logodreta

Una aventura pel teatre radiofònic

Imatge històrica d’una funció de teatre radiofònic en la Cadena Ser.

  

MARIA IRANZO. Els nous formats digitals, i especialment els podcasts, han revitalitzat un dels gèneres d’entreteniment per excel·lència en la ràdio de la primera meitat del segle xx. Aquells exitosos serials hui reviuen també per entregues. “Aquests dies la cadena SER està difonent la seua última sèrie radiada, amb text d’Arturo Pérez-Reverte, direcció de Guillermo Arriaga i veu principal de Juan Echanove. No només això, també incorpora dramatització en el seu programa d’investigació V, las cloacas del Estado. Hi ha molts models en voga de radioteatre als quals pots accedir en qualsevol moment i descarregar-los per internet”, explica l’actor, dramaturg i professor Juanjo Prats, qui imparteix aquest mes a la Nau un curs de formació en aquesta disciplina.

Per la seua experiència sobre els escenaris i dins de la ràdio, on ha fet de presentador i guionista, Prats sap que la manera de dir les coses és a vegades més important que el mateix contingut de les paraules. Per això un dels seus propòsits és que els alumnes d’aquest curs exploren les capacitats de persuasió de la locució dramàtica. Ell ho va comprovar durant els quatre anys que va treballar en Ràdio Nou. “Tot i que no feia directament serials ni radioteatre, sempre procurava introduir els temes de la tertúlia amb una dramatització. També ho feia quan parlàvem de teatre o cine”, apunta com a estratègia de captació de l’atenció dels radiooients.

En el que en principi era un taller per a actors i professionals dels mitjans de comunicació trobem Eusebio Játiva, enginyer industrial. La seua és una passió per la modulació i el potencial de la locució. I això, unit al “dinamisme de les classes”, fa volar les tres hores setmanals del curs. “M’agraden els cursos que van al gra. En aquest volia practicar l’entonació i la intencionalitat, i des del primer dia, junt amb els treballs de respiració i veu més abstractes, estem ja preparant els textos que dramatitzarem i emetrem des del Taller d’Audiovisuals”.

 

L’oralitat, el nostre patrimoni

Aquest és precisament el segon objectiu del curs: la realització i la gravació de textos dramàtics, “com sempre ha fet la BBC”. “Grandíssims directors com ara Harold Pinter, Samuel Beckett, Bertold Brecht o David Mamet han escrit directament per a la ràdio pública britànica”, explica Prats, qui actualment és catedràtic del Cos de Música i Arts Escèniques en l’especialitat d’escenificació. Al seu parer, “un valor fonamental dels mitjans públics ha de ser la defensa del teatre i l’oralitat, que s’ha de verbalitzar no únicament amb un llenguatge quotidià, sinó també literari. Les dues formes són part del nostre patrimoni”.

“Li veig molt de potencial a aquest gènere i crec que és una bona manera d’apostar pel teatre en general”, assegura Óscar, doblador i un altre dels deu experimentadors de la veu que formen part del taller. “El que més m’agrada del teatre radiofònic és que et fa somniar, i a més mitjançant el que més m’atrau, la veu. Vaig vindre recomanat per la professionalitat del mestre i ara sóc jo qui sense dubte aconselle fer el curs”.

El curs s’insereix dins de l’oferta del Departament d’Arts Escèniques de la Fundació General de la Universitat de València. “És una mena d’experiment. Estem treballant en xicotet format per a descobrir on està l’interés real dels alumnes per aquest gènere, i la veritat és que està funcionant. Del seu èxit depén que apostem per la tècnica i li dediquem més recursos”, assegura el seu responsable, Pep Sanchis, per a qui “el format radiofònic és fonamental per a difondre el teatre, però també per a portar la dramatúrgia a les cases”.

 

 

infouniversitat © 2021 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València