Àlvar Peris.
LORENA HERNÁNDEZ. “En quin negoci ofereixes el teu producte al mercat i al dia següent a les nou del matí tens el resultat del públic? En cap, només en la televisió”. Frase contundent del professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València Àlvar Peris, que fa referència a un negoci, el de la xicoteta pantalla, amb les seues pròpies regles. Tanmateix, amb una pauta bàsica, que és comuna a totes les cadenes: la d’aconseguir audiència, com més millor, perquè això suposarà una major inversió publicitària i, per tant, més rendibilitat econòmica.
El mes de setembre és per a la televisió sinònim d’estrenes. Totes les cadenes posen en marxa els seus engranatges per a oferir les seues millors gales als espectadors. Les estrelles de les graelles de programació: les sèries de ficció, els programes d’entreteniment i els continguts informatius. Però quins seran els preferits pel públic? Segons Àlvar Peris, en la xicoteta pantalla no hi ha ingredients específics per a l’èxit, encara que sí que hi ha algunes pautes: “Podem parlar d’una sèrie de corrents interns, relacionats amb determinades tendències i modes, que sí que poden atraure més el públic”.
A Espanya, per exemple, com ha explicat el professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, hi ha un gust pels continguts familiars, que aporten comèdia i drama al mateix temps, així com per les sèries de caire històric i les de ciència ficció. Tot i això, per a Àlvar Peris hi ha una àmplia oferta de propostes en la televisió, encara que creu que no és suficientment valorada: “Moltes vegades tenim la tendència de dir que la societat espanyola no sap veure televisió, però vull recordar que tots els dies El Intermedio té més espectadors que Sálvame”.
Altres tendències actuals en les programacions de les televisions d’àmbit nacional són els esmentats talent shows o concursos de talents, que tenen el seu origen en la ràdio i en els formats musicals i que s’han traslladat a altres sectors, com ara el de la cuina amb MasterChef. També són freqüents els programes de contingut social, que tracten de connectar amb les demandes i preocupacions de la ciutadania, com és el cas de Salvados en La Sexta, l’audiència del qual quadruplica el programa d’Ana Rosa en Telecinco, segons assenyala Àlvar Peris.
La televisió viu una època d’or pel que fa al nombre d’espectadors. Com ha comentat el director del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València, Miquel Francés: “El consum de televisió no ha deixat d’augmentar des de l’inici de la crisi. De fet, enguany estem en unes xifres veritablement elevades, al voltant de dos-cents cinquanta minuts de consum per persona al dia, la qual cosa no havia passat mai a Espanya”. Un fet cridaner, sobretot tenint en compte l’impacte de les noves tecnologies.
Segons Miquel Francés, sí que hi ha una tendència cap a noves formes de consum de productes audiovisuals a través dels dispositius mòbils i de la xarxa, però que afecten determinats sectors de públic molt específics. Amb tot, per al director del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València en els últims anys s’està anant cap enrere en el sector: “Allò que em preocupa és la qualitat dels continguts, que s’abandone el rigor informatiu, la diversitat, la independència”.
El programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat ha tractat amb més profunditat aquesta qüestió, amb dues entrevistes a Àlvar Peris i Miquel Francés. Es pot escoltar fent clic ací.
