tres volums
Aquesta obra és la segona d’una col·lecció de tres volums que repassen diversos aspectes de l’any en què València va ser capital de la República, entre novembre del 1936 i octubre del 1937, tot coincidint amb la commemoració que ha fet l’Ajuntament de València durant el huitanta aniversari d’aquella data.
El primer volum es va dedicar a qüestions polítiques, econòmiques i de tipus més general. Després d’aquest segon, centrat en la vida quotidiana, el tercer es presentarà a la tardor i versarà sobre el món de la cultura i l’educació en aquella època.
La vida quotidiana d’una ciutat de rereguarda es pot trobar a les llibreries i en breu estarà també disponible en les diverses biblioteques públiques de la ciutat de València i a les de la Universitat.
