logodreta

Lucía Sanus: “Només un vint per cent de les càtedres de Matemàtiques són de dones”

Lucía Sanus.

 

ANNA BOLUDA. Fotos: Miguel Lorenzo. Lucía Sanus és professora titular del Departament de Matemàtiques, secretària de la Facultat de Matemàtiques i presidenta del comité organitzador del 4rt Congrés de Joves Investigadors de la Reial Societat Matemàtica Espanyola que s’ha celebrat fa uns dies al Campus de Burjassot-Paterna. Amb la participació de prop de tres-cents investigadors i investigadores menors de quaranta anys, aquesta trobada ha demostrat l’alt nivell de la recerca matemàtica a Espanya, que ja s’ha situat en el Top Ten de la producció científica mundial. El congrés, a més, s’emmarcava dins de les activitats del cinquanta aniversari de la implantació dels estudis de Matemàtiques a la Universitat de València.

 

–Quins han estat els punts més destacats d’aquest Congrés de Joves Investigadors que s’ha celebrat per primera vegada a la Universitat de València?

–El més destacable és que hi ha hagut una alta participació de gent jove que ja està molt implicada i activa, i això és un símptoma clar de la bona salut que té la investigació en matemàtiques ara mateix en el nostre país. Cal tindre en compte que Espanya ocupa la desena posició en producció científica mundial en matemàtiques, estem en el Top Ten.

Un altre punt interessant és que molts d’aquests joves investigadors estan treballant a l’estranger. Això, per una banda, indica que han hagut d’anar-se’n fora davant la impossibilitat de treballar ací. Però, per una altra, és una mostra de la qualitat i del potencial que tenen les matemàtiques que s’estan fent a Espanya. Pel que fa a les ponències, s’han combinat tant temes teòrics com de matemàtica aplicada, i hem comptat, entre altres, amb Ariadna Farrés, que actualment treballa a la NASA, i Roger Cassals, del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que l’any passat va obtindre els premis Rubio de Francia i Vicent Caselles, que són els dos majors reconeixements per a joves investigadors en el camp de les matemàtiques a Espanya.

On es marca el límit per a considerar joves els investigadors i investigadores en matemàtiques?

–Es consideren joves els menors de quaranta anys, que és el límit que marca la Medalla Fields, l’equivalent al Premi Nobel en matemàtiques i que només es concedeix fins a aquesta edat. Fins el moment cap espanyol no l’ha rebuda, però veient el nivell de la investigació que s’està duent a terme pensem que és possible que arribe en un futur no massa llunyà, perquè realment estem en un moment molt bo, tot i la falta de recolzament institucional, un recolzament que sí que tenen les matemàtiques en altres països.

Què ha representat per a la Facultat de Matemàtiques l’organització d’aquest congrés?

–És un orgull que ens hagen seleccionat, per a aquest congrés i per a molts altres. Precisament a la Universitat de València celebrarem properament dos grans congressos matemàtics: un congrés europeu d’investigació operativa el 2018, per al qual esperem dos mil cinc-cents participants, i el Congrés Mundial de Matemàtica Aplicada i Industrial l’estiu del 2019, amb unes quatre mil persones. Ens estem posicionant com un referent en l’organització de grans congressos internacionals en matemàtiques. Això, a més, ens ajuda a donar visibilitat a la nostra facultat, la qual cosa és sempre un fet positiu.

Com valora la investigació en matemàtiques que s’està fent a hores d’ara a la Universitat de València?

–El nivell de qualitat de la Universitat de València és excel·lent, amb investigadors i investigadores destacats en totes les àrees: matemàtica aplicada, geometria, àlgebra, combinatòria, sistemes dinàmics, anàlisi matemàtica, estadística i investigació operativa.

Quin és l’estat de salut de les vocacions en matemàtiques? Ha augmentat la demanda per a estudiar-les?

–Rotundament, sí. A la Universitat de València no només hem omplit totes les places ofertades per a aquest curs, sinó que tenim dues-centes persones en llista d’espera. I en els últims anys ha augmentat la nota de tall. Hi ha interés, en bona part perquè el Grau en Matemàtiques és un dels més demanats pel mercat de treball en camps com ara la ciberseguretat, Big Data, la matemàtica financera i la matemàtica aplicada.

–Dins del congrés va tindre lloc una taula redona sobre la situació de les dones en la investigació en matemàtiques. Quines han estat les conclusions?

–Va ser una trobada molt interessant perquè participaren perfils diferents, des d’investigadores joves que acaben de ser mares a la que va ser la primera (i única fins ara) presidenta de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. La conclusió és que, evidentment, hem millorat molt: aquest curs, les dones seran un 43% de l’estudiantat a la Facultat de Matemàtiques i ja fa anys que ens mantenim en un percentatge semblant. Però queda moltíssim per fer. Sí que hi ha un bon nombre de dones que estudien Matemàtiques però a les quals els problemes els arriben més tard, a l’hora de fer un doctorat i dedicar-se a la carrera investigadora. Per exemple, conciliar maternitat i investigació encara resulta complicat. Només un vint per cent de les càtedres de Matemàtiques són de dones i, a més, normalment aquestes catedràtiques han arribat ací més tard a causa de la maternitat. També hem detectat que es jubilen abans que els homes.

–Recentment va morir Maryam Mirzakhani, la primera dona en rebre la Medalla Fields. Com creu que ha influït la seua figura a l’hora de despertar vocacions investigadores en matemàtiques entre les dones joves?

–Justament durant aquesta taula redona vam recordar el seu exemple, i es va destacar que quan se li va concedir la Medalla Fields, l’any 2014, era també la primera vegada que hi havia una dona com a presidenta de la Unió Internacional de Matemàtiques, que és l’entitat encarregada d’atorgar aquest guardó. Evidentment, Maryam Mirzakhani ha suposat un gran referent que, per desgràcia, ens ha durat molt poc, se n’ha anat massa jove.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València