ÀLVAR LÓPEZ. Tudi Torró és una de les personalitats més importants dins del món de l’ensenyament valencià. Especialitzada en pedagogia, compagina la seua professió d’inspectora d’educació amb els seus estudis d’investigació per a millorar les condicions de l’escola valenciana. Aquest dimecres dia 2 d’abril ha rebut, junt al músic Lluís Miquel, el XV Premi Vicent Ventura de la Universitat, en reconeixement a la constància d’una trajectòria dedicada a la consolidació del valencià a les escoles.
Darrerament ha sigut clau per a la redacció del document promogut per Escola Valenciana i la Universitat d’Alacant que planteja un model d’educació plurilingüe alternatiu al proposat pel Govern valencià.
–Què suposa ser guardonada amb el Premi Vicent Ventura?
–Ha estat un premi absolutament inesperat, per això tinc una sensació d’incredulitat i un sentiment d’agraïment profund. El considere un premi de referència al País Valencià.
–El premi se li ha concedit pel seu paper en el món de l’educació al País Valencià. Té la llengua valenciana suficient suport des de les institucions governamentals?
–El Consell no aposta pel valencià, només posa pals en les rodes publicant normatives per a fer desaparéixer els programes d’educació bilingüe. Programes bilingües que han demostrat que funcionen, com ara el programa d’immersió lingüística (l’únic que no discrimina, que ens iguala i que és capaç d’integrar tot l’alumnat), el qual va desaparéixer amb el Decret de Plurilingüisme de l’any 2012, creant confusió i malestar als centres educatius i en les famílies. És un decret innecessari. Al Govern valencià li ha faltat una actitud decidida de defensa i d’aposta per un eficaç aprenentatge plurilingüe que prenga com a llengua base el valencià. Per a la Conselleria el plurilingüisme es limita a la introducció de l’anglés com a llengua vehicular des dels tres anys, un plantejament, si més no, discutible com a element de millora en un aprenentatge plurilingüe.
–Creu que a les escoles hi ha un vertader bilingüisme?
–L’Administració educativa valenciana, des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, demana als centres educatius incloure programes bilingües; obligatoris a la zona històricament valencianoparlant i no obligatoris a la zona històricament castellanoparlant. Després de trenta anys d’aplicació, podem dir que només els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió lingüística (ben aplicats) aconsegueixen un alumnat bilingüe. Les estadístiques ens diuen que només el trenta per cent de l’alumnat està escolaritzat en aquests programes. Els grans buits es donen en les grans ciutats, a les zones històricament no valencianoparlants i en l’escola concertada, la gran absent de la valencianització en el nostre país. En trenta anys no arriben ni a un set per cent d’oferta en programes d’ensenyament en valencià.
–Fan falta canvis en el model educatiu valencià?
–El que l’escola necessita actualment és serenitat, eixir de la bogeria de normatives en la qual estem instal·lats. Per a educar no fan falta tantes lleis, de fet rarament canvien la dinàmica de l’escola i de l’aula on estan els alumnes. Un centre escolar no pot funcionar com una empresa que ha de donar beneficis. L’escola ha de ser un lloc d’aprenentatge seré, de creativitat i alegria, un espai que permeta que els coneixements, les ensenyances i els aprenentatges impregnen i formen part d’eixe bagatge que ens acompanyarà tota la vida.
–Considera que des del Govern es presta atenció als seus treballs o als de professionals similars?
–No. El treball de Vicent Pascual titulat Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià, realitzat per a plantejar una alternativa clara i rigorosa enfront de la publicació del Decret de Plurilingüisme, i avalat per totes les unitats per a l’educació multilingüe de les universitats d’Alacant, Castelló i València en febrer del 2011, no va ser escoltat i finalment el decret es va publicar en agost del 2012, corroborant les pitjors expectatives que ens podíem imaginar.
Pel que fa a la meua obra, en el Llibre Blanc de l’Ús del Valencià II de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), publicat l’any 2008, plantege la situació de la doble xarxa, pública i concertada, respecte a la incorporació del valencià i a la falta de continuïtat dels programes bilingües en secundària i batxillerat. Encara que l’AVL és una entitat del Govern valencià, no tinc constància de cap conseqüència al respecte per a modificar aquest fet irregular, per part de la Conselleria d’Educació o del Consell.
–Quin futur té el valencià en l’educació pública?
–Sense el valencià, l’escola valenciana no té futur.
–En comparació amb Catalunya, quines diferències veu en la política lingüística d’ambdues comunitats?
–La política lingüística de Catalunya i la del País Valencià són diametralment oposades. El Govern de Catalunya no es qüestiona la validesa de la seua llengua com a pròpia, oficial i com a primera, la defén i està present en el sistema. Catalunya promou el programa d’immersió lingüística enfront de totes les ingerències externes. Respecte a l’ús del català, tots els polítics, independentment del partit polític al qual pertanyen, l’empren habitualment, oficialment i en els mitjans de comunicació. Tenen molts mitjans de comunicació, ràdio, televisió, que en fan ús amb exclusiva. La llengua no és objecte de qüestionament ni s’utilitza per a traure rendibilitat política i vots.
Al País Valencià, des del meu punt de vista, només en l’ensenyament hem avançat un poc, però l’ús del valencià en tota l’Administració pública és quasi nul. En els mitjans de comunicació, tant orals com escrits, i llevat d’alguns periòdics digitals, el valencià no existeix. Els polítics que ens representen no utilitzen el valencià habitualment i, fins i tot aquells que més l’usen, quan es veuen davant d’un micròfon d’un mitjà de comunicació es passen normalment al castellà. Deuen pensar que la ciutadania no els entén si parlen en valencià. Els caps visibles que haurien de donar exemple i fer sentir al poble que el valencià és una llengua útil i necessària no ho fan, no la respecten, i per tant estan abocant a la desaparició un patrimoni cultural que és de tots i que és la senya d’identitat que més ens defineix com a poble.
–Què opina sobre la polèmica creada arran del conflicte entre el Consell i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?
–Pense que el Govern valencià, una vegada més, s’ha superat a ell mateix escenificant un esperpent, aquest nou conflicte plantejat és per a plorar. Que les universitats, tota la romanística mundial i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua avalen la unitat de la llengua catalana als territoris on es parla, independentment de la denominació que tinga, és un tema on no haurien d’entrar els polítics. Utilitzar la llengua com a ideari polític en contra del rigor científic diu molt poc d’un Govern que només usa el valencià per a crear conflicte. És el Govern valencià qui està permanentment vulnerant l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. El poble valencià es mereix uns polítics formats i que no interferisquen en assumptes que competeixen a les universitats. L’AVL va ser creada pel Consell amb unes funcions que no li les pot llevar quan no està d’acord amb el que dictamina. Tornar al fantasma de l’anticatalanisme, només per a enfrontar la societat valenciana i traure rendibilitat política, diu ben poc d’uns polítics que es diuen democràtics.
