El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, amb una àmplia representació de les dones pioneres de la Universitat de València.
ANNA BOLUDA. Fotos: Miguel Lorenzo. Ser pionera en alguna cosa vol dir que cap dona ho havia fet abans. Però també vol dir que es trenca una barrera i s’obri el camí per a les que vindran i que, sovint, toca enfrontar-se amb obstacles i desmuntar prejuís per tal d’acostar-se un poc més a la igualtat real. Amb això en ment, des de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València es vol recuperar la memòria i visibilitzar les pioneres en els diversos àmbits universitaris. Enguany ha estat el torn de les primeres en ocupar càrrecs en el govern de la Universitat, i també en arribar als llocs més destacats en la gestió i l’administració universitària. En total s’ha retut homenatge a cinquanta-cinc dones, en un acte molt emotiu celebrat al Paranimf, amb més de tres-cents assistents, la vesprada del dimarts 23 de maig.
“La invisibilitat de les dones a la Universitat de València, no només en la part professional sinó també en la política, ens du a fixar-nos en les primeres dones que exerciren alts càrrecs de govern, que assumiren l’àrdua responsabilitat de ser secretàries generals o vicerectores i fer un esforç per la nostra universitat”, va destacar el rector, Esteban Morcillo, que va presidir l’acte junt amb Josefina Bueno, directora general d’Universitat, Investigació i Ciència de la Generalitat Valenciana, i Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat. “No només és objecte d’orgull per a les dones, sinó per a tota la comunitat universitària i per l’avanç cap a la igualtat”.
Fruit d’una investigació
Aquests homenatges sorgeixen d’un estudi que va encarregar la Universitat dins del Segon Pla d’Igualtat amb l’objectiu de donar visibilitat a les dones universitàries, coordinat per Isabel Morant, una de les homenatjades enguany per haver sigut la primera vicerectora de la Universitat de València. “Era una investigació necessària per a fer memòria, per a descobrir els noms i les trajectòries de les dones que ens van precedir en l’estima pel saber i en la presència a la Universitat”.
“Amb aquella primera identificació de pioneres acadèmiques vam fer una primera selecció de directores de centres. I per això l’any passat l’homenatge es va fer a les deganes, vicedeganes i secretàries de centre que havien sigut les primeres en cadascun d’aquests càrrecs”, explica Amparo Mañés, directora de la Unitat d’Igualtat i també homenatjada en l’acte. “Enguany, dins del col·lectiu de personal docent i investigador s’homenatjarà les primeres dones que van entrar en el govern central de la Universitat. Com que encara no hem tingut cap rectora, fem homenatge a les primeres vicerectores en grans àrees de la Universitat i a la primera secretària general. A més, també retem homenatge a les pioneres en la gestió universitària: les primeres administradores de centre, les primeres directores i caps de servei i les primeres vicegerents. Així reconeixem el mèrit que han tingut, perquè tot i ser un col·lectiu molt feminitzat, sempre costa arribar a les posicions de direcció i s’ha de valorar la tasca pionera d’haver arribat als llocs alts de la piràmide de la gestió universitària”.
Part d’un camí
Isabel Morant, portaveu de les pioneres en el govern de la Universitat en l’acte d’homenatge, destacà la importància de les predecessores en l’accés als àmbits acadèmics: “Sempre he pensat que nosaltres, les que ara som homenatjades, formem part d’una estirp de dones que abans que nosaltres ja lluitaren pels drets de les dones, tant en la teoria com en la pràctica; un model de dones que estimaren el saber, estimaren l’estudi i s’incorporaren a la universitat com a professores o com a gestores. Les seues biografies ens van mostrar una altra manera d’entendre la feminitat i ens van fer veure que hi ha altres maneres d’entendre la funció de les dones en la societat. Gràcies a elles, nosaltres hem tingut el privilegi d’un accés més fàcil a la cultura universitària, a la gestió administrativa i a la política, a l’espai públic en general. I el que nosaltres hem fet ha de facilitar ara el camí a les dones més joves”.
Morant, que va ocupar el càrrec de vicerectora entre 1984 i 1990, creu també que el context va ser fonamental en el seu nomenament com a primera dona en les instàncies més altes del govern de la Universitat: “La societat valenciana havia començat el camí cap a una major democratització, i a la Universitat es va produir una sinèrgia entre democràcia i presència femenina que va encetar la lluita cap a la igualtat. Jo valore molt com en aquell moment els estudiants, sobretot, alguns professors, també, i moltíssimes dones començaren a preguntar en veu alta per què les dones no estaven en els càrrecs de la Universitat, i això era una cosa que fins aleshores no s’havia plantejat”.
La doble invisibilitat de les dones i l’administració universitària
“L’administració universitària és només una part menuda de la Universitat, però és una estructura que sosté els objectius principals: la docència i la investigació”, afirma Carmen Tomás, primera cap del Servei de Recursos Humans PAS i PDI que va posar veu a les homenatjades pel fet de ser pioneres en la gestió i administració universitària. “És d’agrair un homenatge d’aquest tipus, que no s’ha fet en la resta d’universitats espanyoles, perquè és un reconeixement a la tasca sovint soterrada i a vegades poc valorada de l’administració universitària en general i del paper de les dones en particular”.
Carmen Tomás destaca la paradoxa de comptar amb pocs càrrecs femenins en un sector altament feminitzat des de l’inici: “Eren dones les qui van iniciar l’administració a la Universitat de València i durant molt de temps treballar en la gestió administrativa era cosa de dones, era pràcticament un matriarcat. Quan vam aconseguir posar en valor el nostre treball va ser quan el vam haver de compartir amb els homes i ràpidament ens van passar per damunt: tot i que majoritàriament són llocs ocupats per dones, les posicions més altes, qui mana, són homes”.
Un homenatge necessari
Tot i que s’ha avançat molt, aquests homenatges no es plantegen només com un reconeixement del passat, sinó com un pas necessari per assegurar el futur. “Des del feminisme som conscients que no hi ha cap terreny que puguem considerar conquerit, hi ha un gran perill d’anar enrere i, per tant, és imprescindible mantindre els referents, visibilitzar les dones que han arribat”, diu Amparo Mañés. “En el moment en què tot això estiga normalitzat no farà falta, però encara som lluny de la normalització i tenim percentatges sensiblement més alts d’homes en el govern i la gestió universitària. Per tant, hem de continuar el nostre esforç i fer tot el possible perquè aquesta visibilització servisca per a obrir camí a altres persones”.
L’any que ve està previst dedicar l’homenatge a les dones pioneres en el govern dels departaments i dels instituts.
Llistat d’homenatjades
Aquestes són totes les dones pioneres en el govern i la gestió de la Universitat de València a les quals s’ha retut homenatge en aquesta ocasió:
- Isabel Morant, primera vicerectora de la Universitat de València i primera directora de la Universitat d’Estiu de Gandia.
- Evangelina Rodríguez Cuadros, primera vicerectora de l’Àrea de Postgrau.
- Amparo Ruiz Torner, primera vicerectora de l’Àrea d’Organització Acadèmica.
- María Teresa Echenique Elizondo, primera vicerectora de l’Àrea de Relacions Exteriors.
- Dulce Contreras Bayarri, primera vicerectora de l’Àrea de Personal.
- Matilde O. Fernández Blanco, primera vicerectora de l’Àrea d’Economia.
- Maria Josep Cuenca Ordinyana, primera vicerectora de l’Àrea d’Investigació i primera directora del Servei de Normalització Lingüística.
- Maria Vicenta Mestre Escrivá, primera vicerectora de l’Àrea d’Estudis.
- Olga Gil Medrano, primera vicerectora de l’Àrea de Cooperació.
- Clara Martínez Fuentes, primera vicerectora de l’Àrea de Sostenibilitat.
- Silvia Barona Vilar, primera vicerectora de l’Àrea de Comunicació.
- Rosa M. Moliner Navarro, primera secretària general de la Universitat de València.
- Pilar Teresa Sarrión Ponce, primera delegada del rector per a Estudiants i Estudiantes.
- Antonia Sánchez Macarro, primera síndica de Greuges de la Universitat de València.
- Esther Escolano Zamorano, primera cap del Servei de l’Oficina de Control Intern.
- Teresa Bondía Alberola, primera cap del Servei de Recursos Humans PDI.
- Carmen Tomás Juan, primera cap del Servei de Recursos Humans PAS i PDI i primera cap de l’actual Servei de Recursos Humans PAS.
- María Victoria García Esteve, primera directora del Servei de Biblioteques i Documentació.
- Fuensanta Doménech Roda, primera directora del Servei d’Informàtica.
- Luz Barrio Medina, primera cap del Servei de Prevenció.
- María José Carrera Gonzalo, primera directora del Servei de Formació Permanent.
- María Dolores Real García, primera directora del Servei Central de Suport a la Investigació Experimental (SCSIE).
- Isabel Mateu Andrés, primera directora del Jardí Botànic.
- María Soledad Rubio Candel, primera administradora de la Facultat de Dret i primera cap del Servei de l’Àrea Cultural.
- Rosario Álvarez Reguera, primera cap del Servei d’Informació i Dinamització d’Estudiants i Estudiantes.
- Ana Bonmatí Alcántara, primera directora del Col·legi Major Rector Peset.
- Nieves Soro Laveda, primera directora del Col·legi Major Lluís Vives.
- Inmaculada Santaemilia Alcácer, primera cap del Servei de Comptabilitat i Pressupost i del Servei d’Investigació, i primera vicegerenta d’Economia.
- Amparo Mañés Barbé, primera administradora de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, primera cap del Servei d’Anàlisi i Planificació i primera vicegerenta de la Universitat de València
- Amparo Montesinos Clavel, primera cap del Servei d’Inversions (actual Servei de Contractació Administrativa).
- Rosa M. Mochales San Vicente, primera cap del Servei Tècnic i de Manteniment.
- Carmen Pascual Baños, primera directora del Servei d’Educació Física.
- María Carmen Juan Martínez, primera directora del Servei d’Extensió Universitària.
- Rosa Llorca Corressa, primera administradora de l’Escola Universitària de Fisioteràpia.
- Concepción Muñoz Ruiz, primera administradora de Facultat de la que ara és Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.
- Julia Barceló Sempere, primera administradora de la Facultat de Geografia i Història.
- Eva Solaz Caballer, primera administradora de la Facultat d’Infermeria i Podologia.
- Elena Llueca Ramón, primera administradora de la Facultat de Medicina i Odontologia.
- Asunción Dobón Guillén, primera administradora de la Facultat de Psicologia.
- Rosa María Marín López, primera administradora de la Facultat de Ciències Biològiques.
- Pilar Sancho Ferrando, primera administradora de l’Escola de Ciències Físiques.
- Beatriz Aguirre Cepeda, primera administradora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.
- Catalina Cabrera Izquierdo, primera administradora de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i de la Facultat d’Economia.
- María José Alberola Mateos, primera administradora de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials.
- Rosario Carmen Domingo Oltra, primera administradora de l’Escola Universitària de Graduats Socials i de la Facultat de Ciències Socials.
- Ana Isabel Montoya Domínguez, primera administradora de l’Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March.
- María Teresa García de Mier, primera administradora de l’Escola Universitària de Treball Social.
- María Jesús Vila Aguilar, primera administradora de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
- Macrina Josefina Álvarez Sáez, primera administradora de la Facultat de Ciències Matemàtiques.
- Rosario Serrano Romaguera, primera administradora de la Facultat de Ciències Químiques.
En l’homenatge també es va fer esment i es va tindre en la memòria aquelles dones pioneres en tots dos àmbits que malauradament ja han faltat:
- Amalia Martínez Jorquera, primera administradora de la Facultat de Ciències.
- Amelia Linares Alonso, primera administradora de la Facultat de Filosofia i Lletres.
- Remedios Montero García, primera cap del Servei d’Estudiants i Assumptes Generals.
- María Moliner Ruiz, primera directora de la Biblioteca Universitària.
- Amelia Olga Quiñones Fernández, primera directora de la Unitat d’Igualtat.
- María del Carmen Fortés del Valle, primera vicerectora de l’Àrea de Pràctiques Externes i Formació Contínua.
Trobareu més informació sobre cadascuna d’elles en aquest document.
Galeria d’imatges. Fotos: Miguel Lorenzo
